El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 31 de gener del 2015

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (202)

El miracle català (1)

Professor de Política Econòmica de la UB -

 Les drassanes de Barcelona van contribuir a incrementar el comerç marítim. Foto: ARXIU /JUANMA RAMOS.

dijous, 29 de gener del 2015

CRÒNIQUES D'AUSCHWITZ (I)

Veus del ‘Sonderkommando'

                                                      
                        
                                                                                                                       


CRÒNIQUES D'AUSCHWITZ (II)

Mozart entre el fum

 

 Orquestra actuant al camp d'Auschwitz-Birkenau el 1941

 

 
Alma Rosé , neboda de Mahler  i directora de l'orquestra femenina



Czeslaw Sowul, músic supervivent

dilluns, 26 de gener del 2015

“Hitler em va fer un petó”

Mercè Sanz, filla d'un mestre republicà, era molt petita quan va fugir de Catalunya. Va anar a parar a dos camps nazis

 

La Mercè i el seu germà Herminio amb la dona de la família que el va acollir i els fills de la família on va viure Mercè a França. Foto: Arxiu Mercè Sanz.


La Mercè i el seu germà Herminio durant la guerra Foto: Arxiu Mercè Sanz


Pétain i Hitler, en la trobada de Montoire sur Loir Foto: Wikipedia.


 
  La Mercè, fa uns dies a la Llibreria Claret de Barcelona Foto: Josep Losada.

 

diumenge, 25 de gener del 2015

Crisol de Fidelidad

https://setge1714.wordpress.com/tag/crisol-de-fidelidad/ 





http://www.elpuntavui.cat/elements/presencia/Crisol%20de%20Fidelidad.pdf

https://play.google.com/store/books/details/Crisol_de_fidelidad_Manifestacion_que_haze_el_prin?id=nlhYAAAAcAAJ


Propaganda i burla el 1713

Es recupera, en castellà modern, el ‘Crisol de Fidelidad', un text del 1713 en què els catalans demanaven ajut a Europa

 

 La portada del "Crisol de Fidelidad"



 Carles, arxiduc d'Aústria, i reconegut rei pels catalans. Foto: ARXIU.



 L'assalt borbònic a Barcelona el 1714, en un gravat de l'època. Foto: ARXIU.

dissabte, 24 de gener del 2015

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic (201)

Carbonell, química i indústria

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 Francesc Carbonell va contribuir a estimular el món de la farmàcia i la química. Foto: ARXIU /JUDIT FERNÁNDEZ.

Plafo setge 1645

http://www.rosespedia.cat/index.php/Fitxer:Plafo_setge_1645.jpg


EXPOSICIÓ

El setge de Roses

RAJOLES, PLAFONS I SOCARRATS DE LA COL·LECCIÓ MASCORT

Del 9 de gener fins al 8 de març

La mostra que es pot veure a la sala d’exposicions de Ca l’Anita de l’Ajuntament de Roses és una selecció de rajoles, plafons i socarrats de la Col·lecció Mascort, de Torroella de Montgrí, que es cedeixen en préstec temporal amb motiu d’aquesta exposició, amb la voluntat de difondre l’art i la història.

La peça més especial és el plafó ceràmic que testimonia el setge a la vila de Roses el 1645 per part de les tropes franceses, on les situacions i personatges evoquen els fets històrics i els seus protagonistes. Està acompanyat de diversos gravats contemporanis al plafó que descriuen la geografia de la ciutat i el setge de Roses.

Per la seva antiguitat, estat de conservació i temàtica històrica constitueix una de les obres més importants de la producció barcelonina de tots els temps. L'escena que s'hi representa sembla recollir el moment en què el virrei, el comandant francès i un enviat del cardenal Mazzarino visitaren les tropes franceses que assetjaven Roses.

Es poden admirar peces des del segle XV al segle XVIII.

Es notòria la quantitat de rajoles “de mostra” catalanes i valencianes que posseeix la col·lecció Mascort, en la que destaquen algunes peces que poden ser atribuïdes al tallers de Llorenç Passoles i de Miquel Lapuja, dos dels més destacats mestres rajolers barcelonins del segle XVII. Aquestes rajoles, elaborades a partir del segle XVII, segurament per influència holandesa, mostren homes o dones en actituds diverses. En les rajoles del segle XVII abunden les figures de caçadors; per això, és molt probable que d'aquí vingui el nom que rebien a la seva època: rajoles de cacera. També s'hi aprecien figures d'animals, plantes, edificacions i objectes ben diver-sos, que solen estar acompanyats de vistoses plantes que donen nom a les diferents sèries amb què son conegudes: “de la margarida”, “del lliri”, “de la palmeta”, “de l'atzavara”. Al segle XVIII i primera meitat del XIX es van elaborar milers de rajoles amb representacions d'homes i de dones treballant: carnissers, venedors, ferrers, vidriers, terrissers, teixidors, candelers de cera, mestres, etc.; d'aquí el nom que reben ara: d'oficis. Així mateix hi ha rajoles decorades amb motius extrets d'antigues auques, com les del Sol i la Lluna, Artes y oficios, Funciones de Barcelona i Habitantes de varias Naciones, entre d’altres.

Els socarrats de la col·lecció Mascort és un tipus de peça molt buscada pels col·leccionistes. Són peces fràgils que estaven col·locades entre les bigues de fusta i que han patit molt el pas del temps. Les quatre peces que s’exposen aquí són del segle XV i s’han escollit elements relacionats amb el mar.



http://www.fundaciomascort.com/

Bomba del setge (s.XVII)