LLUÍS A. BAULENAS.
LA HISTÒRIA FETA NOVEL·LA
Avui es clou al Centre Cultural del Born (ho sento, si no m'hi
obliguen no faré servir la construcció papanates, provinciana i
americanitzada El Born Centre Cultural) la primera edició de Barcelona: novel·la històrica
dins dels actes del Tricentenari 1714-2014. L'esdeveniment ha estat
comissariat magníficament per Enric Calpena. Hi ha hagut xerrades,
taules rodones, projeccions, una obra de teatre, propostes i fins i tot
un premi literari, el premi Barcino, guanyat per l'escriptora britànica
Lindsey Davis.
L'interès i l'assistència als actes han confirmat
el que ja sabíem: que la novel·la històrica interessa, i molt, a casa
nostra. Des de fa uns quinze o vint anys, aquest subgènere té una
presència constant a les nostres llibreries. Això indica clarament que
hi ha un risc editorial, empresarial, assumit perquè hi ha una demanda
real. I no pas una demanda normal, sinó forta, que premia amb vendes
considerables més d'un autor català. Sense voler ser exhaustiu, tenim
pioners com ara Alfred Bosch, Jordi Mata, Albert Salvadó i Rafael
Vallbona, que han donat pas a gent com Martí Gironell, Coia Valls, Maria
Carme Roca i tants d'altres. Fins i tot ha comptat amb la inclusió de
totterrenys de qualitat contrastada com és ara Andreu Martín. I el cas
especialíssim d'Albert Sánchez Piñol. Aquest fenomen és estrictament
nostre. Vull dir que, per exemple, quan la novel·la negra, un dels
subgèneres per excel·lència, es posa de moda, ho fa a tot arreu d'Europa
durant un quant temps.
LA NOVEL·LA FETA HISTÒRIA
L'èxit de la novel·la històrica a Catalunya és un fenomen estrictament
local que, ara per ara, té una explicació força evident: la anormalitat
viscuda a l'hora de conèixer la major part de la nostra història. Un
ciutadà espanyol de cultura mitjana té al cap uns quants passatges de la
història del seu país: la Reconquesta, els Reis Catòlics, la descoberta
d'Amèrica, els tercios de Flandes, la Guerra de la
Independència, la Guerra Civil… Per a una bona part de la població
catalana (les generacions de més edat) aquesta mínima noció de la pròpia
història no existeix. O existeix molt poc. I, sovint, la que existeix, a
més, es llegeix des de claus d'interpretació hispanocèntriques. És a
dir, com a mínim, discutibles.
Totes aquestes novel·les històriques contribueixen a
pal·liar un dèficit existent, tant a nivell quantitatiu (coses que no
sabem) com qualitatiu (ara podem donar la nostra opinió sobre aquestes
coses). És exactament el mateix cas de la quantitat de publicacions
entorn de la llengua catalana. Proporcionalment, som els que publiquem
més llibres a Europa de tema lingüístic pel que fa a publicacions de
divulgació. I això emmarcat en l'existència d'un tipus de lector cada
cop més majoritari a qui agrada gairebé tant passar-s'ho bé amb la
literatura com aprendre història, lingüística i altres matèries.
Aquest tipus de lector el trobem a tot arreu d'Europa i dels Estats
Units. D'aquí que, per exemple, la novel·la històrica es mantingui
sempre en uns mínims de demanda molt regulars i, sobretot, molt
acceptables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada