Qüestió militar catalana

Guerra de Successió(7) Arribada de l'Arxiduc Carles a Catalunya.

A Catalunya,l'oposició al monarca borbònic, dirigida per la petita noblesa, entra en contacte amb els aliats i signà el pacte de Gènova (1705) amb Anglaterra.A conseqüència d'aquest pacte, l'octubre de 1705 l'arxiduc Carles arribà a Barcelona, on fou proclamat rei amb el nom de Carles III després de jurar les constitucions.

Desembarc de l'Arxiduc Carles d'Àustria a Barcelona

La Guerra de Successió(6)L'aixecament de 1705.

Aquest vídeo ens explica com es va organitzar l'aixecament del 1705, partidaris de l'Arxiduc Carles i el paper dels Vigatans en aquest.

Guerra de Successió (5) Organització del Partit Austracista. Els Vigatans.

Els partidaris de la casa d'Àustria (Partit Austracista o austriacistes) durant la Guerra de Successió,foren també anomenats vigatans, pel protagonisme d'un grup de dirigents de la plana de Vic a favor de l' Arxiduc Carles, que va començar la revolta de 1705. Alguns dels revoltats: Carles Regàs,Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Bac de Roda, Josep Moragues..

La Guerra de Successió (4) El rei Felip V i la seva relació amb els mallorquins.

En els Regne de Mallorca, on el rei no estava obligat a acudir, jurà en nom seu el virrei Francisco Miguel de Pueyo.En aquest jurament hagué fortes tensions, perquè el Gran i General Consell s'oposava a acceptar el jurament limitat dels Privilegis del Regne que Felip V pretenia i l'acte,previst per al mes d'agost, s'ajornà fins el desembre de 1701.

Jurament dels Privilegis de Jaume II de Mallorca davant de Jaume I.

La Guerra de Succesió (3) i la relació de Felip V amb els valencians.

Pels valencians la convocatòria de Corts va tenir un resultat frustrant. El Regne de València necessitava una revisió de les lleis, perquè havien passat molts anys des de les Corts del 1645.Els estaments confiaven en la visita del nou rei, per això començaren els treballs preparatoris de les esperades Corts, orientades coma a Catalunya, a frenar l' autoritarisme monàrquic tot donant força a la Junta de Contrafurs. Els valencians també pretenien limita el poder econòmic del virrei i la Reial Audiència.Malgrat aquests treballs previs , la convocatòria de Corts Valencianes no es porta a terme mai: el rei no jurà mai els Furs ni celebrà les Corts.

La Guerra de Successió (2) La relació de Felip V amb els catalans.

Els catalans no es manifestaren en contra del nou rei, Felip V, que per tal atreure-se´ls anà a Catalunya i jurà les Constitucions en les Corts dels anys 1701-1702, cosa que no havien fet els Àustria d'ençà de més de cent anys. En aquestes corts Felip V féu concessions importants(la creació del Tribunal de Contrafaccions)però això no evità la tendència absolutista del nou rei que topà amb les institucions catalanes.Per exemple les actuacions d'alguns ministres castellans i d'alguns jutges de l'Audiència catalans que eren filipistes.




Una altre entrada d'aquest bloc relacionada amb el tema:
Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (1716)