SÍLVIA MARIMON
El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, durant el debat sobre la Lomce que va tenir lloc el 10 d'octubre al Congrés de Diputats a Madrid.
Entre els historiadors, la crítica és unànime. La versió
de la història que pretén transmetre a les noves generacions l'últim
esborrany del decret que desenvolupa els continguts curriculars de la
llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) del
ministre José Ignacio Wert és "esbiaixada" i "anacrònica". La proposta
obvia capítols tan importants com el moviment obrer. La dictadura,
segons el text, va ser força plàcida. I Espanya ja existia a la
prehistòria. A l'historiador Borja de Riquer, li recorda la història que
s'aprenia als anys 50 del segle XX: "És un retorn a la historiografia
tradicional, quan s'havien de memoritzar un munt de dades i no es donava
importància a la comprensió. Sembla que l'hagi fet algú que no ha
impartit mai classe", assegura.
Una dictadura plàcida
No es menciona ni la repressió ni la falta de llibertat
A Catalunya hi ha més de 200 fosses comunes i milers de morts sense
identificar. Al conjunt d'Espanya, després de la victòria dels
sublevats, es van executar prop de 20.000 republicans. Més de mig milió
de refugiats van haver d'exiliar-se i molts van morir de malalties
contretes als camps de concentració de França. Milers de refugiats van
morir als camps de treball nazi. Però tot això no apareix en els
continguts curriculars que proposa la Lomce. "A segon de batxillerat
dediquen tot un capítol a la dictadura franquista, però la paraula repressió
no surt per enlloc. Tampoc l'absència de llibertat. Ni l'exili. Es
parla dels aspectes econòmics, socials i culturals de la dictadura, però
no dels polítics", resumeix Riquer."S'inclou el
genocidi jueu a l'expedient escolar, però sense fer cap referència als
altres col·lectius víctimes del nazisme: socialistes, comunistes,
homosexuals, gitanos... És greu, tenint en compte que 10.000 espanyols
van morir als camps nazis", afegeix Aragoneses.
Una Espanya mil·lenària
Ni l'Estat es va unificar al segle XV ni existia a la prehistòria
"Falten visions perifèriques sobre el procés de construcció de
l'Estat. Hi ha un punt de vista, el que defensa que hi ha una tendència
mil·lenària respecte a la unificació d'Espanya que passaria per la unió
dinàstica, la unificació borbònica i la construcció de l'estat liberal.
Sembla que es vol subratllar l'existència d'un destí manifest tendent a
la unificació d'Espanya", diu el mateix Aragoneses. Els historiadors no
només critiquen la falta de pluralitat, sinó també un cert esbiaixament
sobre l'origen de l'estat espanyol. Segons la versió de la història de
Wert, Espanya neix amb la unió dinàstica al segle XV quan la
historiografia moderna considera que l'estat apareix al XIX. "Abans no
es pot parlar ni d'Estat ni de nacions", afegeix Aragoneses.
Però és que la cosa va més enrere. En els continguts curriculars de la
nova llei es parla ja d'Espanya en la prehistòria: "És d'un anacronisme
brutal, perquè Espanya no existia aleshores. En tot cas, potser
s'hauria d'utilitzar el terme península Ibèrica ", afirma
l'historiador Jordi Casassas. "Es parla dels regnes cristians, però no
es menciona la Corona d'Aragó ni tampoc la seva expansió mediterrània.
Es parteix del concepte que el centre determina la dinàmica de la
resta", diu Casassas. Tampoc, esclar, no apareix la Mancomunitat de
Catalunya.
Ni rastre dels obrers
Es parla molt poc de les revolucions socials
A principis del segle XIX les condicions dels treballadors fabrils eren
terribles: jornades de més de 16 hores, càstigs corporals i sancions
econòmiques, acomiadaments freqüents i inexistència de pensions per
malaltia o atur; i falta de drets. Els infants també feien llargues
jornades i pocs anaven a l'escola. A la Lomce de Wert, però, les
condicions dels treballadors, tot el que va aconseguir el moviment obrer
al llarg dels segles XIX i XX, i les grans revolucions socials que es
van produir amb la industrialització tenen molt poca presència. "Destaca
l'absència o poca presència del moviment obrer, clau en l'evolució de
la societat i de l'Estat contemporanis. Es presenta com una història no
dialèctica", opina Aragoneses."Aquesta llei fa
inútil el mestre. No li deixa cap iniciativa. És un disbarat absolut.
Tampoc deixa cap possibilitat perquè l'alumne pugui raonar res. L'únic
que proposa és empassar-se un munt de dades, com quan ens havíem
d'aprendre la llista dels reis visigots", resumeix l'historiador Josep
Fontana. La majoria d'historiadors coincideixen: la Lomce és
inaplicable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada