E.H. Gombrich: l'últim humanista

Artur Ramon Navarro 

Dels meus temps d'estudiant a Londres recordo una tarda plujosa que vaig anar a sentir a una conferència de Gombrich al Courtauld Institute. El professor ja era molt gran i en la seva dicció es reconeixia l'origen austríac. Llavors ja havia llegit la seva Història de l'Art, que és un text referencial, una mena de mapa essencial per a navegadors iniciàtics. Altres obres seves les vaig trobar denses i menys didàctiques, imbuïdes d'aquella obsessió per la iconografia i els símbols que des del Courtauld, amb Panowsky al capdavant, va inundar la historiografia de l'art dels anys seixanta.

L'editorial Elba acaba de publicar Lo que nos cuentan las imágenes, una deliciosa conversa de Gombrich amb el periodista del Nouvel Observateur Didier Eribon. En més de dues-centes pàgines Gombrich repassa els grans temes de la seva vida: l'ambient de la seva Viena natal finisecular (l'embrió de la cultura occidental aniquilada poc temps després pel nazisme), l'arribada a Londres i els anys al capdavant del Warburg, els temps de guerra i, sobretot, la història de l'art com la passió d'un veritable humanista. L'entrevista és un gènere literari de primer ordre perquè, com el dibuix, et permet conèixer la primera veu. Un elogi del connoisseur més necessari que mai en temps insubstancials.