IU ANDRÉS LUARNA
FORMAR CIUTADANS Més enllà dels continguts de cultura filosòfica, els docents reivindiquen el paper de la filosofia en la formació de ciutadans lliures i crítics. La disminució de càrrega lectiva posa ara clarament en risc aquest aprenentatge.
El pensament filosòfic s'allunya de l'educació
secundària. Tot i els esforços del professorat de la matèria, els
successius canvis legislatius han anat reduint la presència de la
filosofia a les aules i l'han arraconat a favor d'altres assignatures
com la història, la ciència i l'economia. Ara, amb la llei orgànica per a
la millora de la qualitat educativa (Lomce), l'assignatura rep una
estocada gairebé definitiva.
El tractament de la
filosofia a l'ESO i el batxillerat, que amb la nova llei passa de tres
assignatures obligatòries a només una, "s'emmarca en el descrèdit de les
humanitats i en la tendència mercantilista de l'educació", apunta
Daniel Gamper, professor de filosofia política de la UAB i columnista de
l'ARA. Joaquim Valdivielso, vicedegà dels estudis de filosofia de la
UIB, coincideix amb aquest plantejament: "Forma part del menyspreu de
les assignatures que no encaixen en la visió empresarial de
l'ensenyament que impulsa aquest govern". Per Valdivielso, però, la
reforma del PP "no només és neoliberal, sinó clarament espanyolista i
catòlica". Considera que darrere del currículum de la Lomce, que reforça
la importància de la llengua castellana i la història d'Espanya, hi ha
una clara voluntat d'uniformització dels alumnes de l'Estat. I pel que
fa a la religió, que serà l'alternativa a l'assignatura optativa d'ètica
a l'ESO, hi veu una intenció simbòlica "d'afirmar públicament la
presència de la religió en l'ensenyament".
Un ministeri poc dialogant
Associacions filosòfiques com la Societat Catalana de Filosofia (SCF) i
la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) fa anys que treballen per
garantir la presència de la matèria en els estudis secundaris, però
asseguren que mai havien topat amb un ministeri tan poc disposat a
negociar com el de José Ignacio Wert. "Hi havia sectors del PP que
coincidien amb nosaltres i veien aberrant això d'eliminar la filosofia,
però l'autoritat del ministre ha passat per sobre", lamenta Ramon Moix,
membre de la SCF. A instàncies de les associacions, el Parlament de
Catalunya va aprovar unànimement, el novembre passat, una resolució
favorable a l'obligatorietat de la filosofia a l'ensenyament. El text va
ser proposat, paradoxalment, per la diputada popular María José García
Cuevas. "Compartíem els punts de l'associació i vam presentar esmenes
internes al partit, però no ens ho van acceptar", reconeix García. Però
assegura que el ministeri no ha menyspreat la filosofia, sinó que l'ha
hagut d'excloure per no envair competències autonòmiques. Segons la
diputada, en la quota d'assignatures de l'Estat es van prioritzar altres
matèries perquè "l'enfocament del batxillerat a la Lomce no és seguir
formant en valors, sinó preparar per a l'èxit universitari".
Una matèria necessària
Els docents rebutgen aquesta concepció instrumental del batxillerat i
reivindiquen l'espai de reflexió i les habilitats transversals que
proporcionen els estudis de filosofia. Josep Sanllehí, professor de
secundària, n'enumera algunes: "Esperit crític, raonament abstracte,
obertura mental i sistematització". Una actitud filosòfica que només es
pot exercitar "llegint, escrivint, pensant i raonant". I per això no
n'hi ha prou amb dues hores a la setmana.
Manifest de l'IEC en defensa de les humanitats
Professors i intel·lectuals de diverses disciplines han presentat
aquesta mateixa setmana a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) el
manifest Unes humanitats amb futur. Els firmants, entre els
quals hi ha el sociòleg Salvador Giner, la catedràtica d'ètica Victòria
Camps i el filòsof i teòleg Francesc Torralba, lamenten que el foment de
la ciència, la tecnologia i la informació dels últims anys ha anat en
detriment de les humanitats. I adverteixen que "allunyar-se de les
humanitats empobreix i aïlla". El document, que van fer arribar a la
consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, convida a aprofitar l'esfera
tecnològica imperant per eixamplar la circulació de la cultura
humanística. I fa una sèrie de propostes per reintroduir l'interès per
les disciplines humanístiques a tots els nivells educatius i als mitjans
de comunicació. Propostes per frenar un retrocés de les humanitats que
"comporta l'empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i
la pèrdua de cohesió de la civilització".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada