El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 30 de setembre del 2012

La vaga que va fer tremolar Fraga.

Manuel Rodríguez Arcos, ferit per una bala de goma.
 
Xavier Vinader repassa un dels capítols més intensos de la transició democràtica a Quan els obrers van ser els amos. El periodista recupera els líders d'una vaga que la història ha oblidat.

dissabte, 29 de setembre del 2012

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(96)

Carles Ferrer Salat va ser el primer president de la patronal espanyola CEOE Foto: ARXIU.
  
Empresaris, patronals i independències

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

divendres, 28 de setembre del 2012

Papers personals - Sense Ficció

La història escrita en primera persona

Sense Ficció presenta “Papers Personals”, un documental sobre els dietaris que redactaven pagesos catalans entre els segles XVII i XVIII on relataven detalls de la seva vida al mas.Vivències que malgrat el pas del temps són ben contemporanies.
 
                                                                                                  
null

dimecres, 26 de setembre del 2012

50 anys de les riuades del Vallès(3)


Foto: Carles Duran - Arxiu Municipal de Terrassa



Foto: Carles Duran - Arxiu Municipal de Terrassa

c

Foto: Carles Duran - Arxiu Municipal de Terrassa

50 anys de les riuades del Vallès.(2)

Les riuades de 1962 van provocar important danys materials i personals al Vallès Occidental
© Germans Escursell


Una imatge del barri de l'Escardívol l'endemà de la riuada ANTONI BOADA BARBÉ / ARXIU MUNICIPAL DE RUBÍ                                          

 Efectes de la riuada a la rambla de Terrassa. / Font: Carlos Pérez deRozas    

                           

50 anys de les riuades del Vallès (1)

La prevenció de riuades 50 anys després

PAPERS DE SALAMANCA L'Ajuntament de Barcelona vol que tornin tots els seus 'papers' de l'arxiu de Salamanca.

                                         CRISTINA CALDERER

“Avui en dia la caloria és massa barata”

                                     Jesús Contreras

Centelles pur.

El president Companys pronunciant un discurs a Sant Cugat del Vallès (llavors, Pins del Vallès), el 1937 Foto: ANDREU PUIG.


 La Rambla de Santa Mònica durant els Fets d'Octubre, el 1934 Foto: MINISTERIO DE CULTURA/AGUSTÍ CENTELLES.

La cloenda del 9 d'octubre retrà homenatge a Joan Fuster al Teatre el Micalet.

L'escriptor de Sueca, Joan Fuster. Foto: ARXIU.

diumenge, 23 de setembre del 2012

dimarts, 18 de setembre del 2012

diumenge, 16 de setembre del 2012

ELS LLIBRES I LES COSES El fet biològic inevitable.


Qualsevol temps passat va ser pitjor. Armat amb aquesta contradivisa, immune a la nostàlgia o a qualsevol mena de malenconia, en la seva primera novel·la Ferran Sáez (la Granja d'Escarp, 1964) viatja a la seva infantesa, la dels anys suposadament il·lusionants de la fi del franquisme. El que hi troba és lleig: un futur incert construït amb drogues, molta ideologia revolucionària de nivell P-3 i somníferes dosis adultes d'amnèsia; això sí, tot salpebrat amb un enganyós progrés material consistent a passar del Seat 600 al Seat 124. Aquest és el marc històric i moral de Les ombres errants (La Magrana), un bany de realitat no apte per a ànimes càndides.

El microcosmos que retrata la novel·la és una societat agònica, en què tot apareix amb una coloració "vagament" -un adverbi molt estimat per l'autor- grisenca, amb una gent que es nega alhora a capitular i a lluitar perquè "les coses són com són" i amb el contrapunt d'uns revolucionaris de pa sucat amb oli, d'un pa ideològic molt tendre i d'un oli ideològic massa fort i untuós.

"Si fa no fa, tothom diu el mateix, aquesta puta tardor del 1975. Tothom jura i perjura que l'erotisme no és el mateix que la pornografia; que els marcians ens vigilen, i que Franco ha fet coses molt bones i coses molt dolentes, i que Hassan II ens fotrà el Sàhara..." I, esclar, mentre esperen la imminent mort del dictador -popularment conegut com "el fet biològic inevitable"-, es dediquen a fugir: els uns del fracàs familiar, els altres de la derrota del passat, i tots d'ells mateixos. L'esquematisme ideològic els afecta a tots i els converteix en caricatures polítiques. El resultat és d'una desolació patètica. Si efectivament aquell va ser l'ambient a partir del qual es va bastir el canvi de règim, el resultat no podia ser millor. De fet, la Transició hauria d'haver anat molt pitjor. Amb uns éssers tan devastats per la llarga misèria moral de la dictadura, poc es podia esperar res de bo. Ferran Sáez, doncs, alhora que aconsegueix desmitificar aquells temps heroics, per contrast podem deduir que el resultat va ser un autèntic miracle... O potser no.

Si la Guerra Civil i la primera postguerra han donat els darrers anys una esplèndida collita literària, els anys convulsos del pas de la dictadura a la democràcia encara estan en bona mesura per escriure. Jordi Coca i Julià de Jòdar han fet aportacions interessants. Ferran Sáez, fill d'una generació posterior, s'afegeix ara a la necessària revisió d'aquell període crucial.

Ànima i cos de còmic.

L'il·lustrador i dibuixant de còmics valencià en la presentació de “Memòries d'un home en pijama”. Foto: BIEL ALIÑO / EFE.

dissabte, 15 de setembre del 2012

Una lliçó per a l'actualitat.

Una lliçó per a l'actualitat XAVIER BERTRAL

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(94)

Laureà Figuerola, nascut a Calaf i enterrat a Girona, va implantar la pesseta. Foto: ARXIU.
 

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

divendres, 14 de setembre del 2012

Jugar a massacrar catalans

L'estela que commemora la massacra d'Elna.

Miquel Batllori, "un europeu des de Catalunya"

DOCUMENTAL 
El documental L'agudesa d'un savi es va preestrenar ahir al cinema Comèdia i avui es projecta al Canal 33. Resumeix en una hora i mitja el llegat intel·lectual d'un dels grans coneixedors de la cultura europea. 

 
L'erudit Miquel Batllori (1909-2003), un dels grans estudiosos de la cultura europea. ARA 

 

IGNASI ARAGAY

A les portes del desè aniversari de la seva mort, la figura d'aquest jesuïta atípic -així li agradava definir-se- fa el salt al gran públic a través d'un documental fruit de la tenacitat de tres homes: el realitzador Francesc Llobet, el poeta Valentí Gómez Oliver -autor del guió-i el jesuïta Josep M. Benítez, assessor històric. La seva feina callada i entusiasta ha aconseguit produir un documental després de no poques vicissituds, inclosa la mort d'Oriol Ivern i el tancament consegüent de Cromosoma, coproductora del projecte juntament amb Rosa Caixach. 

Finalment, L'agudesa d'un savi es va presentar ahir en societat, en una sessió que va reunir des del músic Benet Casablancas -la banda sonora és seva- fins a diversos descendents de l'historiador Jaume Vicens Vives -amic de Batllori-, passant pel regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, el cardenal Lluís Martínez Sistach i el monjo i historiador Hilari Raguer. El públic general pot veure'l avui, a les 23.15 h, al Canal 33 de Televisió de Catalunya. 

Cosmopolitisme català 

El documental consisteix en un repàs sumari de la personalitat intel·lectual de Batllori, un dels millors i més versàtils estudiosos de la cultura europea, insigne representant de la millor traducció catalana del cosmpolitisme europeu. Ramon Llull, Arnau de Vilanova, la nissaga dels Borja, Baltasar Gracián, l'expulsió dels jesuïtes d'Espanya el 1767, o el convuls segle XX català a través de figures com les de Vidal i Barraquer i Vicens Vives són alguns dels temes que Batllori va conrear en la seva fecunda trajectòria, reunida per l'editor Eliseu Climent en vint-i-tres volums. 

El mateix Climent és un dels testimonis del documental, que també compta amb intervencions d'historiadors com Borja de Riquer, els esmentats Raguer i Benítez, el també polític Oriol Junqueras i un llarguíssim etcètera d'experts. Les imatges s'han filmat als llocs on va viure tant Batllori com alguns dels protagonistes de les seves recerques: Roma, Barcelona, Gandia, Mallorca, Madrid... 

Saviesa i espiritualitat es fonen en un treball dens i apassionant, el retrat de l'erudició d'un home singular, un poliglota de curiositat inesgotable que va aprendre a llegir el català amb El Patufet fins a integrar, al final de tota una vida d'estudi, totes les branques del saber humanístic en un corpus excepcional. Batllori tenia el gust per la història global, "no per l'historicisme o el passatisme", i gastava un elegant escepticisme ple de matisos. Es definia com "un europeu des de Catalunya" i en cap cas es considerava "un intel·lectual pur". Ara aquest savi és a l'abast del gran públic.

dimarts, 11 de setembre del 2012

El Setge del 1711

 
Un moment de la recreació del documental ‘1711. El Setge'. Foto: TV3.

dissabte, 8 de setembre del 2012

El jaciment del Born s'inaugurarà l'11 de setembre del 2013 .

Xavier Trias, Jaume Ciurana i Quim Torra / PERE VIRGILI

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(93)

‘Dancing' (1929), de Josep Mompou, en una exposició a La Pedrera, el 2009 Foto: ARXIU /
 GABRIEL MASSANA.

Dibuixos!

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca