L'atemptat a Carrero Blanco: cas obert
El 20 de desembre del 1973, avui fa quaranta anys, a
les 9.36 del matí, una bomba va fer sortir volant el cotxe en què
viatjava el delfí de Franco i president espanyol, Luis Carrero Blanco.
Pocs minuts després de la seva mort es va començar a estendre la sospita
d'una conspiració contra l'almirall. La seva vídua va denunciar la
passivitat de la policia: no hi havia controls ni a les carreteres ni a
les fronteres ni als aeroports. Molts es van beneficiar de la seva mort.
El periodista Manuel Cerdán (Alacant, 1954), que va ser cap
d'investigació d' El Mundo i director d'Interviú,acaba de publicar Matar a Carrero: La conspiración. Toda la verdad sobre el asesinato del delfín de Franco (Plaza Janés). Cerdán, que ja va indagar sobre el passat més recent d'Espanya a Lobo. Un topo en las entrañas de ETA i Paesa. El espía de mil caras,
intenta trobar les respostes d'un dels assassinats més foscos del segle
XX. Qui hi havia darrere la bomba que va col·locar ETA?
Un atemptat massa perfecte
¿La gestació del magnicidi dura un any i ningú ho detecta?
José Miguel Beñaran, Argala ; Pedro Pérez, Wilson ; Juan Bautista Eizaguirre, Zigor, i Ramón Echevarría, Okotz,
van ser els membres d'ETA que van executar l'atemptat. "Tenien poc més
de vint anys, no gaire experiència, no coneixien Madrid i estaven
fitxats per la policia", explica Cerdán. I malgrat tot això van estar
durant més d'un any movent-se amb absoluta llibertat per la capital
espanyola. "És molt estrany, perquè en aquell moment Madrid estava
controlada per la policia. A mi, com a estudiant, em paraven cada dos
per tres", diu Cerdán. Més peculiaritats: "Van aconseguir llogar un
semisoterrani del carrer Claudio Coello, que era un lloc estratègic per
fer l'atemptat. Van llogar pisos, van assaltar una comissaria per robar
carnets d'identitat, van assaltar una armeria, es van deixar una pistola
a la barra d'un bar i van excavar un túnel durant 15 dies. ¿I ningú es
va adonar de res? No pot ser. L'única explicació és que els van ajudar i
els hi van deixar fer", conclou Cerdán.
La conspiració de Polo
La dona de Franco entra en l'arena política
Carrero Blanco considerava que el
socialisme l'havia inspirat el mateix dimoni i el franquisme era
l'expressió de la veritat eterna. Hores abans de morir feia un informe
sobre quins professors havia de tenir la universitat: "Se trata de formar hombres, no maricas ", deia. I per aconseguir-ho feia falta: " Máxima propaganda de nuestra ideología y prohibición absoluta de toda propaganda de las ideologías contrarias
". Tenia molts enemics, entre els quals n'hi havia de l'entorn més
pròxim a Franco. Tan pròxim com la seva dona, Carmen Polo. La Collares,
com se la coneixia perquè s'enduia joies sense pagar, no volia Carrero
Blanco. La dona de Franco era intransigent i donava suport a la dreta
més rància. Cerdán afirma que Polo s'acostava al seu marit moribund i li
deia: "Paco, tienes que nombrar a alguien que aplique mano dura
". Ella preferia Arias Navarro. Somiava a veure la seva néta, Carmen
Martínez-Bordiú, en aquell moment dona d'Alfonso de Borbón, convertida
en reina d'Espanya. No volia que la corona se l'emportés el príncep Joan
Carles. Poc després de la mort de Carrero, Polo i el seu entorn es van
afanyar a col·locar Arias Navarro com a president. El dia del seu
nomenament, Polo somreia molt: " Menos mal, Carlos, que te han nombrado a ti. Ahora ya puedo dormir tranquila ", va dir.
La visita de Kissinger
Per als Estats Units, Carrero Blanco era un obstacle
El 18 de desembre al matí el secretari d'Estat nord-americà, Henry
Kissinger, aterrava a Espanya. L'endemà rebia un missatge urgent: "
El secretario de Estado debe abandonar España lo antes posible. Debe
concluir una visita oficial tras el almuerzo en la embajada. El doctor
Kissinger bajo ningún pretexto debe pasar la noche en Madrid ".
Kissinger havia avançat el seu viatge i ara havia de marxar
precipitadament. Per als nord-americans, Carrero era un destorb. El
president espanyol no volia renovar l'acord militar sobre les bases
nord-americanes, que caducava el 1975. William Egan Colby, director de
la CIA, va transmetre a l'ambaixada nord-americana de Madrid el missatge
següent: "Els Estats Units tenen dret a actuar il·legalment en
qualsevol regió del món, a espiar i acumular informació sobre altres
països i a fer operacions com la intromissió en els assumptes de Xile".
Xile acabava de canviar, a la força, una democràcia socialista per una
dictadura militar.
El personatge misteriós
ETA tenia informació detallada sobre els moviments de l'almirall
Cerdán creu que hi ha un personatge clau.
"Si l'identifiqués podria arribar als inductors i coautors de
l'assassinat", afirma. Es tracta de l'home, d'uns trenta-cinc anys, alt i
elegant, amb els cabells engominats, que es va reunir amb els etarres
Wilson i Argala al luxós Hotel Mindanao de Madrid. Aquest home només el
va veure bé Argala. L'etarra, però, va morir cinc anys després víctima
d'un atemptat de la ultradreta. Han desaparegut papers i les
investigacions van ser paralitzades. "Ningú ha trobat l'informe que va
encarregar el fiscal general de l'Estat, Fernando Herrero Tejedor. Va
morir en un accident i mai es van localitzar els papers. Luis de la
Torre Arredondo, magistrat del cas, es va queixar que no el deixaven
investigar i que el van col·locar per fer de figurant i aparentar
normalitat", assegura Cerdán. Tampoc els etarres van asseure's al banc
dels acusats. Els van deixar anar amb la llei d'amnistia del 1977.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada