El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dijous, 25 de setembre del 2014

300 Capitol 1: La identitat

http://www.tv3.cat/videos/5251051/Capitol-1-La-identitat  


Al segle XXI, les identitats són múltiples i canviants. Per això, vist des d'avui, sorprèn molt la intensitat i la persistència amb què s'ha mantingut la identitat catalana durant aquests últims tres segles. En aquest capítol de la sèrie "300" repassem com la memòria col·lectiva, una economia diferenciada, el manteniment d'una llengua pròpia i una societat civil imbatible han conduït fins al segle XXI aquesta identitat pròpia. Acabada la guerra de Successió, els vencedors van construir una gran fortalesa a Barcelona, la Ciutadella. Aquesta fortalesa servia per vigilar la ciutat i per reprimir-ne les protestes, però també es va convertir en un recordatori permanent de la derrota a la guerra i de les constitucions perdudes. La Ciutadella, sense voler-ho, va mantenir la memòria històrica durant unes quantes generacions. I els barcelonins no van parar fins a derruir-la. La segona història explica les peripècies d'un jove revolucionari, en "Josepet de la guitarra", obsessionat per dignificar la vida dels obrers. Aquell noi es va convertir en el creador dels cors de Clavé, un exemple de la xarxa impressionant d'associacions professionals, obreres i culturals que, durant el segle XIX, es van convertir en la massa social del catalanisme. Un cas molt especial eren els clubs esportius i, per damunt de tot, el Futbol Club Barcelona. Aquest club es va convertir en un símbol del catalanisme, especialment després que el govern de la dictadura de Primo de Rivera fes tancar el camp de les Corts, l'any 1925, a resultes de la primera xiulada que va rebre l'himne espanyol abans d'un partit. Per alguns historiadors, aquesta persistència de la identitat catalana és una mostra que el projecte espanyol no va aconseguir arrelar al Principat. Tot al revés de França, on el projecte unificador que va endegar l'estat a partir del segle XVII sí que va arraconar les velles identitats i les va substituir per la francesa. Viatgem a Occitània per comprovar què va passar.