El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dimarts, 28 d’abril del 2009

Economia (4) Indústria cultural









INSTITUCIONS I INDÚSTRIES CULTURALS
L'eix definitori del catalanisme ha estat, sense cap mena de dubte, la defensa de la llengua i de la cultura catalanes. És per això que una de les accions que sempre han caracteritzat el catalanisme polític és la creació d’institucions, entitats i organitzacions vinculades a la defensa de la llengua.
Així, per exemple, a l'època de la Mancomunitat una de les realitzacions més importants fou l’impuls donat a la creació d’una xarxa d’institucions que fes de la cultura la columna vertebral de la identitat catalana. Fruit d’aquesta política foren tant la creació de l’Institut d’Estudis Catalans com l’impuls donat a la Biblioteca de Catalunya; i, especialment, la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars amb l’objectiu de fer arribar qualsevol llibre en català a qualsevol població catalana, de la qual en resultà l'actual Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Un altre exponent de la Mancomunitat el constitueix l’impuls museístic destinat a conservar de forma més efectiva el patrimoni artístic català, amb la creació del projecte del Museu Nacional d’Art de Catalunya (a partir, sobretot, de la catalogació i conservació de les mostres del Romànic i del Gòtic català, però sense menystenir l’època contemporània), que no obstant no serà plenament inaugurat fins als anys trentes del segle XX, dissolta ja la Mancomunitat. Recentment també s'ha creat d’altres museus, bé sigui de contingut més genèric (CCCB, MACBA, Caixa Fòrum... ) o bé dedicats a l’estudi i la divulgació de l’obra d’un sol autor (Museu Picasso, Museu Dalí, Fundació Joan Miró, Fundació Tàpies,... ).La iniciativa privada pren el relleu a la iniciativa pública quan aquesta no existeix, com succeí durant la Dictadura franquista. Fou durant aquesta etapa quan tingueren lloc iniciatives culturals fonamentals com la creació d'Enciclopèdia Catalana, que conjuntament amb Edicions 62, es constituïren en els dos baluards editorials de les publicacions en català. I encara que no tingui una relació, si més no aparent, amb la llengua és interessant destacar també l’impuls de les iniciatives associatives de l’àmbit musical, com el cas del Liceu (que responia a una clara tradició de gust per l’Òpera) o de l’Orfeó Català (per al qual es construí el Palau de la Música). També fou transcendent la creació de la discogràfica Edigsa encara en plena Dictadura franquista, la primera editora de discs en català.


dimarts, 21 d’abril del 2009

Economia (3) Estructura actual


LA SOCIETAT CIVIL
L’associacionisme ha estat sense cap mena de dubte un dels elements fonamentals de la societat catalana durant l’època contemporània. Així, en aquelles èpoques històriques particularment adverses (primera Restauració borbònica, dictadures de Primo de Rivera i de Franco) les associacions i les entitats han pres el relleu a la inexistent acció política i han servit per donar solucions pràctiques a les exigències de la societat, alhora que han vertebrat de manera eficient el país i la identitat.
Un dels exemples més propers en el temps de la vitalitat de la societat civil catalana el constitueix sens dubte Òmnium Cultural, entitat creada al 1962 per tal de promoure la cultura i la llengua catalanes durant el franquisme, essent un dels pocs baluards possibles dins el genocidi cultural franquista.També fou important el paper de l’Escola Catalana, impulsada per personalitats culturals com Joan Triadú, i que durant les etapes finals del franquisme va poder incidir, de manera parcial, en l’aprenentatge del català per part dels joves.

Economia (2) Carecterístiques actuals

En primer lloc cal assenyalar que el sector terciari (serveis) concentra la major part de la població ocupada. El Principat de Catalunya té menys població en el sector primari (agricultura) i més a la indústria, comparat amb Espanya o amb la Unió Europea:

Ocupació per sectors (2n trimestre del 2003):
Catalunya: agricultura 1,7% - indústria 28,2% - construcció 8,1% - serveis 62%
Espanya: agricultura 3,6% - indústria 20,8 % - construcció 9,1% - serveis 66,5%
UE: agricultura 2,1% - indústria 22,1% - construcció 5,4% - serveis 70,5%

En segon lloc destaquem que la nostra taxa d'activitat per càpita (57%) és superior a l'espanyola (52,6), especialment entre les dones (46,4 a 40,9).

Taxa d’atur (2n trimestre de 2003):
Catalunya 8.4 % - homes 6.3% / dones 11.3%
Espanya 10.4 % - homes 7.3 % / dones 15.1 %

Com a conseqüència de tot plegat la contribució que es fa des del Principat de Catalunya al PIB (producte interior brut) espanyol és superior al de la mitjana general (i també superior a la mitjana europea).

PIB a Catalunya és de 125.044 (milions d'euros) - PIB a Espanya és de 651.641 (milions d'euros)

D'acord amb l'Anuari Estadístic de Catalunya veiem que el percentatge, sobre el total espanyol, de la inversió estrangera al Principat de Catalunya és de prop del 30 per cent i, en algun cas, com el japonès, el percentatge s'acosta al 80 per cent.

Economia (1) La tradició comercial catalana.La Revolució Industrial i la burgesia

Foto dels impulsors, accionistes i enginyers que feren possible el Ferrocarril
de Mataró a l'estació terme de Barcelona


Catalunya, des d’època baix medieval, es va caracteritzar per una forta tradició marítima i comercial. Els mercaders catalans controlaven els eixos comercials (Barcelona, València, Mallorca) i establiren llaços mercantils amb d'altres ciutats de la Mar Mediterrània.
Aquest esperit emprenedor reneix al Principat de Catalunya al segle XIX, amb l’esclat de la Revolució Industrial. Aquesta puixança de la societat industrial, de la prosperitat i de la modernitat, contrastarà més que mai amb l’endarreriment d’altres parts de la Península Ibèrica. La nova classe social —la burgesia industrial catalana— junt amb les forces del treball, foren el motor del nostre redreçament econòmic.

Societat (4) Demografia

Entre 1990 i 2005 irrompen noves fonts d'immigració: d'Àfrica del Nord i Sub-sahariana, d'Amèrica del Sud i, darrerament, d'Europa Oriental; la immigració procedent d'Espanya ha minvat notablement perquè allà el nivell de vida ha augmentat de forma progressiva i espectacular gràcies al sistemàtic espoli fiscal a que és sotmès el Principat de Catalunya. Causes estructurals, com el millorament de la mobilitat i la comunicació globals, faciliten l'arribada de persones de més lluny, i també l'abassegadora i omnipresent presència de la llengua espanyola a casa nostra facilita la immigració sud-americana. Pel que fa a la immigració extra espanyola, el Principat de Catalunya, que no arriba al 16 per cent del total de la població espanyola, concentra el 30 per cent dels residents estrangers.
Les dades que s'ofereixen a les taules 1 i 2 s'han de llegir amb l'advertiment que no es corresponen, numèricament, a la realitat (sobretot per la immigració procedent d'Àfrica), atès que hi ha població immigrada que no consta enlloc (com els anomenats «sense papers»); és a dir, la població total del Principat de Catalunya és superior a la mostrada oficialment, fet aquest que provoca desajustaments que porten a errors greus en el càlcul de les aportacions estatals, per exemple, les dedicades a la Sanitat pública.
Fins a l'any 1999 es palesava una clara tendència cap a l’envelliment de la població catalana, degut tant a l’increment de l'esperança de vida —un del més alts del món— com a la baixa natalitat. De l'any 2000 ençà la població del Principat de Catalunya tendeix al creixement demogràfic a causa, en bona part, de l'augment de la immigració.

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ CATALANA
La població no es distribueix de manera equilibrada pel territori sinó que es concentra a les comarques costaneres i, molt especialment, a la regió metropolitana de Barcelona.
Si la densitat mitjana del Principat de Catalunya és d'una mica més de 212 habitants per quilòmetre quadrat, en comarques com el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme se supera de llarg la mitjana (fins a set vegades més en el Barcelonès). Tres quartes parts de la població viu a la província de Barcelona, i prop d’una quarta part es concentra a la capital de Catalunya.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Societa (3) Demografia Taula 2

TAULA 2. Residents extra espanyols per país i continent d'origen (31-XII-2004) - Font: Indescat


Barcelona

Girona

Lleida


Tarragona

Catalunya

Alemanya

7 209

2 109

124


1 468

10 910

Bèlgica

1 211

963

41


627

2 842

França

8 471

2 773

216


1 182

12 642

Itàlia

14 430

1 461

247


1 570

17 708

Països Baixos

2 550

1 235

64


660

4 509

Portugal

2 646

577

455


479

4 157

Regne Unit

5 285

1 826

114


1 414

8 639

altres Unió Europea

3 013

349

41


270

3 673

Total Unió Europea

44 815

11 293

1 302


7 670

65 080

Bulgària

1 424

457

825


527

3 233

Moldàvia

443

91

168


381

1 083

Polònia

1 662

236

273


298

2 469

Romania

5 036

1 548

4 235


3 569

14 388

Suïssa

736

655

17


637

2 045

Rússia

2 053

1 183

199


571

4 006

Ucraïna

2 317

1 102

2 155


932

6 506

altres resta Europa

3 658

825

438


1 124

6 045

Total resta Europa

17 329

6 097

8 310


8 039

39 775

Total Europa

62 144

17 390

9 612


15 709

104 855

Algèria

1 971

398

1 698


873

4 940

Gàmbia

3 471

6 503

838


60

10 872

Ghana

1 131

96

113


31

1 371

Guinea

695

278

526


14

1 513

Mali

834

373

428


33

1 668

Marroc

83 301

24 193

9 972


18 510

135 976

Mauritània

659

359

228


7

1 253

Nigèria

1 021

119

321


110

1 571

Senegal

3 199

1 300

1 217


874

6 590

altres Àfrica

2 403

342

788


215

3 748

Total Àfrica

98 685

33 961

16 129


20 727

169 502

Argentina

9 774

1 565

472


1 475

13 286

Bolívia

2 182

332

193


89

2 796

Brasil

2 551

410

370


354

3 685

Colòmbia

14 191

2 123

1 876


3 323

21 513

Cuba

4 194

549

202


592

5 537

Equador

30 999

1 533

972


2 018

35 522

EUA

2 170

226

30


148

2 574

Hondures

526

570

6


28

1 130

Mèxic

1 535

112

49


184

1 880

Perú

21 387

564

461


474

22 886

República Dominicana

10 205

645

599


837

12 286

Uruguai

3 041

653

103


359

4 156

Veneçuela

1 741

190

53


177

2 161

Xile

3 685

530

128


403

4 746

altres Amèrica

1 503

164

68


85

1 820

Total Amèrica

109 684

10 166

5 582


10 546

135 978

Bangladesh

1 664

46

33


5

1 748

Filipines

6 477

276

12


157

6 922

Índia

3 127

1 455

27


123

4 732

Japó

1 366

46

11


52

1 475

Paquistan

10 244

195

107


550

11 096

Xina

18 940

1 220

1 291


1 509

22 960

altres Àsia

2 088

135

46


108

2 377

Total Àsia

43 906

3 373

1 527


2 504

51 310

Total altres (Oceania i sense país)

335

41

8


18

401

Total

314 753

64 931

32 858


49 504

462 046