Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (1716)

Arxiduc Carles

Felip V al Museu de l'Almodí de Xàtiva

Amb la mort sense fills de Carles II s' origina una conflicte dinàstica per la corona castellana. Dels dos candidats, Felip d'Anjou ( amb el suport francès) i l'arxiduc Carles d'Àustria ( amb suport anglès,austríac, holandès i portuguès) , el primer,de tarannà centralista i autoritari com tots els Borbons, serà proclamat successor al tro Felip V de Castella)
A resultes d' aquest nomenament, la majoria de catalans es distancien de la monarquia borbònica i s'aixequen en armes"per defensar les catalanes llibertats, proclamant rei de la Corona catalano-aragonesa a l' arxiduc Carles, així s' inicià la Guerra de Successió (1702-1714) L'exèrcit català participà amb les forces de l' Arxiduc Carles en la Conquesta de Madrid , i la marina catalana (junt amb l' holandesa i l' anglesa) en la conquesta de Gibraltar (1704) . La Guerra de Successió finalitzarà amb la victòria dels exèrcits- castellà i francès , desprès de la derrota d' Almansa (1705, que obrí la porta al rei Borbó les portes de València) i la caiguda del Principat de Catalunya amb l'ocupació de Barcelona (1714) , la capital catalana , que resistí més d'un any de setge de les tropes invasores. La posterior i ferotge repressió, l' exili forçat de milers de catalans, l' anul.lació de totes les institucions de la Confederació catalana i la imposició del Decret de Nova planta (1716) ,han condicionat fins avui el dia a dia i l'esdevenidor del conjunt de la societat catalana durant tres segles.
Barcelona va caure l'Onze de Setembre de 1714 ; per això l' Onze de Setembre ha esdevingut la Diada nacional de Catalunya. L' Onze de Setembre de cada any es commemora la defensa per part dels catalans de les institucions i les lleis pròpies i, alhora , s' expressa la voluntat de recuperar-les.

Al Tall a Almansa

Al Tall: "El cant dels Maulets"



Al Tall : CANT DELS MAULETS

Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull,
polimenteu fustes i emblanquineu murs
perquè Carles d'Àustria ha jurat els Furs.
Enrameu de murta places i carrers,
abastiu de piules xavals i xiquets,
aclariu la gola amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un saxó,
els peixos en l'aigua i els amos al clot,
i si no l´empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l´oratge es gira en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran.
Passeu-me la bota i seguiu tocant