Franco creia que la decisió del govern de la República d'eliminar la pena de mort era poc seriosa. " Por un sentimentalismo de notoria falsía y que no se compagina con la seriedad de un Estado fuerte y justiciero ", escriu al Butlletí Oficial de l'Estat
(BOE) el 7 de juliol del 1938. I la torna a promulgar. Al mateix BOE
assegura que la pena de mort no necessita ni justificació ni explicació.
"El franquisme, fins a l'últim moment, va ser repressiu i va actuar amb
duresa -diu l'historiador i advocat Josep Cruanyes-. Simplement va anar
actualitzant els mecanismes de repressió per fer-los més efectius",
afegeix. La prova és que el 27 de setembre del 1975, tres mesos abans de
la mort de Franco, diversos escamots van afusellar Jon Paredes, Angel
Otaegi, José Humberto, Ramón García i José Luis Sánchez. Es va optar per
les bales, perquè a Espanya no hi havia prou botxins per matar-los tots
cinc simultàniament. La seva execució no és fortuïta: "En el cas dels
cinc últims executats, el missatge que es vol donar és que no surt
gratuït atemptar contra les forces de seguretat. Franco es moria i es
volia blindar militars i policies", explica l'historiador Andreu Mayayo.
Salvador Puig Antich, executat pel garrot vil, va ser víctima d'un
altre moment històric. El govern franquista havia de demostrar que era
ferm. Amb la seva execució es volia venjar la mort del president Luis
Carrero Blanco.
A Puig Antich se'l va acusar d'haver
matat el policia Francisco Anguas. Va ser un judici ple
d'irregularitats. No es van admetre ni proves ni testimonis. "Va ser una
farsa", afirma l'advocada Magda Oranich. Des de llavors les germanes de
Puig Antich batallen perquè es revisi la sentència del consell de
guerra del 8 de gener del 1974.
Les germanes Puig
Antich han hagut de travessar l'Atlàntic i unir-se a la querella
argentina contra els crims franquistes. Fa sis anys ho van intentar,
sense èxit, amb el Tribunal Suprem espanyol. Se'ls va negar la revisió
del cas. No es rendeixen ni tenen cap intenció de quedar-se de braços
plegats.
L'advocat Carlos Rey era l'únic lletrat que
hi havia en aquell tribunal militar. Tal com va destapar l'ARA, Rey va
redactar, com a ponent, la sentència que condemnava Puig Antich, i ha
estat l'advocat que ha representat els interessos de la líder del PP
català, Alícia Sánchez-Camacho, en el cas Método 3. Ell defensa la seva
actuació: "No em penedeixo de res perquè tot el que vaig fer era en
aplicació de la llei vigent", va dir a l'ARA. La coneixia bé. "Com a
capità auditor era qui certificava la legalitat del judici", afirma
Mayayo.
Sense testimonis ni proves
"Puig Antich va ser condemnat abans que comencés el judici", diu
Merçona, la seva germana petita. Ella llavors tenia 13 anys i recorda la
sala on es va celebrar el judici, que va durar menys de sis hores. "Era
plena de grisos; hi havia pocs civils", recorda. Franco no es prenia
gaire seriosament la justícia.Més de deu anys abans
de l'execució de Puig Antich, el 20 d'abril del 1963 a les cinc de la
matinada, va ser afusellat el dirigent comunista Julián Grimau. Li van
disparar 27 bales, però van fer falta tres trets de gràcia per
rematar-lo. Durant els brutals interrogatoris, Grimau va caure
misteriosament per la finestra. El govern va defensar que s'havia
intentat suïcidar. Era poc creïble.
Al seu judici,
celebrat el 18 d'abril, no hi va haver testimonis. Tot es basava en
segones versions i en un llibre d'un advocat que l'identificava
erròniament. Una altra irregularitat: l'auditor Manuel Fernández Martín
havia falsificat el seu títol d'advocat. Malgrat tot, als arxius de la
justícia espanyola Grimau continua sent un delinqüent. Com en el cas de
Puig Antich, el Suprem s'ha negat a revisar el cas.
A
l'Arxiu Nacional de Catalunya s'hi guarden 111.262 procediments
judicials que, a partir del 1939, van generar els consells de guerra
celebrats a Catalunya. Més de 80.000 persones van patir represàlies.
Unes 4.000 van ser executades.
Les bales i les últimes imatges de Txiki
La justícia espanyola es nega a mirar el passat. Tomba qualsevol intent
de les famílies de les víctimes del franquisme d'investigar i revisar
els seus casos. Però el Museu d'Història de Catalunya en guarda la
memòria. Fa un parell d'anys, Magda Oranich va donar al museu les bales i
les fotos de l'últim afusellat pel franquisme a Catalunya, Jon Paredes,
conegut com a Txiki. Txiki tenia només 21 anys quan el van acusar de
pertànyer a ETA i d'haver matat un policia a Barcelona. Va ser
afusellat, a Collserola, per un escamot format per voluntaris de la
Guàrdia Civil el 27 de setembre del 1975. El judici va durar menys de
dues hores i el van condemnar sense cap prova. Quan en les hores prèvies
a l'execució un militar se li va acostar estranyat per la seva
tranquil·litat, ell va contestar: "Nosaltres no ens hem d'avergonyir per
ser aquí. Vosaltres, sí". De res van servir les peticions d'arreu del
món. Pau VI va pregar a Franco que indultés Txiki. El dictador en va fer
cas omís. Dotze ambaixades van abandonar la capital espanyola després
de l'execució. Franco va dir, des del balcó de la Plaza Oriente, que les
mobilitzacions internacionals de protesta responien a una conspiració
de maçons i comunistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada