El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 27 de gener del 2013

Dos historiadors reivindiquen la Barcelona resistent i heroica davant les bombes feixistes.

Els falsos tòpics de la guerra aèria

Durant la Guerra Civil Catalunya va plantar cara a una nova amenaça, ràpida i eficient, que venia des de l'aire. El llibre La guerra aèria a Catalunya descobreix la part més desconeguda dels bombardejos. 

dissabte, 26 de gener del 2013

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(113)

El gironí Jaume Vicens Vives és considerat el millor historiador global català del s. XX. Foto: ARXIU.

Llegint ‘Espanya contemporània (1814-1953)'

 Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

divendres, 25 de gener del 2013

La literatura dels camps nazis.

Joaquim Amat-Piniella, al seu despatx el 1965.


Joaquim Amat-Piniella, segon per l'esquerra amb companys de l'exèrcit. 





Una injusticia històrica.


dijous, 24 de gener del 2013

L'hospital de la Ciutat.

                            

      L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és el centre sanitari en actiu més antic del món. Fa més de sis segles que vetlla per la salut dels catalans i ha afrontat i sortejat diversos moments de crisi que n’han fet perillar la seva existència, des d’epidèmies fins a setges, passant per diversos i constants problemes econòmics. 
    “Sense ficció” presenta “L’Hospital de la Ciutat”, un documental conduït pel periodista Enric Calpena que ressegueix sis segles d’història, explica aspectes desconeguts de Barcelona i mostra el vincle de la ciutat i dels seus habitants amb el que, fins a començaments del S. XX, va ser l’únic gran hospital català. Una entitat que, avui i com la resta d’institucions sanitàries, també afronta l’amenaça d’acomiadaments i de retallades.     
       ’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau neix el 1401 com una institució que vetlla pels pobres, els malalts mentals i els orfes de tot Catalunya. Des dels orígens, l’hospital és un orgull per a la ciutat: els millors metges hi treballen de franc i molts barcelonins –siguin pobres o rics- el tenen present a l’hora de fer el testament. De fet, gràcies a les contínues deixes, l’hospital arriba a convertir-se en un dels principals propietaris immobiliaris de la ciutat. 
      La institució té un dels arxius hospitalaris més antics i rics del món, que aporta una visió des de nous angles sobre fets històrics rellevants, però que també està farcit de curiositats, com ara la descripció minuciosa dels uniformes dels soldats que hi van ser ingressats durant la Guerra de Successió, els objectes que portaven els nens abandonats al segle XV o les fitxes d’ingrés de dos indis del show de Buffalo Bill.

dimecres, 23 de gener del 2013

Arqueologia. Analitzen en 3D els dos cranis ibers enclavats d'Ullastret.

El Museu d'Arqueologia de Catalunya disposa d'imatges en 3D de les restes sorgides arran de la primera fase del seu estudi


L'equip de recerca és multidisciplinari i actua segons un protocol.

 

 Membres de l'equip d'experts Foto: MAC-ULLASTRET – UNITAT DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE DE L'HOSPITAL DE PALAMÓS.

 

El crani radiografiat en la primera fase d'estudi Foto: MAC-ULLASTRET – UNITAT DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE DE L'HOSPITAL DE PALAMÓS.

 

diumenge, 20 de gener del 2013

Els museus perden públic per les retallades.

El MNAC, La Pedrera, la Fundació Miró, Cosmocaixa, el CCCB i, d'una manera dràstica, el Museu Picasso van tenir l'any passat un descens de visitants.

 

 

dissabte, 19 de gener del 2013

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(112)

L'hotel Duran de Figueres, que té el seu origen en una casa de menjars del 1855. Foto: ARXIU.

Els hotels d'abans del turisme.

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

dimecres, 16 de gener del 2013

Històries de Barcelona.Els Barbers-metges-músics antics de Barcelona

 


                                          

dissabte, 12 de gener del 2013

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(111)

Afores del Castell de Montjuïc de Barcelona, on hi havia el museu militar. Foto: ARXIU.

1714-1794: armes catalanes per als borbons

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Antimilitarisme català i barceloní: Revolta contra les Quintes (1870)

Les revoltes contra les quintes i el servei militar obligatori  ha esta una constant de la història Contemporàniade Catalunya. En aquest cas destaquem la revolta contra les quintes de l'any 1870 a la Vila de Gràcia.En primer lloc en aquesta entrada oferim un fragment d'un concert de Jaume Arnella. El Romanço de la Revolta contra les Quintes a Gràcia. Aquest vídeo ha estat una gentilesa de l'amic Salvi Jacomet.

 

quinta 

La revolta de les Quintes, 1870.

dijous, 10 de gener del 2013

Josep Fontana i Enric González o què succeix a Catalunya.



Un acudit del 1937 ja caricaturitzava l'intent de l'Estat d'"espanyolitzar Catalunya".

Vinyeta de març de 1937 publicada en 'L'Esquella de la Torratxa' Arxiu.

Catalunya abans de 1714.

Com és ben conegut, el 1714 suposa la fi de les institucions catalanes històriques, suprimides per Felip V. Aquelles institucions han sigut a vegades idealitzades com a democràtiques mentre que altres vegades han estat considerades simples eines de domini dels estaments superiors en contra de la majoria de la població, de manera que aquesta majoria més aviat devia alegrar-se, se suposa, de la seva supressió. Arran de debats actuals hom ha discutit també si és adequat de considerar aquella Catalunya com a sobirana o no.
En una entrevista recent Josep Fontana en parla (Hot Down CM):
[Josep Fontana:] Quan es produeix l’annexió (cosa que succeeix després de 1714, perquè fins aquell moment el Principat era un estat que tenia lleis pròpies i un sistema polític diferent al de la Corona de Castella, que funcionava amb unes Corts que aprovaven les lleis amb una cosa molt moderna com era una Hisenda que controlaven les institucions i no el monarca) es fa entre societats que tenen graus de desenvolupament diferents.

[pregunta de l'entrevistador:] Catalunya en aquell moment no era sobirana.
Fins el 1714 és un estat que forma part d’una monarquia dins de la qual la única cosa en comú és el sobirà.

Però l’Estat d’aquella època no és l’Estat com ho entenem ara.
No, però el país funciona com un estat. No és una província, és un estat que vota i té les seves lleis. A les Corts les lleis es voten en principi d’acord amb el rei i amb els estaments, però així com Castella funciona amb Reials Ordres Pragmàtiques, a Catalunya això no existeix, sinó que la legislació es negocia. A més és un procés que s’ha anat democratitzant i transformant a les últimes dècades del segle XVII. Als últims moments de la Guerra de Successió els plantejaments ja són netament republicans. S’arriba a dir que allò important és el vot a les Corts i que això del rei no compta per a res. Altra cosa és que el que es pretén a la guerra és reafirmar aquest sistema [català] pel conjunt del territori espanyol. En els moments més durs del final de la guerra aquí es diu que es combat per Espanya i per la llibertat de tots els espanyols. L’evolució de Castella cap a una forma de societat més avançada va ser estrangulada per la monarquia. Els segles XVI i XVII, quan la monarquia necessitava diners, Catalunya era molt poca cosa i Castella era el lloc d’on es podia treure diners, de manera que, mentre que allà se’ls collava i el sistema de representació per Corts queda fossilitzat, als catalans se’ls deixa força tranquils. És a dir, que quan es produeix l’annexió aquestes societats ja són relativament diferents. Això explica que durant tot el segle XVIII, una societat catalana que està implicada en formes de comerç internacional amb l’exportació d’aiguardents i que té un mercat interior més complex i articulat, desenvolupa tot un creixement agrari considerable i pot començar la industrialització, perquè funciona en un marc social diferent. Encara que ja hi hagués unes lleis comunes, el que defineix el funcionament d’una societat no és el poder reial. Per exemple, aquí l’emfiteusi permet que les terres siguin cultivades i dóna feina a molts braços, però des de la Corona de Castella això s’entén tan poc que s’inventa el mite de la laboriositat dels catalans. Comencen a dir que els catalans treballen molt. Fins i tot s’inventa aquella dita que diu que “El labriego catalán de las peñas saca pan”, cosa que demostra que no entenien res. El que treia de les pedres no era pa, era vi. No entenen res del que passa. Hi ha un moment en què les condicions que podrien haver generat un procés de desenvolupament global fallen i la industrialització només afecta Catalunya. És més, fins ben avançat el segle XIX els polítics espanyols són contraris a la industrialització. Ho consideren un mal que genera vicis i afany de revolta. Pensen que afortunadament Espanya és un país agrícola on la gent és moderada, consumeix poc i no demana coses estranyes, i es resignen a què la industrialització sigui una cosa per Barcelona i poca cosa més. Hi ha tota una literatura anticatalana durant els segles XIX i XX, i que continua el XXI, a la base de la qual està l’absoluta impossibilitat d’entendre que hi ha una gent que realment és diferent.


                                                 

Històries de Barcelona a la Xarxa.Joan de Canyamars i l’intent de regicidi de Ferran el Catòlic de 1492.


La “nova” catedral de Tarragona.

La catedral encimbellada a la ciutat(Tarragona digital, 25/8/2011)

Girona posa a la xarxa 5.500 documents dels segles XII a XIX.

Ampliació de la visualització de la pàgina 11 del Llibre Verd, consultat a través de l'aplicació ‘Documents singulars' Foto: SGDAP.

 www.girona.cat/sgdap

 Documents singulars

El MNAC llança un SOS.

Pepe Serra i Miquel Roca (president del MNAC), amb els responsables de la Fundació Telefónica, ahir al MNAC Foto: QUIM PUIG.

dilluns, 7 de gener del 2013

dissabte, 5 de gener del 2013

La Casa de la Barcelonet.1761.







Odisees.Pous de glaç.

 

Pous de glaç 

Els pous de glaç il·lustren una de les industries més importants a Catalunya, una indústria que funcionava gràcies al sacrifici de pagesos que suportaven temperatures extremadament baixes i portaven gel a la ciutat perquè es pogués gaudir dels beneficis del fred. Els pous de glaç estan repartits per tota la geografia catalana, però en aquest programa farem un recorregut pels més propers a Barcelona, les seves estructures i el seu funcionament.



De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(110)

L'umbracle de la Ciutadella de Barcelona va ser projectat per Josep Fontseré i Mestres. Foto: ARXIU.

Jardins de Catalunya (i 2)
Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

divendres, 4 de gener del 2013

Odisses. La Victòria del Cinc d'Oros.

 

La Victòria del Cinc d'Oros

 El Cinc d'Oros és l'objectiu d'aquest programa. El Cinc d'Oros és la denominació històrica de la cruïlla entre el passeig de Gràcia i la Diagonal de Barcelona. Fins fa relativament poc allà hi havia una estàtua que també va desaparèixer i que representava una victòria, La victòria de les tropes franquistes, l'havia fet l'escultor Frederic Marès i d'aquesta estàtua i del patrimoni franquista precisament va aquest "Odissees".