El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dijous, 31 de desembre del 2009

Exposició: "Colònies industrial" al Museu d'Història de Catalunya.



El Museu d’Història de Catalunya presenta l’exposició Colònies Industrials sobre el fenomen històric i social de les colònies industrials. La mostra explica de forma didàctica i entretinguda la vida al voltant de la fàbrica i com funcionaven organitzativament i social (els seus horaris i ritmes de treball, la vida social i el lleure dels seus habitants), alhora que mostra com eren arquitectònicament i perquè se situaven geogràficament als llocs on podien explotar els recursos naturals i on es podien construir línies ferroviàries de transport de matèries primeres i mercaderies.Aquest fenomen va lligat a l’aprofitament de l’aigua com a model energètic català, un important precedent en l’ús d’energies alternatives, i que tenia com a rerafons la mancança de gran fonts d’energia i matèries primeres. Però l’exposició també mira cap endavant plantejant les alternatives de futur del nostre passat industrial, tot recuperant la memòria històrica (amb especial atenció als testimonis gràfics i orals que els protagonistes o les seves famílies han aportat).
L’exposició ha estat comissariada per l’historiador Carles Enrech i el periodista Xavier Martí i presenta un plantejament museogràfic de gran impacte i atractiu visual amb l’ús d’audiovisuals i escenografies que recreen els espais de les colònies. La mostra es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya de l’1 de desembre de 2009 al 7 de març de 2010 i està coorganitzada pels Departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació, a través del Museu d’Història de Catalunya, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.





Noticies recents relacionades amb les colònies industrials:

L'any de les Colònies industrials.


La Ruta de les Colònies Industrials del Berguedà entra en la recta final de les obres de millora.

El Pla Director Urbanístic de les colònies industrials del Llobregat preveu la creació d'un fons per la seva millora.


El Govern estudia posar indicatius de les colònies industrials a l'eix.


Pàgines web interessants relacionades amb les colònies industrials:

Visita a l'exposició sobre les colònies industrials


Consorci Alba-Ter

Parc Fluvial del Llobregat

La industrialització al Baix Llobregat, dels inicis a la guerra civil.


Vídeo :

Material sensible - 22/10/2008 Joan Picas

La segona meitat del segle XX va ser un moment de grans canvis en la societat catalana. Faltava poc perquè es renovessin els models de vida i de treball vigents durant més d'un segle i alguns dels pilars productius del país, com les colònies industrials, estaven a punt de desaparèixer. Joan Picas, l'autor d'aquestes pel·lícules, vivia a l'Ametlla de Merola, una de les petites colònies tèxtils que poblaven el Llobregat.

http://www.tv3.cat/videos/759099


dimarts, 29 de desembre del 2009

Josep Pla espia de Franco .

Josep Pla va ser un espia de Franco. Si consultem la pagina web de la Fundació Josep Pla ens diu:"Amenaçat de mort com altres periodistes pròxims a la Lliga, deixa la Catalunya republicana el setembre de 1936.Viu refugiat a Marsella amb Adi Enberg que treballa per als serveis d'informació i propaganda franquistes a l'estranger. Arriba a Barcelona el gener de 1939 amb les tropes franquistes i, poc temps després, s'instal·la a l' Empordà."La xarxa d'espionatge en la qual Josep Pla va participar va ser dirigida per Josep Bertran i Musitu i finançada per Francesc Cambó.Aquesta participació de l'escriptor a la xarxa d'espionatge franquista i la seva entrada a Barcelona el gener de 1939 ha estat considerada per una part de la intelectualitat catalana i empordanesa com a un fet anecdòtic i circumstancial.Algunes veus creuen injust que no obtingués el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.En aquest procés de dignificació nacional tenim el llibre d'Enric Vila : El nostre heroi Josep Pla on en Josep Pla és un lluitador catalanista i gairebé independentista!
Josep Pla és una gran conreador de la prosa en llengua catalana i això ningú pot discutir-ho.Respecte als seus articles periodístics hi ha importants ombres de l'autoria d'alguns dels seus articles com a corresponsal. D'això a considerar-lo com el nostre heroi hi ha un abisme. O poder tenim pocs herois i cal recuperar-ne alguns de força dubtosos? O poder és una forma de vendre llibres? O poder és un nou mètode de reescriure el franquisme i la transició política?







Durant molt de temps s'ha parlat de la col·laboració de l'escriptor Josep Pla amb el règim de Franco. Ara, per primera vegada, un document policial francès l'implica directament de ser un agent franquista. Se'n fa ressò el número de la revista "Sàpiens", que es publica aquest dijous.

dissabte, 26 de desembre del 2009

COL.LOQUI Reflexionant l'exili .L'aproximació a l' experiència de l'exili republicà entre la història ,l'art i el testimoniatge.(2)

COL.LOQUI Reflexionant l'exili .L'aproximació a l'experiència de l'exili republicà entre la història ,l'art i el testimoniatge.

El divendres 20 de novembre del 2009 vaig assistir a la ponència de Jordi Guixé:PERSECUCIÓ POLÍTICA I EXILI: EL CAS DELS REPUBLICANS ESPANYOLS I CATALANS A LA FRANÇA DE POSTGUERRA. Jordi Guixé explicà les diferents formes d'espionatge i d'evasió que organitzaren les catalans i espanyols favorables al general Franco:

L'escriptor Josep Pla empordanès i català prengué partit a favor del general Franco.Va participar en una xarxa d'espies franquistes a la població de Marsella.

Josep Pla:

Xarxes d'evasió :
I finalment Jordi Guixé ens parlà de les activitats de Pedro Urraca Rendueles com a policia franquista,repressor dels exiliats republicans catalans i espanyols, colaborador de la Gestapo i"beneficiari" de la persecució dels jueus a Paris.


vídeos "La boira negra"


Capítol 1: L'enviat de Hitler

http://www.tv3.cat/videos/677249
Capítol 2: Fugint dels nazis

http://www.tv3.cat/videos/687189

Capítol 3: Colònia Alemanya

http://www.tv3.cat/videos/723719

Capítol 4: Teranyina nazi

http://www.tv3.cat/videos/745639


Sense ficció - 10/12/2009

Camp d'Argelers
Estrenem el documental "Camp d'Argelers" l'any del 70 aniversari de la retirada republicana. Un documental que va més enllà dels tòpics per explicar què va significar realment aquest camp de concentració per a uns cent mil republicans catalans i espanyols que fugien del franquisme. És un document únic que mostra com va ser la vida al camp de concentració republicà, incloent-hi entrevistes a més de vint testimonis directes, imatges d'arxiu i fotografies inèdites, així com escenes dramatitzades de la vida quotidiana al camp.
http://www.tv3.cat/videos/1681659


dilluns, 21 de desembre del 2009

650 de la fundació de la Generalitat de Catalunya.

Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat la commemoració del 650 aniversari de la Generalitat. El divendres va tenir lloc l’entrega a la Generalitat de la galeria règia dels comtes de Barcelona, per part de l’Ajuntament de Barcelona.



El 19 de desembre de 1359, avui fa exactament 650 anys, es va constituir la Diputació del General, la institució que va donar lloc, posteriorment, a la Generalitat. Aquesta efemèride s'ha celebrat avui, solemnement, al Palau de la Generalitat.Pàgines web d'aquest bloc que fan referencia :

Institucions (1) Evolució de les institucions catalanes.

divendres, 11 de desembre del 2009

Curs d'Història de Catalunya a Castelló d'Empúries(Alt Empordà)


Ha començat el procés d'inscripció al curs "Història de Catalunya" a la població altempordanesa de Castelló d'Empúries Està dirigit ha qualsevol persona interessada en conèixer la Història de Catalunya:

  1. De les arrels a la formació dels Comtats Catalans (fins al segle IX).
  2. De la consolidació dels Comtats Catalans a l’expansió mediterrània i peninsular (segles X-XIV).
  3. La crisi i decadència dels segles (XIV-XV).
  4. Catalunya dins la Monarquia Hispànica dels Austries (segles XVI-XVII). La Guerra de Successió i les seves conseqüències (segle XVIII).
  5. Les transformacions econòmiques dels segles XVIII i la Revolució Industrial del segle XIX.
  6. La Catalunya dels segles XIX: La Revolució Liberal i les noves experiències econòmiques,polítiques, socials i culturals.
  7. De la Restauració Borbònica (1874) a l’esclat de la Guerra Civil.
  8. Guerra Civil, Franquisme-Transició (1936-1986).

Les classes són impartides per Albert Moreno i Sagrera, Catedràtic d'Ensenyament Secundari a l'IES "Cap Norfeu" /Bloc de les Ciències Socials de l'IES Cap Norfeu


Es passaren diferents dvd's relacionats amb la temàtica de cada sessió,recursos audio-visuals i d'internet.

Hi ha també una visita opcional al Museu d'Història de Catalunya de Barcelona.

Els dies que s' impartiren les classes són els dijous:21 i 28 de gener,
4,11,18 i 25 de febrer i finalment 4 i 11 de març del 2010.

Horari:20:00 -22.00
Lloc:Capella de Santa Clara
Quota:Gratuït
Inscripció:Àrea de Serveis a les Persones de l'Ajuntament de Castelló d'Empúries,Plaça dels Homes 1, Castelló d'Empúries.





L'Associació Conèixer Catalunya (ACCAT) participa en l'organització d'aquest curs.


dijous, 10 de desembre del 2009

COL.LOQUI Reflexionant l'exili .L'aproximació a l'experiència de l'exili republicà entre la història,l'art i el testimoniatge.(1)

COL.LOQUI Reflexionant l'exili .L'aproximació a l' experiència de l'exili republicà entre la història ,l'art i el testimoniatge.

El mencionat col·loqui,fou desenvolupat els dies 20, 21 i 22 de novembre, al Museu Memorial de l’Exili a la població empordanesa de la Jonquera.
No vaig poder assistir a la totalitat de comunicacions i ponències, per la qual cosa he de fer comentaris parcials i incomplets.
S’inicia el primer acte el dia 20 de novembre del 2009 a les 10:00, amb la benvinguda i presentació de les següents personalitats:: Jordi Font(Director del Museu Memorial de l'Exili); Joaquim M.Puigvert (Vice-rector de Relacions Institucionals,Societat i Cultura de la UdG);Jordi Cabezas (President del Consorci Museu Memorial de l'Exili) i finalment Miquel Caminal (Director del Memorial Democràtic)
En Miquel Caminal, amb un discurs força polític i vehement, defensa la precisió d’honorar l’exili com una forma de lluita permanent per a la Llibertat i la Democràcia, i proposa la data del 14 d’abril del 2010 per tal de commemorar-ho. Considera que el 14 d’abril del 1931 (república espanyola? i/o república catalana?) fou una victòria política que cal reivindicar i relacionar amb la dignificació de l’exili.Critica els sistemes polítics desapareguts amb la caiguda del Mur de Berlín: Democràcies populars i socialistes, per la manca evident de llibertat d’aquest sistema i també com a generador d’exilis.
Parla del cas oblidat i ignorat d'Armènia . I finalment, comenta el procés de genocidi del poble jueu amb una glossa carregada de simbologia diu ¿que pensaria Walter Benjamí , per exemple,de la persecució actual dels jueus respecte als palestins? Aquesta darrera exposició aconsegueix els aplaudiments dels presents. En aquest intens discurs, en cap moment no parla pas de la manca de llibertat de la majoria de països musulmans i dels exilis que ha provocat i provoca la visió totalitària i integrista d’una part d’aquest món musulmà.
Per exemple la dibuixant de còmics iraniana Marjane Satrapi viu a París i no pas a l’Iran.No hi ha,també,exilis en el món musulmà?No hi ha un cert maniqueisme en determinada esquerra? Suposo que el Senyor Caminal ha de mantenir un llenguatge políticament correcte propi del tarannà d’IC. Els jueus/jueves són els enemics (i els dolents de la pel·lícula) i en canvi el món musulmà és la bondat personificada?O tal vegada,és el “bonisme” que ho impregna tot?


Una aportació jueva al debat de Ricard Martinez:

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=79299



dimecres, 18 de novembre del 2009

Presentació de les parelles lingüístiques d'una nova edició del programa “Voluntariat per la llengua”

Presentació de les parelles lingüístiques d’una nova edició del programa “Voluntariat per la llengua” Actuació del grup de música tradicional catalana Tres de Xauxa


Lloc: Teatre Municipal de Roses
ROSES
Carrer Tarragona nº81
Data : dimecres, 25 de novembre del 2009
Hora: 20 hores

Organitzador:
Oficina de Català de Roses
http://www.cpnl.cat/xarxa/



dilluns, 9 de novembre del 2009

L'expulsió dels moriscos(i 6)

Textos legals.

Mudejars i Moriscos.
Enciclopèdies.

400 anys de l' expulsió dels moriscos.

Filmoteca,pel.licules i televisió.

Els moriscos al nord d'Àfrica.

Història: Expulsió dels moriscos.

dissabte, 7 de novembre del 2009

L'expulsió dels moriscos(5)

Aquest vídeo de la Televisió Valenciana amb el títol:"De terra endins, de mar enllà"Un equip del programa ha viatjat fins a Tunísia i ha localitzat descendents d'aquells moriscos valencians.


http://www.rtvv.es/alacarta/princiv.asp?idioma=0&id_video=1359



  • Retorn a la "pàtria": La majoria dels moriscos es van assentar en el nord d'Àfrica. Se sap molt poc de com els van acollir en la seua pàtria d'origen. Els valencians tingueren més oportunitats per integrar-se ja havien mantingut la llengua, a diferencia dels castellans, que havien assimilat més la cultura cristiana."(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)

L'expulsió dels moriscos(4)

Desembarcament de moriscos a Orà després del decret d'expulsió de la Península al 1609. Pintura de Vicent Mestre

  • Accions prèvies contràries als moriscos anteriors a la seva expulsió: (...) les coses van tornar a complicar-se en 1567.Eixe any,la vocació assimiladora castellana va posar el dogal al coll.Una sèrie de pragmàtiques obligava els moriscos granadins a deixar de parlar l'àrab.També els prohibia l'ús dels noms i cognoms musulmans,entre altres mesures.La indignació va desencadenar la revolta de Las Alpujarras, sufocada per la monarquia"(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)
  • Quant,on comença l'expulsió i quines foren les excuses per expulsar-los? (...)La dimensió dels conflicte, que va acabar amb l'expulsió del Regne de Granada dels moriscos en direcció a Castella, va reforçar en l' imaginari col.lectiu cristià la idea de la possibilitat que els musulmans de la península mantenien alguna capacitat per reconstituir Xarq al-Àndalus o Al-Andalus, ateses les connexions amb el nord d'Àfrica i els turcs.Aquesta amenaça, que no tenia una base sòlida, com apunten les investigacions historiogràfiques,fou l'excusa de la monarquia per a executar l'expulsió de 1609, una any, per una altra banda, no especialment convuls, a diferència dels temps de la Germania i Las Alpujarras"(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)
  • L'expulsió a València: "València,3 d'octubre de 1609.L'expulsió dels moriscos va ser un maniobra mantinguda en secret fins al moment de la seua execució.Va començar a fer-se efectiva en primer lloc al Regne de València,on se situava el contingent més nombrós de la Península.El 22 de setembre,el virrei de València va publicar el ban d'expulsió(decretada el 9 d'abril) i el 3 d'octubre van eixir els primers vaixells del Grau(el port de la capital del regne)amb moriscos d'Alcàsser i Picassent amb destinació a Orà,plaça africana de la corona.El procés fou ràpid i en el cas dels valencians es va allargar només fins gener de 1610.L'inici de la deportació,a la tardor, va esperar fins que es completaren les collites"(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)

L'expulsió dels moriscos(3)


  • Quins són els primers conflictes entre cristians valencians i moriscos valencians? "(...) amb la primera revolta de la Germania (1519-1522),etapa inicial d'un camí sense retorn que acabaria amb l'expulsió definitiva .La rebel.lió dels estaments populars-llauradors i artesans-valencians contra la noblesa va atorgar als musulmans el paper de boc expiatori en un context de crisi.La seua condició d'aliats de l'aristocràcia els convertí en una víctima fàcil."(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d' octubre del 2009)

  • Que va ser la conversió? "Molts musulmans van ser batejats de manera indiscriminada pels més fanàtics agermanats, de vegades amb elements tan rudimentaris com una granera i aigua de les sèquies,segons el mite arreplegat per un cronista.Després d' aquests fets, la monarquia, encoratjada per la Inquisició que reclamava la validesa d' aquests batejos massius, va posar fi a segles de tolerància religiosa al Regne de València, almenys en el plànol oficial: en 1525 es van sancionar legalment els batejos i les mesquites on els agermanats havien celebrat misses es van convertir en esglésies."(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d' octubre del 2009)
  • On va ser la conversió?
  1. "A Granada i Castella ja era obligatòria la conversió des de 1499 i 1502, respectivament per iniciativa del cardenal Cisneros."(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)
  2. (...) als territoris de la Corona d'Aragó fou qüestió de temps , tot i la resistència de l'estament nobiliari a exposar-se als vents d'intolerància que bufaven de la meseta. Ferran el Catòlic, que no volgué enfrontar-se als senyors, retardà la conversió també pels interessos fiscals de la monarquia."(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)

  • Agradava als musulmans la conversió ? " La conversió no fou ben rebuda pels musulmans que continuaren practicant,ara,d'una manera més discreta l'Islam, però tampoc els seus senyors, inquiets davant la transformació de l'estatus d'aquests vassalls cristians de facto"Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)


L'expulsió dels moriscos(2)



Octubre de 2009.Quatre-cents anys de la "FI DEL PROBLEMA MORISC".400 anys de l'expulsió (1609-2009) i del tràgic destí de la "nació dels cristians nous del regne de València", els sarraïns...


Aquest vídeo ha estat penjat al You Tube per l'Associació Cultural Ventpluig Associació Cultural de la Vall de Guadalest.

divendres, 6 de novembre del 2009

Fa 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La signatura del tractat amb Lluís XIV de França i Felip IV de Castella a l'Illa dels Faisans el 1659 (Escena retratada per Laumosnier)


Aquest mes de novembre es commemoren de 350 anys del Tractat del Pirineus. El fet històric concret del Tractat dels Pirineus ha estat explicat en l'alguna altra entrada d'aquest bloc: Catalunya i la monarquia hispànica(4).La Guerra dels Segadors(1640-1652) i El Tractat del Pirineu (1659).
















dijous, 22 d’octubre del 2009

L'expulsió dels moriscos (1)


Embarcament de moriscos en el Grau de València , per Pere Oromig,uns anys després dels fets.

  • Qui són els moriscos? "El terme moriscos es refereix a la població musulmana de la Península Ibèrica que es van convertir al cristianisme, especialment a principi del segle XVI i de manera forçosa.Són els mateixos que abans de la renúncia oficial a l'Islam es deien mudèjars , nom aquest últim que designa els musulmans que romangueren als regnes que va incorporar el cristianisme durant la reconquesta." (Enric Orts : L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)


  • On eren els moriscos ?
  1. "El 1609 el Regne de València va perdre un terç de la seua població.En nomes quatre mesos, vora 125.000 moriscos van abandonar el territori en una mena de solució final"(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)
  2. "Aragó,amb 60.00 moriscos, també va patir importants conseqüències amb la marxa d'aquests"(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)
  3. "A Catalunya la seua presencia es testimonial i inexistent a les Balears"(Enric Orts:L' expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d' octubre del 2009)
  4. I fora de la Corona d'Aragó ( o Corona Catalano-Aragonesa) : "L'altra gran bossa de musulmans estava al Regne de Granada, però la seua derrota en la rebel.lió de les Alpujarras (15668-70) els condemnà a desterrament per mig Castella com a càstig,molt abans de 1609"(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d' octubre del 2009)

  • Perquè al Regne de València havia més musulmans ?:"Això constituïa una circumstància derivada de l'especificitat de la reconquesta valenciana.Tot i l'animadversió de Jaume I El Conqueridor (segle XIII) contra la població islàmica,el monarca va preferir pactar amb ells el seu avanç per les noves terres i evitar l'enfrontament armat.(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)

  • En quines zones del Regne de València varen anar els musulmans? "(...) hagueren de redistribuir-se dins del regne en condicions pocs avantatjoses.Amb algunes excepcions,els adjudicaren les pitjors terres, les de les muntanyes i les valls inaccessibles.Les fèrtils van ser reservades per als cristians, arribats fonamentalment de Catalunya"(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)

  • Quina relació es va establir entre els cristians valencians i la comunitat morisca?als" (...) mudèjars ,(...) se'ls va permetre el manteniment del seu culte,la llengua i els costums.Malgrat això,entre cristians i musulmans valencians no es va establir una convivència fluida.De fet alguns historiadors parlen de la instauració d'un apartheid,un règim segregacionista o rarament es produïa un contacte directe entre ambdues comunitats,llevat d'alguns àmbits urbans.(Enric Orts:L'expulsió dels moriscos. pàgines 28-31 Presència nº1961 del 25 de setembre a l'1 d'octubre del 2009)



L'Expulsió al Port de Vinaròs. L' expulsió a Vinaròs. Obra de Pere Oromig i Francesc Peralta.

dijous, 15 d’octubre del 2009

divendres, 9 d’octubre del 2009

9 d'Octubre:Diada del País Valencià (4) Algunes pàgines web que expliquen aquesta data.

