El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dimarts, 24 de març del 2009

Societat (1) Demografia

EVOLUCIÓ DEL POBLACIÓ CATALANA DES DEL 1900
Durant el segle XX (i, altre cop, el que portem de segle XXI) al Principat de Catalunya es desenvolupa un règim demogràfic marcat per la baixa fecunditat, compensat per un creixement de població basat en la immigració, combinació coneguda com a «sistema català de reproducció». Al Principat de Catalunya hi ha hagut, en els darrers cent anys, tres onades immigratòries fonamentals.
Entre 1920 i 1930 arriben al Principat de Catalunya moltes persones procedents de Múrcia, del País Valencià, de l'Aragó i d'Andalusia. Aquesta immigració, fonamentalment, és atreta per les obres del Metro Transversal i les de l’Exposició Universal de la Barcelona de 1929.
Entre 1960 i 1975 s'esdevé una arribada massiva de població procedent, sobretot,d’Andalusia, d'Aragó i d'Extremadura, causada pel secular endarreriment de dites regions espanyoles i per l'atracció del desenvolupament econòmic experimentat al Principat de Catalunya en les èpoques central i final de la Dictadura franquista.






divendres, 6 de març del 2009

Gerda Taro.

Gerda Taro també és una fotoperiodista que va a la Guerra Civil Espanyola i realitzar fotografies del conflicte espanyol. Gerda Taro era companya de Robert Capa.





















Nen amb elements distintius
anarquistes (FAI)












Milicianes
el 1936












Gerda Taro i Robert Capa














Una miliciana republicana
reben instrucció a la platja
,
a les rodalies
de Barcelona,
a l' agost de 1936












El funeral de general Lukas
,
16 de juliol de 1937 en València
.










Milicians republicans als carrers de València
.
Juny de 1937












Soldats republicans, 1936

















Noia al centre de Refugiats de Trànsit de Barcelona
, 15 de gener del 1939

Robert Capa

Robert Capa va ser un fotoperiodista que va estar en la Guerra Civil Espanyola i va obtenir diverses fotografies de l'enfrontament bel.lic i les seves conseqüències.






















Mort d' un milicià
,Cerro Muriano, Front de Còrdova Espanya, 5 de Setembre de 1936. Segons el Periodico de Catalunya aquesta fotografia va ser falsejada i manipulada pel seu autor:
Altres opinions sobre el tema:

Tinc una palla a l' ull:Robert Capa

La mítica fotografia del milicià de Capa podria ser simulada

Robert Capa.
"El mite persisteix, encara més tràgic".

Guanya força la teoria que 'El Milicià' de Robert Capa és un muntatge

El deute de Robert Capa amb Federico Borrell, milicià


La maleta mexicana

















Nens un carrer de Madrid





















Alarma antiarea en els carrers de Bilbao


















Comiat de les Brigades Internacionals













Un tanc abandonat en una carretera de Terol.












Avió a Barcelona. Festa sobre les restes d'un bombarder.






















El front del Segre. Soldats republicans a prop de Fraga, el 7 de novembre de 1938.













La fotògrafa de guerra Gerda Taro ,
companya i amant de
Robert Capa,
va ser la primera periodista que va morir en

un front de de batalla.L' aixafà un tanc a Brunete.



















Refugiats caminant a la carretera de Barcelona cap a la frontera francesa
, 25-27 de Gener de 1939.

dimecres, 4 de març del 2009

Transició i Monarquia. Restabliment de la Generalitat (1977)

La Transició és el procés pel qual el règim franquista dissoldrà part de les seves bases legals i polítiques a fi de facilitar l'adveniment de de la monarquia reinstaurada pel mateix dictador. Només al Principat de Catalunya hi haurà un únic acte simbòlic de restauració de la legitimitat anterior(republicana) , amb el retorn de Josep Tarradellas (president de la Generalitat a l'exili) en tant que president de la Generalitat provisional (1977) ; durant tres anys a la Generalitat,sota la seva presidència, hi haurà un govern de concentració format per les forces polítiques majoritàries. Al mateix temps,l'Estat Espanyol anirà configurant una nova arquitectura política que quedarà estipulada en la Constitució borbònica de 1978 i la creació de "l' estat de les autonomies". D'acord a aquest disseny -que no és res més reeixit intent d' aigualir la recuperada autonomia del Principat de Catalunya-,Espanya passa a estar formada per comunitats autònomes(que poden ser nacionalitats o regions)

Dins del vigent sistema polític i institucional,el Principat de Catalunya(amb el nom de Catalunya) és reconegut com a nacionalitat que té com a llengua pròpia el català. Amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979,se celebren les primeres eleccions al Parlament català després de quaranta anys,que donaran el primer president escollit democràticament de la Generalitat restaurada, Jordi Pujol(president de Convergència Democràtica de Catalunya,CDC),que guanyarà totes les eleccions en coalició amb l' antiga Unió Democràtica de Catalunya(UDC) fins la seva retirada de la política activa(2003).El succeix Pasqual Maragall amb la formació d' un Govern de coalició de tres partits (PSC-PSOE,ICV i ERC)

dilluns, 2 de març del 2009

Dictadura franquista(1939-1975)

Requetes en la caiguda de Barcelona

Amb la caiguda de Barcelona (26 de gener de 1939) i la derrota republicana a mans de l'exèrcit comant pel general Franco (primer d'abril de 1939) començarà la imposició d'un estat feixista que produirà la involució política i social fins a termes gairebé feudals.
Al Principat de Catalunya s'anul.len les lleis promulgades pel Parlament català, que es abolit junt amb la Generalitat de Catalunya i , l' ensems que progressa l'ocupació militar espanyola i fins molts anys després d' acabada la guerra, els franquistes eliminen físicament qualsevol persona o símbol relacionat amb la catalanitat,el republicanisme, o simplement la democràcia. Fet remarcable d'aquest genocidi catalanofòbic n'és la persecució sistemàtica de l' idioma català i la imposició de l' espanyol en tots els àmbits de la vida.
L' exili,la dura repressió( milers d'afusellats i d'empresonats), l'opressió nacional, la desaparició de bona part dels intel.lectuals i de dirigents polítics i sindicals,les depuracions (sobretot de mestres) i el tancament de centenars d' associacions, deixarà els catalans abaltits i poca capacitat de resposta durant molts anys.Petits grups de resistents l' oposició política i armada al règim franquista des del primer moment.
En tot cas la Dictadura de Franco no caurà fins a la desaparició física del seu creador i l' inici d'un procés de canvi, protagonitzat sobretot pels sectors més importants dels mateix franquisme (tecnocràtes, Opus Dei) que volien un canvi polític aparent per tal de no perdre el tren econòmic del previsible futur procés d'unificació europea.