El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 21 de juny del 2014

Andreu Nin (1892-1937)

De Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a Homenots (Destino, 1970). Avui fa 77 anys de l’assassinat de Nin, secretari general del POUM, després de ser segrestat a les Rambles. 
JOSEP PLA 1970 Peces històriques triades per Josep Maria Casasús

 

[...] Andreu Nin arribà a Barcelona venint del Vendrell entre els anys deu o dotze d’aquest segle. [...] Llavors tenia vint o vint-i-dos anys i acabava la carrera de mestre. Caigué a El Poble Català. D’aquell diari en fou una mena de redactor honorífic, però suficient, de tota manera, per a prendre part en gairebé tots els mítings de l’Esquerra Catalana. [...]. En aquells mítings, el jove pedagog parlava bé, amb una indubtable estampa d’orador i amb un innegable respecte pel sentit comú i la sintaxi, qualitats que més aviat foren excepcionals en la història de la nostra moderna oratòria. Mentrestant, entrava de professor a l’Escola Horaciana, que havia fundat uns quants anys abans l’ex-obrer de la indústria tèxtil Pau Vila, el geògraf. L’Horaciana fou una escola laica més o menys anarquistoide i cientifista. [...] Nin es féu cenetista. Per aquest temps entrà a La Publicitat, que havia estat comprada pels Teyà, llavors naviliers riquíssims, els quals havien posat el diari sota la inspiració del senyor Amadeu Hurtado, gran advocat, momentàniament retirat de la política. Nin féu amb Manuel Brunet la informació estrangera d’aquest diari [...] La revolució russa de 1917 féu tant a Nin com a Brunet una immensa impressió. [...] Un dia circulà per Barcelona la notícia que Nin tenia un càrrec important a Moscou. S’havia fet, naturalment, comunista. [...] S’ha de situar Nin en el moviment literari del nostre país, en el qual té una plaça molt distingida. [...] Les millors traduccions de Tolstoi i Dostoievski en un idioma d’arrel no eslava són les de Nin al català. [...] Com a líder obrer a Catalunya, Nin em sembla, amb Salvador Seguí, el de més tremp i categoria. [...] Durant aquells anys terribles Nin fou un agitador sense manies, ni romanticismes [...] La bala comunista (leninista) que el destruí en un quilòmetre determinat de la carretera de Madrid a València (si no vaig errat) frustrà aquest programa abans que el frustrés l’acabament de la guerra. [...]