El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 29 d’abril del 2012

Sherlock Holmes Barcelona.


L' ambientació històrica de la Barelona de finals del segle XIX  es molt acurada. El Liceu, l'anarquisme, la burguesia... Des del meu punt de vista el guió de la història es forçat  i interessat de relacionar-lo amb un germà de l'antagonista - Moriarty - de Sherlock Holmes. Algunes ressenyes d' aquest llibre de còmics assenyalen diferències entre l' edició en català i l' edició en espanyol.

Sherlock Holmes en Barcelona

Sherlock Holmes a Barcelona

Sherlock Holmes, testimoni de la bomba del Liceu: aconsegueix el còmic amb l'ARA 

Sherlock Holmes s’enfronta a una secta anarquista a Barcelona

 

dissabte, 28 d’abril del 2012

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(80)


Maquinària del l'actual rellotge de la catedral de Vic. Foto: ARXIU.

El rellotge català

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Atrapada en el temps.

La noucentista Casa Masó s'obre avui al públic reconvertida en una casa museu visitable que permet retrocedir en el temps fins a principi del segle XX

 

divendres, 27 d’abril del 2012

L'enèsima promesa sobre els 'papers de Salamanca' L'enèsima promesa sobre els 'papers de Salamanca'

MEMÒRIA HISTÒRICA

El ministeri tornarà els documents abans del 30 de juny

La plataforma SOS Cultura es va manifestar ahir davant del Macba, mentre a Madrid Mascarell traslladava a Wert el seu malestar per les retallades culturals.  

 La plataforma SOS Cultura es va manifestar ahir davant del Macba, mentre a Madrid Mascarell traslladava a Wert el seu malestar per les retallades culturals. ORIOL CAMPUZANO / ACN


 JOAN FAUS / X. CERVANTES 
 
La sensació de déjà vués poderosa. El ministeri de Cultura fixa una data per al retorn a Catalunya de la totalitat dels documents i els objectes confiscats durant la Guerra Civil per les tropes franquistes que encara són a l'arxiu del Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. I al final res de res. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, confia que ara serà diferent. Ahir es va reunir a Madrid amb el ministre d'Educació, Cultura i Esports, José Ignacio Wert. El compromís és que els papers tornin abans del 30 de juny. 

"Crec en la paraula del ministre -va dir Mascarell-, encara que també és veritat que amb la ministra anterior [Ángeles González-Sinde] vaig tenir l'ocasió d'escoltar una data concreta que no es va complir". El conseller de Cultura espera que Wert compleixi l'enèsima promesa i que "tornin tots els papers " que falten i que "quedi definitivament resolta" la llei 21/2005. 


"Un dèficit simbòlic" 

A Salamanca encara estan pendents de retornar-se 86.000 imatges de documents, 225 caixes i diverses banderes, insígnies i llibres. "L'administració de l'Estat no entén el simbolisme català. Si ho entengués, això no hauria costat tant. Hi ha dèficits fiscals, lingüístics i simbòlics, perquè aquests papers haurien ser a Catalunya des de fa temps", va dir Mascarell. 

Tan bon punt es va saber la intenció de Wert, l'Ajuntament de Salamanca s'hi va pronunciar en contra, cosa que va confirmar el déjà vu. En un comunicat, va demanar que no surtin més papers de l'arxiu fins que "es pronunciï el Tribunal Constitucional" sobre la llei 21/2005". L'Ajuntament de la ciutat castellana, que sempre s'ha mostrat contrari a la restitució dels documents, considera que "abans d'aprovar el trasllat de més documents cal aclarir si els lliuraments que ja s'han fet efectius compleixen la llei". 

Retallades culturals

La reunió entre Mascarell i Wert també va servir per arribar a un acord sobre la modificació del sistema de governança del Gran Teatre del Liceu. El propòsit és acabar amb la presidència rotativa del comitè executiu, que es reparteixen les diferents administracions, i que Mascarell considera "poc operatiu". Fins aquí, els acords. El conseller de Cultura va traslladar al ministre el seu malestar per la retallada de les inversions de l'Estat als principals centres culturals catalans, com el MNAC i el Macba. Segons Mascarell, aquestes retallades, d'entre un 15% i un 25%, contrasten amb les que s'han aplicat a institucions ubicades a Madrid com el Museu del Prado i el Centre d'Art Reina Sofia, que no han estat tan castigades. 

"Surto de la reunió amb la sensació d'haver estat ben tractat, però que tot està per fer", va dir Mascarell. Mentre el conseller deia aquestes paraules, a Barcelona es va concentrar la Plataforma SOS Cultura, que aplega treballadors del Macba, el CCCB, el MNAC, el Mercat de les Flors, el Liceu i l'Institut de Cultura de Barcelona. Van protestar pels acomiadaments del Macba i van llegir un manifest en què critiquen la utilització de la cultura per part de la indústria turística de Barcelona, la ingerència del sector privat i la precarietat i la inestabilitat de les plantilles dels equipaments.

 http://www.ara.cat/premium/cultura/Lenesima-promesa-sobre-papers Salamanca_0_689931032.html

“Neandertals a mitja hora de la catedral” al programa Especials de Ràdio 90.


Àngel Serrat, Albert Aulines i Josep Cuéllar (d’esquerra a dreta) conversen sobre les excepcionals troballes del període neandertal que tenen lloc l’abril d’aquest 2012 a Domeny (Girona)

Una làpida misteriosa apareix a Montblanc.

dimarts, 24 d’abril del 2012

Tornarem - capítol 2

Segona i última part d'aquesta producció històrica de TV3 protagonitzada per Bea Segura, Oriol Tarrasón i Roger Coma.
    A França, després que Madame Ullman sigui assassinada pels nazis, la Lola, en Manel i la Maria han de fugir a París, on contacten immediatament amb l'Anna, que ara col·labora amb la Resistència. Al cabaret de la Dominique, la Lola i l'Anna treballen com a cambreres, tot i que la seva principal feina és falsificar documents per a refugiats.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Bea Segura Actriu. És Lola Mitjavila a ‘Tornarem' (TV3, 22.30 h)

L'actriu en una escena d'aquest segon episodi. Foto: TV3.

Oriol Tarrasón Actor. Manel a la sèrie ‘Tornarem' de TV3

 

L'art i la destrucció.

La Col·lecció Història de Girona creix amb dos volums sobre els refugis antiaeris, i gravats de Pla i Dalmau

 

 

 

“Prehistòria excepcional a Domeny” – Article publicat al Dominical del Diari de Girona


Sota Terra Episodi 13è

Castell de Miravet: El setge dels Templers

Trobarem el cementiri perdut dels Templers? Després de conquerir-lo als almoràvits, els Templers basteixen a Miravet un castell inexpugnable on ells mateixos hauran de resistir l'atac de Jaume II. Intentarem descobrir com va anar el setge i buscarem els elements que fan el castell inexpugnable: quina va ser la seva estructura de defensa i com estava organitzada la vida al seu interior. En aquest viatge als orígens del castell farem una inevitable visita als conflictes que ha viscut aquesta fortificació situada en un punt estratègic de la nostra geografia. Trobarem restes templeres en els tres dies del programa? Doncs, per una vegada, el "Sota Terra" vorejarà el fracàs més absolut... Tot i que a darrera hora, una gran sorpresa salvarà l'orgull de l'equip.

dissabte, 21 d’abril del 2012

En el camí i en la batalla (i 5)

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

 




Voldríem acabar aquesta sèrie dedicada als generals més ineptes de la història amb un personatge gairebé desconegut: Antoni Berenguer. Hi ha un element morbós i fascinant en les biografies dels grans generals incompetents: el fet que els errors d'un sol individu poden generar la mort de milers d'homes al seu servei. En el cas català potser encara és més greu, perquè en circumstàncies crítiques un individu pot anorrear un poble sencer. 

Com és ben sabut el 1713 Catalunya afrontava els moments més decisius de la seva història. La Guerra de Successió s'acabava amb un pacte entre els contendents que deixava Catalunya abandonada i sense aliats, i amb les tropes borbòniques avançant per un país indefens. En aquestes greus circumstàncies Barcelona va decidir organitzar-se i resistir. I al capdavant dels seus exèrcits hi va posar un general castellà: Antonio Villarroel Peláez. (Villarroel havia nascut a Barcelona, ja que el seu pare, també militar, hi estava destinat, però la seva formació va ser essencialment castellana. El més probable és que mai arribés a parlar català.)L'estiu del 1713, doncs, l'exèrcit borbònic es va plantar davant de Barcelona i la va sotmetre a setge i bombardeig.

Segons la doctrina militar d'època, una plaça assetjada realitzava sortides , és a dir, atacs fulminants però limitats contra els assetjants, amb l'objectiu de mantenir la moral alta i destarotar les línies enemigues. Villarroel va demostrar que era un militar més que capacitat planificant una sortida d'un abast insòlitament ambiciós. La idea era enviar una expedició d'uns mil homes amb suport de cavalleria per mar, desembarcar al Maresme, recórrer el país i reclutar un exèrcit de voluntaris. Aquestes tropes es coordinarien amb la guarnició de Barcelona per atacar els borbònics, atrapant-los entre les dues forces. Un bon pla. El problema, el gran problema, va ser que al capdavant de l'expedició hi anava el que potser va ser el català més perniciós del segle XVIII: el diputat militar Antoni Berenguer. 

Tot just tocar terra els expedicionaris van tenir un increïble cop de bona fortuna: els patriotes locals van informar-los que, molt a prop, a Mataró, els borbònics tenien en dipòsit tot el blat de l'exèrcit que assetjava Barcelona. És més, Mataró estava indefensa. Hem d'entendre la importància de la troballa: els 40.000 borbònics que assetjaven la capital catalana no podrien subsistir sense el blat de Mataró, entre altres motius perquè ells mateixos havien assolat el país i ja no quedava res més per rapinyar. 

Bé doncs, Berenguer es va negar a atacar Mataró. A la vila s'hi havien refugiat les famílies botifleres més destacades de Barcelona i Berenguer no dubtava que la tropa catalana, de baixa extracció, assassinaria els botiflers i violaria les seves dones. És a dir, que la solidaritat de classe dels patricis catalans va excedir de bon tros el seu amor a la pàtria. I allò no va ser tot: un mes de penúries després, quan amb grans esforços l'expedició havia reclutat 5.000 entusiastes, Berenguer va patir alguna mena d'atac de fòbia social. En realitat no sabem què va passar pel cap de Berenguer, però el fet és que ell i els alts oficials es van embarcar a Alella i per sorpresa, de tornada a Barcelona, van abandonar miserablement tots aquells homes a la seva sort. Segons els cronistes quan Villarroel ho va saber va exclamar: " ¡Para Dios una ofensa, para el rey un deservicio, a la patria una ruina! "

Les lliçons històriques són tan òbvies que no val la pena comentar-les. Els generals que hem glossat en aquesta sèrie servien a potències mundials que podien sobreposar-se a la seva ineptitud; els països petits no poden permetre's Berenguers, ni militars ni polítics ni culturals. El pitjor de tot és que Berenguer no era el mal, només el símptoma: negant-se a atacar Mataró no feia res més que obeir ordres explícites del govern de Barcelona. Sempre ens preguntarem què hauria passat si s'haguessin capturat els dipòsits de Mataró o s'hagués atacat per l'esquena les posicions borbòniques que assetjaven Barcelona. Molt probablement el que va perdre la causa catalana no va ser l'excés de rauxa, sinó de seny. 

Villarroel va seguir lluitant heroicament per la causa catalana i després de l'Onze de Setembre va ser empresonat en condicions d'una crueltat extrema. De Berenguer en va córrer el rumor que s'havia ofert servilment al nou règim. Avui en dia poca gent coneix la figura històrica d'aquests homes. Hauríem de recordar-los a tots dos, Antonio Villarroel i Antoni Berenguer. Les trajectòries exemplars i les deplorables tenen en comú que totes dues indiquen el camí a seguir.

 http://www.ara.cat/premium/debat/cami-batalla_0_686331385.html

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(79)

Noves acereries, entre 1945 i 1967 

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 

 Irestal-Xangai Stainless Pipe Co va obrir fa quatre anys la nova planta que produeix acer inoxidable a la ciutat xinesa Foto: ARXIU.

dimecres, 18 d’abril del 2012

‘Tornarem'

Gemma Busquets 

El missatge que vindica Tornarem –el reconeixement als republicans espanyols que van alliberar París– toca consciències. És el pes de la història, el que fa gran la trama, que es deu a múltiples referències. És el pes de la trajectòria del narrador, de Jordi Dauder, que emociona més pel que representa que no pas pel diàleg que li escriuen. Tornarem té a favor l'èpica combinada amb la memòria dels que ho van viure i ho expliquen, als quals sempre cal escoltar. El director, Felip Solé, és un excel·lent documentalista que ha volgut fer arribar l'emoció del testimoni real en boca d'actors. Però el problema és que, en comptes d'una minisèrie, hauria necessitat una durada a l'anglesa, de sis episodis. Per desenvolupar trama i personatges, i perquè el rerefons real s'ho mereix. La narració s'explica en pinzellades, amb excessives el·lipsis, com a Dowton Abbey. Concentren l'exili en retalls, barrejant-hi escenes costumistes, les de l'alegria de viure –com quan ballen un swing– també present en el drama de la guerra. I l'infern, la vergonya francesa d'Argelers, se simbolitza i es resol amb la mort d'un infant. Però Tornarem fa creïble allò que recriminem a les sèries històriques, l'ambientació tant en el detall com en els grans moments: la magnífica reconstrucció d'Argelers, per exemple, o les escenes de guerra superen les trinxeres de Downton Abbey. Tornarem passeja pels tòpics de les grans produccions èpiques com Doctor Zhivago –l'amant, la traïció, les ganes de viure, les de lluitar– sense virtuosisme però recalcant l'ideari: la lluita per la dignitat, una proclama tan necessària fa 70 anys com ara.


"És el pes de la història, el que
fa gran la trama de la minisèrie"


dimarts, 17 d’abril del 2012

Tornarem - capítol 1




Fugint de les tropes franquistes que entren a Barcelona a les acaballes de la Guerra Civil, la Lola i el Felip veuen amb desesperació com la seva filla, la Maria, és segrestada pels falangistes. Obligats a seguir el camí de l'exili, el matrimoni serà reclòs al camp de concentració d'Argelers. Quan aconsegueixen sortir-ne, el Felip tornarà a Barcelona per intentar recuperar la seva filla, tot i que els esdeveniments el portaran fins a l'Àfrica, on lluitarà durant cinc anys a les ordres del general Leclerc. Mentrestant, a França, la Lola coneixerà el Manel, un passador de refugiats, de qui no podrà evitar enamorar-se...


Els catalans i espanyols  republicans  en  aquesta miniserie té un protagonisme clar i evident: sortida de Barcelona al final de la guerra, segrestament per part dels feixistes de la filla de la parella, el camp d' Argelers  on eren "apilats" i maltractats per els guàrdies senegalesos i les autoritats franceses que els consideraven com a rates, és a dir com a "rojos"... L' ambientació força correcte. Ara , bé la història o el guió força previsible amb la història d'amor  i sexe urgent entre tres persones.Era necessari  per vendre la serie ?  I el segon capítol segueix en la mateixa línia... 
Bé , totes passades és important la història d'aquells catalans i espanyols republicans que varen ser obligats a triar entre tornar a l'Espanya de Franco o anar a la Legió Francesa ...i després la Nueve que va alliberar a  Paris...fet que el xovinisme francès molt sovint no han reconegut!

dilluns, 16 d’abril del 2012

Sota Terra Episodi 12è

Turó del Montgros: Anníbal al Montseny?

Descobrim si l'exèrcit d'Anníbal va passar pel Montseny de camí cap a Roma? En el seu camí cap a Roma, el general cartaginès Anníbal va haver de creuar Catalunya en direcció als Pirineus. Segons l'historiador Polibi, el famós exèrcit dels elefants creua l'Ebre i avança en direcció al Berguedà, el Ripollès i la Cerdanya. Però l'historiador Titus Livi diu que Anníbal sotmet els ilergets, lacetans, bargusis i ausetans. Això el situa al que ara és la comarca d'Osona i creuant ben bé per les valls del Montseny. "Sota terra" busca a les restes de la descomunal fortalesa ibera del Brull, a la falda del Montseny, el que encara no s'ha trobat: una evidència arqueològica del pas d'Anníbal cap als Pirineus.

diumenge, 15 d’abril del 2012

Neus Català, una vida de novel·la.

Vaga de fam atípica. Suposo que per a una joveneta Neus Català no va ser fàcil encapçalar la protesta d'un grup de dones jornaleres al Priorat de finals dels anys vint del segle passat en demanda d'una equiparació de sous amb els homes. Ara bé, a ella mateixa això li deuria semblar un acudit quan, el 1944, va veure's encapçalant una vaga de fam a l'interior del camp de concentració nazi de Holleischen, a l'actual Txèquia, on estava empresonada. No és una broma macabra: una vaga de fam en un lloc on, precisament, gairebé les mataven de gana, amb aquelles sopes d'herbes amargues com a únic aliment per suportar les llargues jornades de treball esclau.

Passat, present... i futur. Vaig conèixer la Neus Català fa uns quants anys al pis que llavors tenia a Rubí.I el que més em va sorprendre d'ella -d'una dona que havia baixat fins a l'infern quan l'11 de novembre del 1943 va ser detinguda pels nazis i ingressada en diversos camps de concentració- van ser tant la lucidesa a l'hora de remembrar el passat com l'optimisme amb què era capaç de mirar la vida i el futur. La recordo al menjador de casa rondant la norantena, explicant-me la vida quotidiana durant les primeres dècades del segle XX al petit poblet dels Guiamets, i de quina manera aquella maleïda guerra ho va trastocar tot. I també el posterior empresonament als camps de la mort i com la seva militància en els ideals de la justícia i la igualtat van ser el millor remei per poder superar aquell malson.

Un llibre necessari. En aquest sentit, fa uns dies vaig començar a llegir el llibre Un cel de plom (Ara Llibres), la vida de la Neus Català explicada per ella mateixa i passada pel sedàs de la ploma ferma d'una Carme Martí que per a mi ha estat una veritable descoberta literària. Sempre havia pensat que la Neus Català havia tingut una vida de novel·la, fins i tot més enllà del seu pas pels camps nazis. I val a dir que la Carme Martí ha sabut escriure-la: una novel·la trista -d'aquelles que arrenquen alguna llàgrima que cau sobre el paper-, però també plena d'esperança. Un relat, en definitiva, que ens ha d'ajudar a entendre millor el significat veritable de paraules tan antagòniques com crueltat i solidaritat, tortura i dignitat o feixisme i llibertat.

La malaltia de l'enyorament. En acabar el llibre, i remembrant les meves converses amb la Neus Català, crec que hi ha un detall que val la pena destacar en la vida d'aquesta gran internacionalista: el seu poble, els Guiamets -on va néixer i on acabarà els seus dies la Neus- hi és sempre present malgrat la llunyania física. Els Guiamets és a Darnius, mentre la Neus i els 182 nens que tenia al seu càrrec a la colònia Las Acacias de Premià de Mar fugien de les bombes franquistes cap a una França que els esperava amb les urpes esmolades. Els Guiamets és a l'exili de Carsac, on la Neus i el seu marit exercien de membres de la resistència contra el nazisme. Els Guiamets és entre la pudor de cossos cremats que impregna tots els racons dels camps de Rabensbruck i Holleischen, i en els renecs apresos al seu poble i que li servien per respondre a les pallisses de les carcelleres. Els Guiamets, en definitiva, és a la coral de Sarlat, en què la Neus i la resta de membres cantaven L'emigrant , una melodia que representa com cap altra el drama dels exiliats, l'allunyament de la pàtria i la malaltia incurable de l'enyorament.

Una lluita tossuda. La vida de la Neus Català és també una afirmació de les pròpies arrels i un antídot contra l'estupidesa d'aquells que voldrien un món uniformitzat i mimètic. La catalanitat de la protagonista es barreja, allà on es trobi, amb la seva lluita tossuda per una societat justa i lliure. I val a dir que a l'interior dels camps de la mort, aquesta dona del Priorat va emprar totes les eines al seu abast (la rialla, la coral i el teatre clandestí, la solidaritat entre presoneres, el sabotatge...) per fer realitat que, malgrat els cops i les vexacions, sempre "queden clarianes en el nostre interior on els malparits dels nazis no poden arribar".

 http://www.ara.cat/premium/debat/Neus-Catala-vida-novella_0_682131799.html

dissabte, 14 d’abril del 2012

14 d'abril del 1931 / 14 d'abril del 2012: República Catalana

 
El ban de proclamació de la República Catalana



De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(78)

Els tres camps del Prat del Llobregat

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca


 La nova T1 de l'aeroport de Barcelona té els seus orígens a la finca agrícola La Volateria, al Prat. Foto: ARXIU / JUANMA RAMOS.

divendres, 13 d’abril del 2012

Homenatge a Santiago Sobrequés al Museu d'Història de Catalunya.

L'exposició sobre Santiago Sobrequés al Museu d'Història de Catalunya ecrea l'època en la qual va viure l'historiador gironí Foto: JUANMA RAMOS.



Exposició 'Santiago Sobrequés i Vidal, el compromís d'un historiador (1911-1973)' / ACN,  Margalida Amengual, Margalida ACN

dissabte, 7 d’abril del 2012

El patrimoni de Girona i Besalú atreu el turisme jueu.

Els israelians són els principals visitants i s'ha iniciat una campanya per captar jueus americans
En els últims cinc anys han augmentat els turistes d'Israel atrets pel patrimoni jueu de Girona i Besalú. Els ajuntaments han iniciat una campanya per captar també jueus dels EUA i Sud-amèrica.
MÉS TURISTES
 En els últims cinc anys s'ha doblat el nombre de visitants israelians del Museu d'Història dels Jueus de Girona.  

En els últims cinc anys s'ha doblat el nombre de visitants israelians del Museu d'Història dels Jueus de Girona. 

 ELISABET ESCRICHE 
 
    L'actual crisi econòmica mundial ha fet baixar l'afluència de turisme estranger a les comarques gironines. Hi ha un col·lectiu, però, que ha trencat aquesta tònica i que any rere any demostra més interès per la demarcació: el turisme jueu.
     Girona (Gironès) i Besalú (Garrotxa) són els seus destins preferits gràcies al patrimoni d'aquestes poblacions, com el call i la sinagoga respectivament.
    A Girona, l'increment de turistes d'Israel -el bressol del judaisme- ha estat continu des de fa cinc anys, segons es desprèn del nombre de visitants del Museu d'Història dels Jueus. El 2007, un 12% van ser israelians mentre que el 2011 la xifra ja va arribar al 22%. En total l'any passat van visitar-lo 17.028 jueus, 14.173 dels quals anaven en grups organitzats i la resta eren visites individuals. El perfil dels que viatgen en grup són parelles de 40 a 50 anys que acostumen a fer la ruta Barcelona, Girona, Figueres -atrets pel museu Dalí- i la Costa Brava i fan una estada de cinc dies. Pel que fa al turisme individual, són famílies i joves estudiants que es desplacen en cotxes de lloguer. Aquests últims, a part de Girona, també visiten destins de muntanya com els parcs naturals de la Cerdanya i Andorra.
    Segons la directora del Patronat del Call de Girona, Assumpció Hosta, aquest increment es deu a la feina que s'ha fet en l'última dècada per incloure Girona "en el mapa del turisme mundial". Dues entitats han tingut un pes clau en aquesta promoció: la Red de Juderías de España, que agrupa totes les ciutats de l'Estat amb barris jueus, i l'Association Européenne pour la Préservation et la Valorisation de la Culture et du Patrimoine Juifs, una entitat que té com objectiu la preservació i la difusió del patrimoni jueu arreu d'Europa.
    Perquè aquest increment no s'aturi aquí, aquest any s'ha dut a terme una campanya de promoció als països del centre d'Europa que l'Ajuntament espera que comenci a donar fruits d'aquí un any.Alhora, la ciutat s'ha fixat com a objectiu a curt termini captar el turisme jueu nord-americà, canadenc i sud-americà. Aquests últims tenen un nivell adquisitiu elevat i acostumen a viatjar un cop a l'any a Israel. "És un viatge llarg en què es fa alguna escala. El nostre objectiu és que en aquesta pausa visitin Girona", explica Hosta. 

Oferir gastronomia jueva

   El consistori també treballa per portar turisme de negoci jueu, i per això s'ofereixen serveis com l'auditori per poder-hi organitzar congressos. "Hi ha una falta de restaurants que ofereixin gastronomia jueva", reconeix la regidora de Turisme i Comerç, Coralí Cunyat. Per minimitzar aquesta mancança, el consistori ja està treballant amb l'associació d'hostaleria.
Pel que fa a Besalú, els israelians encapçalen la llista de turistes internacionals. Un 37% de les 73.615 consultes que va rebre l'oficina de turisme van ser de fora de l'Estat, i d'aquestes un 28% eren d'origen israelià i un 27,1% eren franceses. A molta distància els segueixen els turistes holandesos, de països de l'Est, belgues i alemanys.
   Segons l'Ajuntament, l'èxit es deu a la feina que s'ha fet en els últims anys amb les agències receptores de mercat jueu, la majoria de les quals són d'Israel i els Estats Units, tot i que també n'hi ha de Barcelona, Alemanya, Hongria i València. 

Estrangers per Setmana Santa

    Girona preveu que aquesta Setmana Santa s'acabi la caiguda del turisme internacional. Els hotelers calculen que aquests dies hi haurà un increment de visitants estrangers provocat per l'inici de la recuperació econòmica d'alguns països europeus. També esperen un augment de russos després de la campanya promocional que es va dur a terme en aquest país al mes de març. Aquest increment ha de servir per compensar una previsible caiguda del turisme nacional.

http://www.ara.cat/premium/cronica/patrimoni-Girona-Besalu-atreu-turisme_0_677932259.html

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(77)

Les exportacions de 1974

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

 Cadena de muntatge de la fàbrica Seat a la zona franca de Barcelona als setanta. Foto: ARXIU.


   1. Seat (automòbils), 
   2. Hispano Olivetti (màquines d'escriure), 
   3. Miniwatt (electrònica), 
   4. Piher (electrònica). 
   5. Jumberca (maquinària tèxtil), 
   6. Motor Ibèrica (camions, tractors), 
   7. Pirelli (neumàtics i cables), 
   8. Safa (fibres artificials), 
   9. Torras Hostench (paper), 
  10. Ferrer (farmacèutica).

dijous, 5 d’abril del 2012

El Tapís de la Creació llueix de nou a Girona .


El Tapís de la Creació, exposat de nou a la Catedral de Girona / ACN, Marina López

dimecres, 4 d’abril del 2012

La Vall de Santa Creu (Port de la Selva) i la seva urbanització.

Inicien els tràmits urbanístics de la Vall de Santa Creu

 
La Vall de Santa Creu, dins el terme del Port de la Selva, comprèn una trentena d´habitatges i té una superfície de 2 hectàrees. ACN

Infraestructures viaries a les comarques de Girona.

L'N-II entre Sils i Caldes es reprendrà aquest any segons recullen els pressupostos i assegura el PP. Foto: LLUÍS SERRAT.

Una vergonya

Menystinguts, de nou

Veray veu un bon pressupost malgrat les retallades

Alcaldes de la Selva, irats amb el govern estatal

Vint anys per desdoblar només vuit quilòmetres

El TAV maquilla la inversió però s'obliden de rodalies

 

 

Com diu el Mohamed-Jordi s' ens pixen a la cara !!  Independència !! I els del PP de Catalunya juntament amb el CiU de Girona suposo que obren la boca perquè els arribi  l' orina !! Perdoneu aquestes expressions grolleres però  la paciència del català emprenyat té un limit!!

dimarts, 3 d’abril del 2012

Jaume Vicens Vives, pioner en la història contemporània.


Google i el Pantocrator de Taüll.

El Pantocràtor de Taüll, visitable al Google Art Project 

 
El recorregut virtual del MNAC al Google Art Project

1812: Quan érem francesos.

El 19 de març de 1812, es va proclamar a Cadis la Constitució de 1812, "La Pepa". Però què passava a Catalunya? Fem memòria: érem una província de l'imperi napoleònic.


 


Un visió diferent de la Constitució de 1812 i de  la Guerra del Francès.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Història Local d' Olot a la xarxa.

 

Una interessant pàgina web d'Història Local d'Olot , especilitzada en el segle XVIII

Sota Terra Episodi 11è

Coves del Toll: Hienes, ossos i neandertals,

Neandertals, eren caçadors o simplement recol·lectors? Fa 70.000 anys a les terres que ara són Catalunya hi convivien cavalls, hipopòtams, hienes, óssos?i també els neandertals. Però, qui es menjava qui? Què menjava l'home de Neandertal? Només carronya i vegetals o també caçava? A les coves del Toll, a Moià, hi roscarem restes de fauna de l'època... i restes de presència neandertal. Indicis que ens han de permetre saber si els neandertals eren sofisticats caçadors, i per tant, estaven tan evolucionats com els sapiens, o eren mers recol·lectors i carronyaires? Moltes bèsties per desenterrar, en només tres dies... I a base d'excavar, acabarem descobrint importants novetats sobre una cova espectacular.