ABANSD’ARA Lo que passa a Anglaterra

Lo que passa a Anglaterra

Comentari d’E.T. (inicials o pseudònim d’una persona sense identificar) en el número 1 de Feminal (28-IV-1907), publicació dirigida per Carme Karr (Barcelona, 1865-1943). Fa 110 anys la victòria dels liberals a les eleccions angleses havia esperonat mobilitzacions del WSPU (Unió Social i Política Femenina). Reclamaven el dret de vot de les dones. La primera gran manifestació de sufragistes s’havia fet a Anglaterra pocs mesos abans d’aparèixer aquesta primera revista feminista catalana. El dret a decidir de les dones -com tot dret humà elemental a decidir lliurement- topava amb l’estupidesa dels poders temorosos de perdre privilegis. Fins a l’any 1933 les dones no podien votar a Espanya. Uns i altres les expulsaven del sistema polític. La dreta, masclista, negava a la dona aquest exercici democràtic. L’esquerra també s’oposava al vot femení, ofuscada pel prejudici que la majoria de dones votarien als conservadors. 01 i 03. Sufragistes arrestades a Londres (dues fotos que completaven aquesta informació de ‘Feminal’). 02. Dones que esperaven votar a Barcelona l’any 1933, quan van ser incloses com a col·lectiu en el cens electoral espanyol.

E.T. A ‘FEMINAL’ 1907 Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús ACTUALITZADA EL 08/10/2016 00:00

A Anglaterra les angleses volen votar. Ja fa més d’un any que demanen, que exigeixen, el dret de sufragi. Elles han fet meetings monstres, manifestacions tumultuoses, han fet campanyes periodístiques, i fins s’han deixat empresonar quan la policia, amb més zel que modos, els hi ha barrat el pas en el camí de les seves reivindicacions. No hi ha bona causa sense màrtirs. I a Londres més d’una angleseta gentil, tenint present això, ha sofert dignament i altivament, dies i fins setmanes de presó, pel delicte de resistència als agents de l’autoritat, ad majorem gloriam de la causa que defensen. Causa que cada jorn compta amb més nombroses i entusiastes prosèlites. Tant, que darrerament han lograt que es presentés al Parlament un projecte en què es fa justícia a les seves aspiracions. Si el projecte s’hagués aprovat, en les primeres eleccions tota dona anglesa podria votar a qui millor li semblés, com l’home anglès més pintat. Però el projecte, amb tot i haver merescut l’aprovació del Govern, no ha passat de projecte. Sembla que molts i molt honorables membres de la Cambra li han fet una enèrgica oposició. Fins han apel·lat a l’obstruccionisme. Lo qual ha produït entre el sexe més bell i més feble de l’Anglaterra una indignació