El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dilluns, 29 de setembre del 2014

Arqueologia Rosa m. Bravo Mines eternes

El parc de les mines prehistòriques de Gavà amplia l'oferta museística després de 20 anys obert

 
     Una secció de la mina original Foto: JUANMA RAMOS.


                                   
   Estudiants d'Arqueologia de la UAB fan pràctiques a les mines Foto: R.M.B..


                

      Un collaret fet amb variscita Foto: MUSEU DE GAVÀ

dissabte, 27 de setembre del 2014

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (186)


Models liberals i col·lectius  

Professor de Política Econòmica de la UB -



 La seu del desaparegut Banc de Barcelona, situada a la Rambla de Santa Mònica. Foto: ARXIU.

dijous, 25 de setembre del 2014

ART & AMP; CO Pilar Parcerisas

25 anys sense Dalí

La careta de "300"



Impressionant l'obertura de "300", la nova sèrie documental de divulgació que repassa la història de Catalunya des del final de la guerra de Successió fins a l'actualitat. No te la perdis!

300 Capitol 1: La identitat

http://www.tv3.cat/videos/5251051/Capitol-1-La-identitat  


Al segle XXI, les identitats són múltiples i canviants. Per això, vist des d'avui, sorprèn molt la intensitat i la persistència amb què s'ha mantingut la identitat catalana durant aquests últims tres segles. En aquest capítol de la sèrie "300" repassem com la memòria col·lectiva, una economia diferenciada, el manteniment d'una llengua pròpia i una societat civil imbatible han conduït fins al segle XXI aquesta identitat pròpia. Acabada la guerra de Successió, els vencedors van construir una gran fortalesa a Barcelona, la Ciutadella. Aquesta fortalesa servia per vigilar la ciutat i per reprimir-ne les protestes, però també es va convertir en un recordatori permanent de la derrota a la guerra i de les constitucions perdudes. La Ciutadella, sense voler-ho, va mantenir la memòria històrica durant unes quantes generacions. I els barcelonins no van parar fins a derruir-la. La segona història explica les peripècies d'un jove revolucionari, en "Josepet de la guitarra", obsessionat per dignificar la vida dels obrers. Aquell noi es va convertir en el creador dels cors de Clavé, un exemple de la xarxa impressionant d'associacions professionals, obreres i culturals que, durant el segle XIX, es van convertir en la massa social del catalanisme. Un cas molt especial eren els clubs esportius i, per damunt de tot, el Futbol Club Barcelona. Aquest club es va convertir en un símbol del catalanisme, especialment després que el govern de la dictadura de Primo de Rivera fes tancar el camp de les Corts, l'any 1925, a resultes de la primera xiulada que va rebre l'himne espanyol abans d'un partit. Per alguns historiadors, aquesta persistència de la identitat catalana és una mostra que el projecte espanyol no va aconseguir arrelar al Principat. Tot al revés de França, on el projecte unificador que va endegar l'estat a partir del segle XVII sí que va arraconar les velles identitats i les va substituir per la francesa. Viatgem a Occitània per comprovar què va passar.

diumenge, 21 de setembre del 2014

ABANSD'ARA Empordà-Rosselló

De Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (11-V-1933). Impressions pintoresques d'una trobada catalana transfronterera fa 80 anys. Foto: rambla de Figueres.
JOSEP MARIA DE SAGARRA 1933 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús



 A Figueres han volgut celebrar el centenari de la nostra Renaixença amb uns Jocs Florals de l'Empordà i el Rosselló, i han tingut l'amabilitat d'invitar-me perquè anés a fer el discurs presidencial d'aquests Jocs. Com que jo, a Figueres, m'hi trobo com el peix a l'aigua, i hi havia a més a més l'esquer de les fires i de poder contemplar de prop els poetes rossellonesos, que són els homes que porten les barbes i les americanes més impressionants d'aquest món, no cal dir que vaig anar a Figueres més content que un gos amb un os. [...] La Rambla de Figueres produïa un efecte màgic; els centenars d'automòbils amb matrícula francesa han convertit l'aire en una mena de gelatina d'essències explosives; les terrasses dels cafès s'han omplert de pantalons de golf, que no eren ben bé això, sinó pantalons aficionats a pantalons de golf, perquè en les indumentàries absurdes aquesta gent de Ceret, d'Elna, de Banyuls, de Cotlliure i de Ribesaltes en saben un niu. Jo a les deu del matí vaig anar a l'Empòrium per veure si els havia quedat alguna cosa, i els francesos ja s'ho havien acabat tot. Vaig veure una senyora que sucava un croissant en la copa de Pernod del seu marit. És una combinació una mica original, però que en les galtes de la senyora produïa unes reaccions calidoscòpiques: passava del taronja al roig i al violeta amb una facilitat de prestidigitador. [...] He dit unes quantes vegades, i no me'n penedeixo, que Catalunya és el millor país del món, però poques coses hi ha a Catalunya que tinguin la vitalitat i l'alegria desinteressada de Figueres. És per això que jo trobo aquesta ciutat tan simpàtica, i sempre que hi vaig em fa l'efecte que vaig a festa major. A darrera hora de la nit poètica de l'Empordà i el Rosselló, encara hi havia a cal Roig -aquell restaurant que no es tanca mai- els smokings i els vestits llargs del jovent cansat de ballar, però que encara no s'havia cansat de triturar aliment amb aquests queixals tan esportius que gasten les noies i els nois de Figueres.

Història manipulada o tergiversada 10/06/2014 El matí de Catalunya Ràdio

Els historiadors Josep Maria Solé i Sabaté i Josep Puigsech, i la lingüistia Sílvia Senz ens posen exemples molt gràfics sobre moments en què els llibres d'història i diccionaris han manipulat, tergiversat o senzillament han omès capítols concrets o explicacions dels fets reals.


diumenge, 14 de setembre del 2014

El setge de Barcelona

De Manuel Soler (1672-?) a Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714 (Ed. Barcino i Fd. Lluís Carulla, 2014). Anotacions d’un frare en el llibre d’òbits. Gravat: barricada sostinguda pel canonge Anglada. 

 

MANUEL SOLER 1714 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús


El setge de Barcelona

 [...] El 27 de maig [1714], tocada la primera oració, se dispararen de la muralla dels Tallers quatre canonades i dos del portal de Sant Antoni. I després de les tres de la matinada començaren los enemics a disparar bombes, amb tanta abundància que anaven de 15 en 15, durant tot lo dia sens parar fins que fou nit. [...] I de la nostra bateria se disparà tota la nit bombes i canonades, perseverant també tot lo dia sens parar. Los estragos que avui han fet los enemics amb les bombes és cosa que causa horror i espant, amb la gran devastació de cases i temples, causant moltes desgràcies a la gent i cremant algunes cases: pareixa avui aquesta ciutat un infern o lo dia del Judici, i lo que és més d’admirar la vilania i crueltat del duc de Pòpuli voler arruïnar la ciutat sens fer bretxa, cosa d’un gran gallina i d’un gran tirà, i veure la paciència amb què s’ho pren la gent, no podent habitar sinó el Raval i muntanya de Montjuïc. [...] Lo duc de Pòpuli ha dit que, si podia tirar-nos tot lo foc de l’infern, nos lo tiraria, i que havia d’arrasar tota Barcelona, de modo que los que vindran hagin de dir: “Aquí fou Barcelona.” [...] Considerim les afliccions en què es troba aquest poble. Lo estrago no es pot dir, però d’avui a 300 anys se’n recordarà. [...] Los convents de Santa Caterina i Sant Francesc de Paula queden inhabitables i derruïdes ses esglésies; la de la catedral queda tan mal adobada que passen de 225 les bombes que allí han pegat, entre església i claustres; [...] Al col·legi nostre moltes a l’hort, menys quatre que n’hi ha dins del convent, [...] Al cor de les Caputxines, una; al convent dels jesuïtes, moltes. [...] I com, per causa de tantes bombes nos haguérem d’absentar del convent, encara que després tornàrem, no poguí continuar lo diari fins lo dia 11 de setembre, que es rendí la ciutat a força d’armes. Sols dic que lo foc d’aquesta ciutat, tant d’ofensa com de defensa, no s’ha vist mai en lo món ni igual la resistència de la gent de la plaça. [...]

divendres, 12 de setembre del 2014

Relació del siti de Barcelona del 1714 (1714)

De Mas i Soldevila (Barcelona, ? - 1748) a Cròniques del setge de Barcelona de 1713-1714 (Barcino i Fundació Lluís Carulla, 2014). Narració d’un jurista vinculat al govern de la ciutat. El setge, dibuixat per J. Rigaud.





[...] Lo duc de Pòpuli, temps discorregut des de la última festa de Pasqua, començà son bombardeig, encara que amb algunes intermissions, per molt temps, tirant solament a la ruïna de les cases e inquietar als habitants, anà cercant la bateria de morters i formant-ne d’altres, disparant-se moltes vegades al mateix temps bombes per mar, que, entre unes i altres, no deixaven lloc segur casi en tota la ciutat; lo que precisà a les famílies a reduir-se als extrems de l’Arraval (que era, si no segur, paratge menys exposat) i abarracar-se amb tendes en l’horta de Sant Bertran i muntanya de Montjuïc. Per lo arribo del nou general (en lloc del duc de Pòpuli), duc de Bervic, si bé s’experimentà gran remissió en lo del disparo de les bombes a la ruïna de les cases, perquè, encara que se’n disparessin algunes, tiraven no a la ruïna, sí a cansar la guarnició en fosso, muralla i baluards, però amb la nova prevenció de tanta artilleria i pertrets de guerra i augment de tropes franceses que havien arribat al camp, i amb les notícies que, ja per desertors com altrament, adquirien los generals d’aquesta plaça, se donava per constant lo voler en breu atacar-la en lo modo regular dit mariscal duc de Bervic. A la vista del que, prosseguint amb major fervor la fortificació, incessantment se treballava per la defensa. Prest se veren los efectes, com se recelaven, de les idees del mariscal de Bervic, puig, començant als últims de juny o primers de juliol a alçar terra i formar ataques i ramals per aquella part del Portal Nou i convent de Santa Clara, tingué plantada i acabada de perfeccionar una bateria de passats de quaranta canons d’artilleria, plantada en puesto eminent i a competent distància, lo dia 25 de juliol, que ho era de la festa del gloriós apòstol sant Jaume. Des de la qual, a punta de dit dia, començà a disparar i batre los llens o flancs de la muralla, entre los baluards del Portal Nou, Santa Clara i Llevant; i batent al mateix temps dits baluards, prosseguí i anà avançant sa bateria amb tan vigor que, a pocs dies, començà ja a obrir bretxa en dita muralla. [...]

Lliures o morts, però ben documentats

Lliures o morts, però ben documentat

TV3 estrenava ahir al vespre El cas dels catalans, una adaptació televisiva de l’obra del s. XVIII Narraciones históricas. Un documental amb episodis de recreació històrica que combina amb molt d’encert el vessant pedagògic (sobre les relacions geopolítiques entre Espanya i Catalunya durant la Guerra de Successió) i la part emotiva (intentant transmetre l’esperit i el patiment dels barcelonins durant l’estat de setge). El cas dels catalans està narrat amb un esforç evident per mantenir l’interès de l’espectador i, sobretot, perquè no perdi el fil de la història, ajudant-lo amb un gràfic temporal que va endavant i endarrere per situar l’audiència. Sort d’això. Un equilibri molt ben trobat entre el rigor i la comprensió àgil. El documental, a més, juga a reflectir el tarannà que ens caracteritza als catalans al llarg dels anys.Un encert ha estat comptar amb les aportacions i els coneixements de dos historiadors com Agustí Alcoberro i Carlos Martínez Shaw per mantenir la solidesa argumental amb equanimitat. Amb molt d’enginy, Martínez Shaw i la seva certa afinitat borbònica és la manera més intel·ligent de curar-se en salut davant de crítiques i acusacions de partidisme (que tot i així sempre acaben per aparèixer). No és un documental neutral però sí amb voluntat de ser equilibrat. 

Si bé tot el corpus històric supera amb èxit el llast de la manca d’imatges d’arxiu lògica, també són útils les aportacions puntuals de Mònica Terribas com a presentadora. Ajuda a fer salts temporals, complementar episodis més complexos i agilitzar l’evolució de l’argument. El relat, a més, està farcit de curiositats: des del plaer dels catalans per la xocolata, la impactant història de l’enterrador del fossar o l’origen històric de la catalanofòbia. El que justegen més són les recreacions històriques des del punt de vista de direcció artística i realització. Són més teatrals que televisives. Tampoc hi ajuda un vestuari més propi d’una botiga de lloguer de disfresses i unes perruques que feien picor de veure. De fet, la factura global, el look de tot el documental, és dèbil. L’austeritat de la producció és òbvia. Ho compensa, però, una bona estructura del guió, la càrrega emotiva per a l’espectador i una interpretació excepcional de Lluís Marco (Rafael Casanova) i Pere Arquillué (Antonio de Villarroel). Magistrals tots dos en els seus discursos finals, carregant la intensitat dramàtica gairebé fins al punt de provocar una sortida massiva de catalans a completar la V abans d’hora i amb pijama. Com que el final és el que és i acaba en derrota (disculpeu l’espòiler), el guió juga hàbilment a deixar l’espectador amb l’adrenalina alta: apel·lant al valor de la llengua i la memòria i a dipositar en l’audiència certa sensació d’estar amb deute amb aquells avantpassats que van donar la vida per les seves conviccions.

El cas dels catalans

http://www.tv3.cat/videos/5234291/El-cas-dels-catalans


La pel·lícula està basada en la faraònica obra de Francesc de Castellví "Narraciones históricas", sobre la Guerra de Successió, i compta amb la periodista Mònica Terribas com a narradora.

dimecres, 10 de setembre del 2014

Sense ficció: L'estelada de Verdun

http://www.tv3.cat/videos/5232331/Lestelada-de-Verdun

Durant anys, un home recull centenars de cartes escrites i milers de fotografies que retraten la història d'un grapat d'homes lluitant durant quatre anys en la Primera Guerra Mundial. Voluntaris que escriuen cartes des de la trinxera. Combatents en una dotzena de batalles amb un peu a la tomba. Qui són? Quants són? Aquest documental, una producció pròpia de Televisió de Catalunya feta pel "Sense ficció", en revela la seva història.

Bon cop de falç. La història de l'himne

http://www.tv3.cat/videos/5232271/Bon-cop-de-falc-La-historia-de-lhimne

"Els segadors" prové d'una cançó eròtica que es va transformar, el 1640, en un crit de guerra. Seguirem la història i els processos de canvi que han fet que aquesta cançó s'hagi convertit en l'himne nacional.

dissabte, 6 de setembre del 2014

Cavall Fort i la Guerra de Successió

                                                                                   
http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1243/5-guerra1714_2.html
                                                                                                          

http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/cavall-fort/arxiu/1243/5-guerra1714_4.html

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (184)

Empreses de llarga durada

Professor de política econòmica de la UB - Francesc Roca

Panoràmica de l'hospital de Sant Pau i de la Santa Creu de Barcelona. Foto: ARXIU.

dimecres, 3 de setembre del 2014

pladebarcelona

http://pladebarcelona.wordpress.com/about/

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (183)

Refrescs ‘americans' 

Professor de Política Econòmica de la UB -



Artur Mundet i la seva muller Anna Gironella van finançar les Llars Mundet de Barcelona. Foto: ARXIU.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (182)

La taula de canvi

Professor de Política Econòmica de la UB -


De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (181)

Piketty o Maddison?

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca


 Thomas Piketty, l'autor del llibre ‘Le capital au XXIe siècle'. Foto: REUTER.

Les 10 grans mentides sobre la nostra història i, també, els arguments per rebatre-les.

http://www.sapiens.cat/ca/mentides-sobre-catalunya.php?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=sap-newsletter-03-09-2014



dilluns, 1 de setembre del 2014

La “Reconquista”: allò que mai no va existir. Eugènia de Pages


La rendición de Granada. Quadre de Francisco Pradilla sobre el lliurament de les claus de la ciutat de Granada pel rei musulmà Boabdil a la reina Isabel I de Castella