Clàudia Pujol comissaria una exposició sobre el context global al segle XVIII
EFE
La presentació de l'exposició al MUHBA / XAVIER BERTRAL
L'exposició 'El món de 1714' ofereix des d'avui al
Museu d'Història de Barcelona (Muhba) un retrat de com era el món quan
va esclatar la Guerra de Successió espanyola, "una guerra essencialment
europea", ha subratllat la comissària de la mostra, Clàudia Pujol.
Pujol ha explicat avui a la presentació que "al segle XVIII el món
estava plenament globalitzat, amb un centre de gravetat que no era
Europa encara, sinó Àsia, especialment Índia i la Xina, on anava a
parar gran part de la plata americana". En aquest context els
europeus competien en una "economia mundial dominada per les
manufactures asiàtiques com passa avui", i la competència entre estats
estimular l'expansió ultramarina, controlada des del segle XV per
Portugal i Castella.
D'aquesta manera, potències
emergents com Holanda, França o Anglaterra començaven a competir amb
els portuguesos a Àsia i amb els espanyols a Amèrica, un context que va
il·luminar l'Europa moderna, que té, segons la comissària, una data
clau: " 648 i la pau de Westfàlia", que " va acabar amb el model feudal
de poder total del rei i del Papa i va iniciar un nou equilibri a
Europa". No obstant això, a finals del XVII aquest equilibri es trenca
amb la mort del rei d'Espanya Carles II sense descendència.
A la segona part de 'El món de 1714' s'aborda la Guerra de Successió i
les seves conseqüències, un conflicte que coincideix amb el suport que
els francesos concedeixen a la independència d'Hongria la qual cosa
obliga a l'imperi austríac a mantenir mobilitzades en aquella zona gran
part de les seves tropes ja desatendre el flanc ibèric. Quan esclata la
guerra al territori català conflueixen "un sentiment antifrancès que
arrencava de la Guerra dels Segadors i la por a perdre la tradició
constitucionalista i mercantilista que impregnava l'ambient de la
Barcelona de l'època".
Gravats i mapes il·lustren
els triomfs inicials dels aliats en els territoris hispànics d'Itàlia i
els Països Baixos, que fins i tot van portar a Madrid en dues ocasions
a l'arxiduc Carles, proclamat rei d'Espanya com Carles III, encara que
l'exèrcit borbònic va anar consolidant la seva creixent domini
peninsular i expulsant als austriacistes primer a València i després a
Catalunya.
Entre el centenar d'objectes, documents i
elements exposats destaca així mateix el llibre de registre d'entrades
de l'Hospital de la Santa Creu, que dóna informació de la procedència
dels soldats, de les seves ferides de si va sanar i de la seva
vestimenta o uniforme. L'original de les narracions històriques de
Castellví, algunes cartes dels 30.000 exiliats catalans,
majoritàriament establerts a Àustria, o documents de les negociacions
entre França i Anglaterra tres mesos abans del conflicte són altres
dels documents que es poden contemplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada