Federica Montseny, ministra de Sanitat, intervenint en un míting l'any 1936.
La norma republicana redactada per Félix Martí Ibáñez,
validada pels consellers Pere Herrera (Sanitat i Assistència Social) i
Rafael Vidiella (Justícia), signants del decret amb Josep Tarradellas,
serviria després de base al govern socialista de Francisco Largo
Caballero per aprovar una norma per a tot l'Estat, la primera que es
plantejava a Espanya.
L'encarregada d'emprendre aquella iniciativa durant
la Segona República espanyola va ser la també membre de la CNT Federica
Montseny, en aquell moment ministra de Sanitat. Montseny, la primera
dona ministra de l'Europa Occidental, va exercir de titular del
ministeri des del novembre del 1936 fins al maig del 1937, i va haver de
lluitar amb companys del seu propi govern per convèncer-los de la
necessitat de portar a terme aquella reforma. També va plantejar obrir
espais d'acollida per a infants o menjadors per a embarassades, on
poguessin tenir una bona alimentació.
La seva sortida de l'executiu espanyol, després
dels Fets de Maig del 1937, va truncar un projecte que no arribaria a
aplicar-se. El franquisme va esborrar tots aquells canvis. Federica
Montseny hauria d'esperar gairebé cinquanta anys per comprovar que el
dret a l'avortament fos reconegut a l'estat espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada