En un facsímil de La deplorable història dels catalans
exposat al Saló del Tinell s'hi pot llegir: "La determinació dels
barcelonins al principi semblava tan bojament desesperada que ningú no
podia creure que es mantindrien ferms. Els seus enemics deien que la
primera bomba que cauria a la ciutat els aterriria tant que se
sotmetrien, però aleshores es van adonar, decebuts, de com d'errats
anaven". La resistència catalana està ben documentada. La sorpresa és
que un llibret com aquest es publicava l'any 1714 i a Londres. L'impacte
de la Guerra de Successió anava més enllà de les fronteres internes.
"És una guerra europea que fins i tot té efectes, encara que siguin
escaramusses, al món -diu Clàudia Pujol-. Anglaterra i França intenten
atreure per a la seva causa territoris que tenen conflictes amb els seus
estats". Per exemple, la guerra d'independència d'Hongria, "que Lluís
XIV va patrocinar per tenir entretingudes les tropes austriacistes",
explica.
L'exposició situa en un gran mapa totes les
rivalitats intraeuropees. El procés de configuració dels nous estats es
duia a terme enmig de tensions armades. A aquest context s'hi sumen
raons internes que fan que la situació desemboqui en una guerra. En
primer lloc, perquè "la Guerra dels Segadors no havia resolt el
conflicte de Catalunya amb la monarquia", explica la comissària. En
segon lloc, perquè el sentiment antifrancès creix, cosa que s'acabaria
articulant en la creació del partit austriacista. I en tercer lloc, i és
probablement la raó més important, perquè les elits pretenien defensar
el constitucionalisme davant el perill de perdre les seves institucions i
el mercantilisme.
Catalunya, un lloc de pas
A l'exposició es pot veure la importància del port de Barcelona i la
seva ambició marítima -els homes de negocis reivindicaven un port franc,
poder comerciar unilateralment amb Amèrica i una nova política
monetària-. També s'hi descriu el volum de combatents estrangers que es
van afegir a la causa catalana. A través dels arxius de l'Hospital de la
Santa Creu es pot xifrar el nombre de soldats que van atendre. "Sense
una institució com aquesta, Catalunya no hauria resistit nou anys de
guerra. Es van vendre patrimoni per absorbir tots els malalts i els
ferits", assegura Pujol. Una altra mostra del dinamisme de la ciutat es
veu en les descripcions que va fer el viatger napolità Gemelli Careri,
un advocat que va venir a la ciutat per assistir al casament de Carles
III, que hi havia instal·lat la cort. Es diu que el seu Giro il mondo
va inspirar Jules Verne. Aquest curiós personatge va ser descobert per
l'historiador Albert Garcia Espuche i les seves narracions han pres cos
en un audiovisual.
La guerra, la traïció anglesa, la Pau d'Utrecht, els
contactes diplomàtics per defensar "el cas dels catalans", la
resistència èpica, la caiguda i la repressió, que són aspectes més
coneguts de la història de Catalunya, són a la recta final de la mostra,
que conclou amb el Tractat de Viena el 1725. S'esvaeix així tota
esperança de restablir les constitucions catalanes. L'exposició recull
també unes cartes d'exiliats que el 2002 es van descobrir amagades a
dins d'un llibre notarial perquè Felip V havia prohibit la
correspondència.Un dels militars austriacistes exiliats era Francesc de Castellví que després va escriure des de Viena la crònica Narraciones históricas. Al manuscrit original, oberta per la pàgina de l'11 i 12 de setembre del 1714, s'hi pot llegir de Barcelona: "Oh ciudad la más infeliz ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada