El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 16 de setembre de 2018

ABANSD’ARA Catalunya

Glosa completa d’Eugeni d’Ors,Xènius(Barcelona,1881
-Vilanova i la Geltrú, 1954),en el diari La Veu de Catalunya (8-VIII-1916), i portada del setmanari Papitu del mateix dia, amb un acudit gràfic del dibuixant Pere Prat i Ubach (Terrassa, 1892 - Barcelona, 1969). Segons Josep Maria Cadena, expert en la premsa popular d’ abans del 1939, el Papitu era un d’ aquells setmanaris que es llegien a les barberies. Era una publicació que no entrava a les cases. El diàleg entre els dos personatges de la il·lustració adjunta és representatiu d’ una premsa molt allunyada del model de “periòdic popular educador” que Ors trobava a faltar. L’ amo pregunta: “-I quant vol guanyar?” La minyona contesta: “Segons; amb roba tres duros, sense roba el doble”. Fa un segle, sense televisions ni xarxes, la comparació entre una cultura popular edificant (corals i biblioteques) i una cultura popular grollera només es podia fer amb els “setmanaris de barberia”.



-Crec en Catalunya -em deia el foraster il·lustre-, perquè he assistit al concert d’ un orfeó (Entràvem al poble, tornant del passeig per la carretera.)...De no importa quin orfeó. Posem que fos el més primitiu dels nostres. El més antiquat de gust, el més imperfecte en l’ execució. La impressió hauria estat la mateixa. Només d’ entendre cantar una colla ben associada dels nostres homes i d’ entendre-la cantar amb aquell braó, aquell ordre, aquella puresa, tot cor amant o simplement tot cor simpàtic, ja s’ obre als millors esperançaments. El primer gran instrument d’ educació popular a Catalunya ha estat el Cor. El segon serà la Biblioteca popular. -Ja es veurà l’ efecte d’ aquestes noves institucions solament en un quart de segle! I això, en uns pobles com els nostres, sense el problema de l’alcohol. Llàstima viva que a aquests dos grans instruments no hagi acompanyat un altre. Els pobles de Catalunya no han tingut encara el Periòdic popular educador. Compareu les cançons que canten en sos cors amb els setmanaris que llegeixen en ses barberies.

Milicianes al front: ni prostitutes amorals ni dèbils i incapaces

Gonzalo Berger enderroca alguns mites sobre les columnes de voluntaris durant la Guerra Civil


Dues milicianes a Mallorca l’agost del 1936.FUNDACIÓN ANSELMO LORENZO

                                  

Columna Enrico Malatesta (1 de setembre de 1936) / Fundación A. Lorenzo




Desfilada de milicians que van enderrocar el cop d'estat de Barcelona del 18 de juliol de 1936 / EFE

diumenge, 24 de juny de 2018

MEMÒRIA HISTÒRICA El poder dels genocides més enllà de la mort

Franco és un dels dos únics dictadors al món enterrats i glorificats en un espai públic

El funeral de Franco a Madrid / GETTY IMAGES


            El "Valle de los Caídos", monument del franquisme

                                              
 
Una multitud acompanya  al cotxe  fúnebre de Milosevic en direcció  a la casa de la família a Pozarevac.

Història dolça de l’estiu

Al juny, després de mesos de regar-los, els camps de l’horta ja estan tots verds. A partir d’aleshores es deixa que el sembrat passi set fins a l’hora de la collita de l’hivern.


Horta Viva organitza rutes temàtiques a l’Horta per donar a conèixer la zona / Oriol Clavera


El terme orxata ve d’ordi en llatí. Orxata seria la “llet vegetal” / Oriol Clavera

De solstici a solstici

Sant Joan, la porta de l’estiu

"Amb Sant Joan, passada la primavera, arriba el cicle de celebracions de l’estiu, l’altre gran cicle festiu a part de Nadal"


Sant joan La porta de l’estiu

La cantonada de Casp

dissabte, 9 de juny de 2018

In memoriam.


Lluís Marquès i Quim Àvila fotografiats al refugi de la Plaça del Diamant de Barcelona / DANI RÍOS

diumenge, 15 d’abril de 2018

David Simon bèl·lic




 És un projecte del creador de ‘The Wire’ aliat amb Mediapro

El color de la guerra



El color canvia la mirada. L’aproxima al temps present i el converteix en una pel·lícula de la realitat. És el que passa amb les filmacions històriques de la Segona Guerra Mundial. Com si el blanc i negre esdevingués una pantalla que, per una banda, validés el relat de crònica, d’ull testimonial, però per l’altra, insensibilitzés d’alguna manera l’espectador. Perquè si bé hi ha un cert debat sobre si pintar de color les imatges documentals no és el mateix que en els clàssics de Hollywood, tenint en compte els paràmetres d’art o de fotoperiodisme, el cert és que el color s’ha descobert com un valor afegit, una nova dimensió a l’audiovisual històric, ja que atorga realisme i proximitat. El color transforma el document audiovisual. L’experiència de veure els supervivents dels camps de concentració, en els documentals de la Segona Guerra Mundial que s’han acolorit, és encara més corprenedora. És com si el que has vist molts cops, de cop i volta es convertís en una revelació. TV3 estrenarà dimarts dins Sense ficció el documental Espanya en dues trinxeres. La Guerra Civil en color , dirigit per Francesc Escribano i Luis Carrizo. S’ha digitalitzat, restaurat i acolorit el material original filmat entre 1936 i 1939, aconseguint així un document únic, divulgatiu, sense perdre la rigorositat. El color, explicava Escribano en la presentació de fa dos anys quan es va estrenar a Discovery Max, es converteix en una “metàfora” per mirar la guerra d’una altra manera.






diumenge, 8 d’abril de 2018

diumenge, 25 de març de 2018

ABANS D’ ARA L ’home que ho té tot resolt

L’home que ho té tot resolt

Comentari de Pau Romeva i Ferrer (Barcelona, 1892-1968) a El Matí (8-III-1932). Avui fa 50 anys de la mort d’aquest polític, pedagog, traductor i articulista. Va dirigir el Grup Escolar Ausiàs Marc al barri barceloní de les Corts des del 1931 fins al 1936, quan el van destituir, tot i que es va mantenir fidel a la Generalitat. Va ser diputat per Unió Democràtica de Catalunya, partit que havia contribuït a fundar. El 1934 va votar a favor de la llei de contractes de conreu, una iniciativa d’Esquerra Republicana de Catalunya molt combatuda per la dreta. El 1939 va sortir cap a l’exili. Retornat a Catalunya, va intervenir en la reorganització del seu partit en la clandestinitat i el va representar en les relacions internacionals.


L’atemptat d’hostafrancs

"Lerroux sempre va dubtar de les ferides de Cambó i va acusar-lo d’utilitzar-les per guanyar vots"


En aquesta cantonada del carrer Béjar amb Creu Coberta hi va haver l’atemptat contra Cambó el 1907. / FRANCESC MELCION

dissabte, 17 de març de 2018

80 ANYS DELS BOMBARDEJOS DEL MARÇ DE- 1938 Les bombes van destruir 1.500 edificis a Barcelona


Les bombes van destruir 1.500 edificis a Barcelona



Bombardeig al Poble Sec el 16 de març de 1937



 Edifici ensorrat després del bombardeig del 30 de gener de 1938



Manifestació de dones contra les bombes

divendres, 16 de març de 2018

ABANS D' ARA. Socialisme i anarquisme

ABANS D’ARA Contra l’invasor