Els gens més antics revolucionen els orígens
MÒNICA L. FERRADO
Avui dia no té res de sorprenent que algú d'origen
siberià visqui a Burgos. Però si ens situem fa uns 400.000 anys la cosa
canvia. En concret, que un individu d'una època tan remota amb gens
siberians visqués a Atapuerca, a Burgos, és una circumstància inèdita o,
si més no, difícil d'explicar. Com hi ha arribat l'individu en qüestió,
o la seva mare, o les seves rebesàvies? La qüestió, de moment, és en
clau femenina perquè els fragments d'ADN amb què els investigadors han
desxifrat l'ADN humà més antic que es coneix són ADN mitocondrial, que
és el que conté les mitocòndries de les cèl·lules i que tan sols
s'hereta de la mare. La descoberta ha permès establir que els homínids
d'Atapuerca tenien sang siberiana, i que els seus gens no tenen res a
veure amb els neandertals.
L'ADN nuclear, el que
s'hereta dels dos progenitors, no forma part d'aquestes anàlisis, que
aquesta setmana publica la revista Nature i que podrien
desmentir que hi hagi parentius genètics directes entre els primers
homínids i els neandertals, tal com s'havia pressuposat. Fins ara se
situava els homínids d'Atapuerca com a avantpassats dels neandertals.
Així doncs, ara s'obren molts interrogants.
Més preguntes que respostes
Els investigadors que porten més de dues dècades treballant a
Atapuerca són els primers sorpresos amb els resultats. "Fa 25 anys que
hi excavem. Fins ara ens havíem basat en l'estudi de la seva morfologia,
i el que hem anat veient és que, malgrat ser molt més antics que els
neandertals, s'assemblaven molt. El que ara hem vist és que el seu ADN
mitocondrial és molt diferent del dels neandertals i és molt similar als
denisovians. Hi ha una discrepància entre una informació i l'altra",
explica Carles Lorenzo, paleoantropòleg de l'Institut Català de
Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) que porta 20 anys
excavant als jaciments. Lorenzo treballa colze a colze amb Eudald
Carbonell, que juntament amb Juan Luis Arsuaga, director del Centro de
Investigación sobre Evolución y Comportamiento Humanos, i Svante Pääbo,
del Max Planck
Institute, signen aquest nou treball.
La paleogenètica és la disciplina que ara qüestiona l'arbre genealògic
de la humanitat. Probablement caldrà refer-lo. Actualment, ja s'han
completat el genoma del neandertal -una feina en què ha tingut un gran
paper l'equip d'un altre investigador català, Carles Lalueza, de
l'Institut de Biologia Evolutiva-CSIC-UPF-, el genoma dels denisovians i
ara aquest, l'ADN humà més antic, el de l' Homo heidelbergensis .
Però la troballa, amb el parentiu descrit amb els denisovians i en
funció de com evolucionin les noves anàlisis, podria esvair la seva
concepció com a espècie. "Ara mateix tenim el nom d' Homo heidelbergensis en un interrogant", reconeix Lorenzo.
I, de fet, això aniria en línia amb un altre article publicat a Science fa un mes i mig, que deia que tots els Homo
podrien ser el mateix, que les fronteres entre espècies són difícils de
definir i que la diversitat que es troba als jaciments pot ser
comparable a la que ara hi ha entre humans. No obstant, aquest estudi es
basa en la morfologia d'un crani molt ben conservat i no pas en
anàlisis genètiques.
Fred per conservar ADN
Els investigadors que signen el nou treball a Nature
no han elaborat encara una hipòtesi prou consistent per explicar els
orígens d'aquest parentiu. No només els separen les distàncies, sinó
també el temps. Les restes de denisovians que es coneixen tenen uns
40.000 anys, davant els 400.000 de les restes d'Atapuerca. Per arribar a
conclusions encara falten estudis. "Només tenim una part de la
informació genètica. És la informació genètica obtinguda del fèmur d'un
sol individu. Caldria analitzar més individus i també l'ADN nuclear, el
que s'hereta del pare", diu Lorenzo.
De la
fisonomia d'aquests misteriosos cosins dels homínids d'Atapuerca, els
denisovians, no se'n sap res. El seu ADN s'ha obtingut gràcies a una
dent i una falange, molt ben conservades pel gel. Recuperar ADN del
passat és una tasca complicada. "L'ADN antic es trenca, i hi ha
condicions que n'acceleren la descomposició, com la calor o la
sequedat", explica Lorenzo. A les restes de la cova d'Atapuerca es
conserva el material genètic gràcies al fet que són fredes i les
temperatures són constants, aproximadament uns 10 graus centígrads.
Molt per analitzar
A la serra d'Atapuerca s'han trobat més de 6.500 restes fòssils
d'homínids en tres jaciments diferents. Les restes més antigues són un
fragment de mandíbula que té un milió d'anys, aproximadament. Al
jaciment de la Gran Dolina hi ha restes molt trencades d'ossos de fa uns
800.000 anys. Per aquest motiu, altres estudis apunten que els homínids
d'aquesta època practicaven el canibalisme.
L'individu que s'ha analitzat en aquest estudi es va trobar a la Sima de
los Huesos, un dels dipòsits de fòssils més important del món, on s'han
identificat restes d'almenys 28 individus molt ben conservades,
barrejades amb ossos d'ós. Es tracta d'una cova a més de 500 metres de
profunditat i amb un pou d'uns 13 metres de profunditat. "Es creu que hi
acumulaven els seus morts. Seria un precedent dels enterraments",
explica Lorenzo. Entre ells hi ha el popular Miguelón, considerat el
registre fòssil mundial més complet. Per les anàlisis fetes se sap que
els homes tenien una alçada d'uns 1,75 metres i les dones d'1,70. S'han
fet estudis amb moltes dents, que estaven molt gastades probablement
perquè menjaven aliments sense cuinar. Curiosament, no se'ls ha trobat
càries i se sap que utilitzaven escuradents. En general, tenien bona
salut, però tots presenten algun bony al cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada