El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 16 de setembre de 2018

ABANSD’ARA Catalunya

Glosa completa d’Eugeni d’Ors,Xènius(Barcelona,1881
-Vilanova i la Geltrú, 1954),en el diari La Veu de Catalunya (8-VIII-1916), i portada del setmanari Papitu del mateix dia, amb un acudit gràfic del dibuixant Pere Prat i Ubach (Terrassa, 1892 - Barcelona, 1969). Segons Josep Maria Cadena, expert en la premsa popular d’ abans del 1939, el Papitu era un d’ aquells setmanaris que es llegien a les barberies. Era una publicació que no entrava a les cases. El diàleg entre els dos personatges de la il·lustració adjunta és representatiu d’ una premsa molt allunyada del model de “periòdic popular educador” que Ors trobava a faltar. L’ amo pregunta: “-I quant vol guanyar?” La minyona contesta: “Segons; amb roba tres duros, sense roba el doble”. Fa un segle, sense televisions ni xarxes, la comparació entre una cultura popular edificant (corals i biblioteques) i una cultura popular grollera només es podia fer amb els “setmanaris de barberia”.



-Crec en Catalunya -em deia el foraster il·lustre-, perquè he assistit al concert d’ un orfeó (Entràvem al poble, tornant del passeig per la carretera.)...De no importa quin orfeó. Posem que fos el més primitiu dels nostres. El més antiquat de gust, el més imperfecte en l’ execució. La impressió hauria estat la mateixa. Només d’ entendre cantar una colla ben associada dels nostres homes i d’ entendre-la cantar amb aquell braó, aquell ordre, aquella puresa, tot cor amant o simplement tot cor simpàtic, ja s’ obre als millors esperançaments. El primer gran instrument d’ educació popular a Catalunya ha estat el Cor. El segon serà la Biblioteca popular. -Ja es veurà l’ efecte d’ aquestes noves institucions solament en un quart de segle! I això, en uns pobles com els nostres, sense el problema de l’alcohol. Llàstima viva que a aquests dos grans instruments no hagi acompanyat un altre. Els pobles de Catalunya no han tingut encara el Periòdic popular educador. Compareu les cançons que canten en sos cors amb els setmanaris que llegeixen en ses barberies.

Milicianes al front: ni prostitutes amorals ni dèbils i incapaces

Gonzalo Berger enderroca alguns mites sobre les columnes de voluntaris durant la Guerra Civil


Dues milicianes a Mallorca l’agost del 1936.FUNDACIÓN ANSELMO LORENZO

                                  

Columna Enrico Malatesta (1 de setembre de 1936) / Fundación A. Lorenzo




Desfilada de milicians que van enderrocar el cop d'estat de Barcelona del 18 de juliol de 1936 / EFE

diumenge, 24 de juny de 2018

MEMÒRIA HISTÒRICA El poder dels genocides més enllà de la mort

Franco és un dels dos únics dictadors al món enterrats i glorificats en un espai públic

El funeral de Franco a Madrid / GETTY IMAGES


            El "Valle de los Caídos", monument del franquisme

                                              
 
Una multitud acompanya  al cotxe  fúnebre de Milosevic en direcció  a la casa de la família a Pozarevac.