TESTIMONI DE MAUTHAUSEN Amat-Piniella, el 1970, en un viatge a Mauthausen per celebrar el 25è aniversari de l'alliberament del camp.
Sílvia Marimón
El 2 de gener de 1960, l'escriptor Joaquim Amat-Piniella
(Manresa, 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 1974) va anar a Manresa a
firmar exemplars d'El casino dels senyors. Feia quinze anys que havia sortit de Mauthausen i en faltaven tres perquè publiqués K.L. Reich, un
colpidor testimoni de l'infern dels camps nazis. Va arribar-hi a mitja
tarda i en va haver de marxar al cap de dues hores. El van fer fora. No
tornaria a la ciutat on havia nascut, havia estudiat i havia començat la
seva carrera periodística i política. Fins ahir. 53 anys després de la
seva expulsió, les seves despulles van ser traslladades, amb les de la
seva segona dona, Maria Fernández, des de Collserola fins al cementiri
de Manresa. Finalment, l'home que, segons Montserrat Roig, "vessava
humanitat" ha pogut tornar a la capital del Bages.
Al panteó s'hi llegeix: "Aquí reposa Joaquim Amat-Piniella, supervivent de Mauthausen i autor de la novel·la K.L. Reich.
En memòria dels manresans que van patir i morir als camps de
concentració i de totes les víctimes de l'horror nazi". Inscrits a la
paret, hi ha uns versos de Llunyanies , els poemes que va
escriure rere els filferros de Mauthausen: "Pàl·lids de terror els
assassins del qui ha estat just. / Pàl·lida la glòria que tornarà jove
el blau del cel...! / Veniu amb mi, tots, a desvetllar cementiris!"Aquell 2 de gener del 1960, l'escriptor Josep Tomàs Cabot va anar a
veure Amat-Piniella. El seu va ser l'últim llibre que va firmar l'autor
d'El casino dels senyors. "Tot d'un plegat van irrompre dues
persones. En castellà i de manera brusca, li van dir que allò era un
acte incivil, i que no tenia autorització per firmar llibres. Era un rojo separatista
i a Manresa no el volien", explicava Cabot en una entrevista a
l'historiador Joaquim Aloy. "Era una manera brusca de dir-li que feia
nosa", afegeix. Cabot recorda que Amat "va girar cua i va
desaparèixer". Ningú el va tornar a veure.
Una gran sensibilitat
Segurament va agafar el tren, tot sol, i va marxar a Barcelona. Amat
devia estar afectat. L'home que durant cinc anys va haver de posar-se
els pijames ratllats, bruts de sang, foradats de trets i recosits de
Mauthausen, era extremadament sensible. Ahir el seu fill, els néts i els
nebots van voler acompanyar el seu retorn a Manresa. "Era molt afable,
molt carinyós. Tot el que sóc l'hi dec a ell. Els meus valors, la
importància que li dono a la veritat. Ell sempre em deia que no oblidés
que allò que llegia a K.L. Reich era veritat. Em deia que no em
deixés enganyar pels qui deien que allò no havia passat mai", explica el
seu nebot Bernardo Fernández, que va viure amb ell des del 1962 fins a
la seva mort. Fernández conserva la vella màquina d'escriure de l'oncle.
El fill d'Amat-Piniella, Marcel, recorda especialment l'alegria del seu pare quan finalment va veure publicat K.L. Reich
: "Ho havia intentat moltes vegades i moltes vegades li havien dit que
no". El nét, Oriol, no va poder conèixer el seu avi, però l'ha anat
descobrint. "Primer, quan era petit, a les reunions de l'Amical de
Mauthausen, i després amb la Montserrat Roig", diu. "Sempre em diuen que
era un home que captivava amb la conversa", afegeix. Ell creu que el
seu avi estaria content de poder descansar a Manresa: "És la ciutat on
va créixer, i en el projecte polític d'aquesta ciutat hi va posar el
coll".
Amb el retorn d'Amat-Piniella a Manresa, es
posa punt final, de manera simbòlica, a l'Any Amat-Piniella. "S'ha fet
justícia amb algú amb quin no es va ser just. No volem oblidar, com ell
no va oblidar allò que va viure. Amb aquest retorn es tanca un cercle de
silenci i vergonya", va dir ahir Josep Alert, que ha coordinat el
centenari, una commemoració que, sense gaires recursos, ha reeixit. Ha
aconseguit que l'obra de l'escriptor manresà torni a les llibreries, amb
la publicació de títols inèdits i reedicions. Un altre èxit: per
primera vegada, K.L. Reich serà traduïda a l'anglès i al
francès. A Maria Bohigas, editora de Club Editor, l'ha sorprès la bona
acollida de l'obra d'Amat-Piniella. "Ha sigut un centenari modest però
molt efectiu. Suposo que l'entusiasme dels que l'han organitzat s'ha
encomanat", conclou Bohigas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada