El miracle català (1)
Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca
El Bloc de l'Albert
- Albert Moreno i Sagrera
- Roses, Alt Empordà
- Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
dissabte, 31 de gener del 2015
De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (202)
divendres, 30 de gener del 2015
CRÒNIQUES D'AUSCHWITZ i III )
La fuga de Jerzy i Cyla
Camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz
Jerzy Bielecki exhibeix una fotografia seva i de Cyla de joves.
dijous, 29 de gener del 2015
CRÒNIQUES D'AUSCHWITZ (II)
Mozart entre el fum
Orquestra actuant al camp d'Auschwitz-Birkenau el 1941
Alma Rosé , neboda de Mahler i directora de l'orquestra femenina
Czeslaw Sowul, músic supervivent
dimecres, 28 de gener del 2015
dimarts, 27 de gener del 2015
Ultimen un llibre amb la llista dels afusellats gironins
Aïda Lorenzo i Esther Llorenç estan recopilant una memòria definitiva dels ciutadans executats pel règim franquista a la demarcació
Acaben de publicar el volum ‘Morts per la República Catalana'
Homenatge a les víctimes palamosines a la rereguarda republicana Foto: ARXIU MUNICIPAL PALAMÓS.
dilluns, 26 de gener del 2015
“Hitler em va fer un petó”
Mercè Sanz, filla d'un mestre republicà, era molt petita quan va fugir de Catalunya. Va anar a parar a dos camps nazis
La Mercè i el seu germà Herminio durant la guerra Foto: Arxiu Mercè Sanz
Pétain i Hitler, en la trobada de Montoire sur Loir Foto: Wikipedia.
La Mercè, fa uns dies a la Llibreria Claret de Barcelona Foto: Josep Losada.
diumenge, 25 de gener del 2015
Propaganda i burla el 1713
Es recupera, en castellà modern, el ‘Crisol de Fidelidad', un text del 1713 en què els catalans demanaven ajut a Europa
La portada del "Crisol de Fidelidad"
Carles, arxiduc d'Aústria, i reconegut rei pels catalans. Foto: ARXIU.
L'assalt borbònic a Barcelona el 1714, en un gravat de l'època. Foto: ARXIU.
dissabte, 24 de gener del 2015
De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (201)
Carbonell, química i indústria
Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca
Plafo setge 1645
EXPOSICIÓ
El
setge de Roses
RAJOLES,
PLAFONS I SOCARRATS DE LA COL·LECCIÓ MASCORT
Del
9 de gener fins al 8 de març
La
mostra que es pot veure a la sala d’exposicions de Ca l’Anita de
l’Ajuntament de Roses és una selecció de rajoles, plafons i
socarrats de la Col·lecció Mascort, de Torroella de Montgrí, que
es cedeixen en préstec temporal amb motiu d’aquesta exposició,
amb la voluntat de difondre l’art i la història.
La
peça més especial és el plafó ceràmic que testimonia el setge a
la vila de Roses el 1645 per part de les tropes franceses, on les
situacions i personatges evoquen els fets històrics i els seus
protagonistes. Està acompanyat de diversos gravats contemporanis al
plafó que descriuen la geografia de la ciutat i el setge de Roses.
Per
la seva antiguitat, estat de conservació i temàtica històrica
constitueix una de les obres més importants de la producció
barcelonina de tots els temps. L'escena que s'hi representa sembla
recollir el moment en què el virrei, el comandant francès i un
enviat del cardenal Mazzarino visitaren les tropes franceses que
assetjaven Roses.
Es
poden admirar peces des del segle XV al segle XVIII.
Es
notòria la quantitat de rajoles “de mostra” catalanes i
valencianes que posseeix la col·lecció Mascort, en la que destaquen
algunes peces que poden ser atribuïdes al tallers de Llorenç
Passoles i de Miquel Lapuja, dos dels més destacats mestres rajolers
barcelonins del segle XVII. Aquestes rajoles, elaborades a
partir del segle XVII, segurament per influència holandesa, mostren
homes o dones en actituds diverses. En les rajoles del segle XVII
abunden les figures de caçadors; per això, és molt probable que
d'aquí vingui el nom que rebien a la seva època: rajoles de cacera.
També s'hi aprecien figures d'animals, plantes, edificacions i
objectes ben diver-sos, que solen estar acompanyats de vistoses
plantes que donen nom a les diferents sèries amb què son conegudes:
“de la margarida”, “del lliri”, “de la palmeta”, “de
l'atzavara”. Al segle XVIII i primera meitat del XIX es van
elaborar milers de rajoles amb representacions d'homes i de dones
treballant: carnissers, venedors, ferrers, vidriers, terrissers,
teixidors, candelers de cera, mestres, etc.; d'aquí el nom que reben
ara: d'oficis. Així mateix hi ha rajoles decorades amb motius
extrets d'antigues auques, com les del Sol i la Lluna, Artes y
oficios, Funciones de Barcelona i Habitantes de varias Naciones,
entre d’altres.
Els
socarrats
de la col·lecció Mascort és un tipus de peça molt buscada pels
col·leccionistes. Són peces fràgils que estaven col·locades entre
les bigues de fusta i que han patit molt el pas del temps. Les quatre
peces que s’exposen aquí són del segle XV i s’han escollit
elements relacionats amb el mar.
Bomba del setge (s.XVII)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)