SÍLVIA MARIMON
Mig milió de persones fugen a França
Amb molts pocs dies, entre el 26 de gener i el 10 de febrer del 1939,
mig milió de soldats i civils intentarien creuar la frontera i
refugiar-se a França.
26 de gener
Franco ocupa Barcelona i la 'purifica' amb misses massives
"Batir y destruir al enemigo, a esta misión de persecución han de
encaminarse todos los esfuerzos y las tropas no pueden perder ni un solo
día su capacidad de maniobra ". Aquestes eren les instruccions de
l'exèrcit franquista implicat en la conquesta de Barcelona. Els soldats
de Franco, però, hi acabarien entrant pacíficament. Els persistents
bombardejos havien aplanat el camí: les bombes i la metralla havien
matat més de dues mil persones. Dels 60.000 edificis que hi havia a la
ciutat, 3.000 havien estat danyats. Barcelona estava esgotada. Amb un
sol dia, 90.000 soldats van acabar amb qualsevol resistència. " Una columna motorizada ha entrado a las cinco de la tarde en Barcelona siendo acogida con entusiasmo por la población
", assegurava un comunicat militar. Poc després es feia la primera
missa a la plaça Catalunya. El país havia d'expiar els seus pecats.
Franco s'afanyaria a canviar de fisonomia la ciutat i a esborrar dels
carrers el passat roig i separatista.
27 de gener
Comença a funcionar un eficaç sistema de repressió i depuració
Franco no perdia el temps. L'endemà mateix es va crear un sistema de
gestió excepcional que només va aplicar-se a la capital catalana: los
Servicios de Ocupación. Tenia la seu al Palau Robert i va estar vigent
fins l'1 d'agost. Era l'encarregat de depurar més de 15.800 funcionaris
de la Generalitat; de vigilar el que publicaven els diaris; de censurar
el correu; de verificar la requisa de documentació que acabaria formant
els papers de Salamanca ; de gestionar les presons i els
passaports o de donar el vistiplau al canvi de nom dels carrers. El nou
govern esperonava la població a denunciar el veí i els companys: "Un
dels espectacles més repugnants dels primers dies eren les cues
impúdiques de delators que esperaven torn en ple passeig de Gràcia (casa
Segura) per destil·lar verí a l'oficina de denúncies que manté la
Falange d'acord amb els militars", escrivia un ciutadà.
Aquell 27 de gener Miquel Mateu i Pla, a qui Franco tenia en gran
estima, va prendre possessió del càrrec d'alcalde de Barcelona. El
dictador no tindria mai motiu de queixa: Mateu va dirigir la ciutat amb
mà de ferro. Va reaparèixer La Vanguardia, ara com a La Vanguardia Española. I els conqueridors van ordenar el tancament de la ciutat. No es podia entrar ni sortir sense permís.
28 de gener
Les carreteres s'omplen de milers de soldats i civils
Havia començat un llarg període de repressió, però a Catalunya encara
hi havia guerra. "No os dejéis descorazonar por las desgracias. Sea
vuestro temple el de acero. Vendrán días mejores, en los que habremos de
recordar orgullosos nuestro comportamiento en la adversidad", deia, des
de Figueres, el president del govern republicà, Juan Negrín. El cert,
però, és que els membres del govern circulaven des de feia dies amb cert
desconcert per l'Empordà. I mentre Negrín donava esperança, el general
republicà Vicente Rojo informava que Catalunya no podia salvar-se. Per
inferioritat, per falta d'homes i material, i per falta de suport
internacional.
Mig milió de persones acabarien
fugint i creuant la frontera. L'espectacle era dantesc: milers i milers
de persones feien una fila ininterrompuda per les carreters. Alguns
portaven a l'espatlla el que devia ser tot el seu tresor personal. "Todo
este último esfuerzo para prolongar la agonía de una situación que no
ha ofrecido nunca dudas es una responsabilidad más que añadir a los
tremendos instintos criminales de que han dado prueba Companys, Negrín,
Azaña, los comunistas y los anarquistas. El pueblo catalán conservará
una memoria perenne de estos gerifaltes ", publicava La Vanguardia Española.
Franco ja reescrivia la història. Hi hauria molts més titulars
rabiosament franquistes que tenien com a objectiu adoctrinar els
ciutadans.
1 de febrer
L'aviació feixista bombardeja estacions i camins
Aquell dia va caure Vic i l'endemà Berga. El 4 de febrer era ocupada
Girona. L'aviació feixista no deixava de bombardejar ciutats i estacions
on s'amuntegaven els refugiats: " Hoy, también en combate aéreo,
nuestra aviación ha derribado otros dos Ratas seguros y uno probable, y
además ha bombardeado el aeródromo de Vilajuïga, los objetivos militares
del puerto de Valencia; provocando incendios y explosiones y los de la
estación ferroviaria de Gerona ", deia el comunicat militar franquista. Figueres acollia milers de refugiats. "Los
servicios sociales intentaban resolver el problema a tanta criatura
desamparada. La Intendencia general, que disponía de víveres, montó
varios comedores colectivos. Se transformaron las salas públicas, los
cafés, los círculos políticos y cuantos locales lo consentían, en
dormitorios. Pero que la promiscuidad era el frío de la noche. Quienes
no conseguían plaza en los improvisados albergues se refugiaban en las
escaleras y los portales de las casas. Así y todo eran muchos los que se
tenían que apretar a las paredes, arropados hasta la cabeza con mantas
militares ", escrivia el periodista i polític basc Julián Zugazagoitia.
5 de febrer
El govern republicà creua la frontera francesa
"I va ser així com, en un dels últims dies de la República instaurada
el 14 d'abril de 1931, deixàvem Catalunya, seguint per una carretera que
més que això era un camí veïnal. A l'hora convinguda s'inicià la marxa.
De primer Companys amb l'altre president, el d'Euskadi i, seguidament
tothom, enmig del silenci", escrivia el polític i escriptor Josep Maria
Poblet. Aquell dia els soldats francesos no van tractar diferent el
president català: cridaven " Allez, Allez! " i preguntaven si duia armes. A les sis del matí, Manuel Azaña, la seva esposa i l'escorta també van creuar la frontera.
"El hecho de que, dejando sus tropas desbaratadas sobre el campo de
batalla, los dirigentes rojos hayan huído a Francia, ha producido enorme
impresión en el mundo entero. La Historia no registra un caso de
deserción semejante ", escrivia Augusto Assía a La Vanguardia Española.
8 de febrer
L'exèrcit franquista ocupa una Figueres devastada
L'exèrcit franquista va ocupar Figueres. La ciutat havia estat
bombardejada divuit vegades des de l'inici de la guerra. "Mai a la vida
havia vist una cosa semblant. Molta gent morta, cadàvers destrossats,
pèls i vestits penjant dels arbres i cossos decapitats. L'endemà també
va ser dramàtic. Els cadàvers s'amuntegaven al cementiri pel seu
enterrament", escrivia l'alcalde de Figueres, Ricard Martín Serra.
Durant les últimes setmanes de la Guerra Civil a Catalunya, els atacs
sobre la ciutat s'havien intensificat per tal de col·lapsar les vies de
comunicació amb França i evitar que es convertís en un nucli de
resistència.
9 de febrer
Les tropes franquistes arriben al coll del Pertús
"
En Cataluña, a las once horas y 35 minutos, una de nuestras columnas
alcanzó la frontera en el coll del Perthus. El espectáculo que presenta
la carretera desde un par de kilómetros antes de La Junquera es
verdaderamente desolador, porque refleja la marcha de los restos de un
ejército en total derrota: los coches y camiones abandonados, algunos de
ellos incendiados, bidones de gasolina, herramientas, tornos,
armamento, papeles, cadáveres, carros agrícolas y ganado abandonado
cubren de tal modo la carretera que materialmente es imposible llegar en
coche a la frontera ", recollia el comunicat de guerra franquista.
Aquell mateix dia s'aprovava la Ley de Responsabilidades Políticas amb
capacitat per jutjar fets amb efectes retroactius fins al 1934. Les
sancions podien ser restrictives de l'activitat, limitatives de la
llibertat i econòmiques.
10 de febrer
La guerra, a Catalunya, ha acabat
El comunicat de guerra franquista és clar: "La guerra en Cataluña ha terminado
". El mateix 10 de febrer va començar a funcionar el camp de
concentració d'Horta. El nombre de presoners no deixaria de créixer els
mesos següents. El 2 de gener del 1940, quasi un any després de
l'ocupació, hi havia 16.985 persones empresonades a la província de
Barcelona. Només el primer any, a tot Catalunya, van morir executades un
miler de persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada