Economia (4) Indústria cultural

INSTITUCIONS I INDÚSTRIES CULTURALS
L'eix definitori del catalanisme ha estat, sense cap mena de dubte, la defensa de la llengua i de la cultura catalanes. És per això que una de les accions que sempre han caracteritzat el catalanisme polític és la creació d’institucions, entitats i organitzacions vinculades a la defensa de la llengua.
Així, per exemple, a l'època de la Mancomunitat una de les realitzacions més importants fou l’impuls donat a la creació d’una xarxa d’institucions que fes de la cultura la columna vertebral de la identitat catalana. Fruit d’aquesta política foren tant la creació de l’Institut d’Estudis Catalans com l’impuls donat a la Biblioteca de Catalunya; i, especialment, la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars amb l’objectiu de fer arribar qualsevol llibre en català a qualsevol població catalana, de la qual en resultà l'actual Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.
Un altre exponent de la Mancomunitat el constitueix l’impuls museístic destinat a conservar de forma més efectiva el patrimoni artístic català, amb la creació del projecte del Museu Nacional d’Art de Catalunya (a partir, sobretot, de la catalogació i conservació de les mostres del Romànic i del Gòtic català, però sense menystenir l’època contemporània), que no obstant no serà plenament inaugurat fins als anys trentes del segle XX, dissolta ja la Mancomunitat. Recentment també s'ha creat d’altres museus, bé sigui de contingut més genèric (CCCB, MACBA, Caixa Fòrum... ) o bé dedicats a l’estudi i la divulgació de l’obra d’un sol autor (Museu Picasso, Museu Dalí, Fundació Joan Miró, Fundació Tàpies,... ).La iniciativa privada pren el relleu a la iniciativa pública quan aquesta no existeix, com succeí durant la Dictadura franquista. Fou durant aquesta etapa quan tingueren lloc iniciatives culturals fonamentals com la creació d'Enciclopèdia Catalana, que conjuntament amb Edicions 62, es constituïren en els dos baluards editorials de les publicacions en català. I encara que no tingui una relació, si més no aparent, amb la llengua és interessant destacar també l’impuls de les iniciatives associatives de l’àmbit musical, com el cas del Liceu (que responia a una clara tradició de gust per l’Òpera) o de l’Orfeó Català (per al qual es construí el Palau de la Música). També fou transcendent la creació de la discogràfica Edigsa encara en plena Dictadura franquista, la primera editora de discs en català.