Penó de la Conquesta


Material didàctic per les escoles
:

El 9 d'octubre: Diada dels valencians i valencianes
Comarques del País Valencià
El País Valencià
Jocs tradicionals valencians
L'estany de Nules
Ausiàs March
El Nou d'Octubre,diada del País Valencià Vilaweb.Diari de l'Escola
El Joc del 9 d'Octubre

30.000 persones demanen TV3 al País Valencià


Malgrat aquest vídeo no té relació directa amb la Diada Nacional del País Valencià, cal destacar
la lluita d' una part del poble valencià per a ser informat amb el canal de TV que prefereixen.
Una paradoxa tenim més possibilitats d' informació que mai però al País Valencià prohibeixen poder veure TV3 !!


9 d'Octubre:Diada del País Valencià (3) 9 d'Octubre de Pau Alabajos.

Aquí tenim una magnífica cançó del cantant valencià Pau Alabajos que fa referència a la Diada del País Valencià. Cliqueu aquí per llegir la lletra de la cançó 9 d'Octubre

9 d'Octubre:Diada del País Valencià (2) Videos sobre el 9 d'Octubre a Campello (Alacantí)




dijous, 8 d’octubre del 2009

9 d'Octubre:Diada del País Valencià (1)




















Demà 9 d'Octubre es commemora la Diada Nacional del País Valencià o Dia Nacional del País Valencià. Quina és la base històrica d'aquesta celebració ? Segons ens diu la Història dels Països Catalans en el seu volum 1 del qual és l'autor Josep Mª Salrach:"L'ocupació militar del Regne de València fou una operació que durà uns disset anys, durant els quals les conquestes i capitulacions de viles i ciutats alternaren amb les treves i les intermitències. Atenent aquests fets i el desplegament geogràfic de les operacions, la conquesta es pot dividir en tres etapes: 1229-1235,1236-1239 i 1239-1245"
  • (...) La tercera i última etapa (1239-1245) correspon a la conquesta de la part meridional, és a dir,l'espai de territori situat entre el Xúquer al nord i Biar-Castalla-Xixona-Busot al sud"

Pintura mural al castell d'Alcanyís que representa l'entrada de
Jaume I a València en 1238

dimarts, 15 de setembre del 2009

Recursos didàctics sobre l'Onze de Setembre i la Guerra de Successió (15)

Jocs de Taula
L'empresa terrassenca CATIMPERIUM innova el sector dels jocs de taula"11 de setembre - setge 1714" inaugura una línia de jocs d'història de Catalunya

Pàgines Web dedicades a la didàctica
Ciències Socials La Guerra de Successió. Segle XVIII
Ciències Socials a la Xarxa
Recursos Enxarxats Intersindical

Recreacions històriques
Torredembarra recorda la guerra de Successió amb recreacions històriques

Rutes i caminades
ruta 1714 - cinc escenaris de la Guerra de Successió
II Caminada de la Guerra de Successió

Soldadets
Presentació de les miniatures de Guerra de Successió de BUM
Història militar

Bibliografia i literatura sobre la Guerra de Successió i l'Onze de Setembre de 1714 (14)




Bibliografia

Literatura i Premsa
1714: Onze de Setembre, final i bibliografia (II)
Bibliografia
Revistes científiques en línia de l'IEC
Base de citas de Historia Moderna
La Renaixensa
Bibliografía de Felipe V y su época
Una nova perspectiva sobre la Guerra de Successió

Fonts històriques

Fonts històriques
Memoria Digital de Catalunya
Depósito Digital de Documentos de la UAB

dilluns, 14 de setembre del 2009

Conseqüències de la Guerra de Successió pels antics territoris de la Corona d'Aragó(13)Decret de Nova Planta.


















Si cliqueu a la imatge de l'esquerra trobareu informació sobre el Decret de Nova Planta a Catalunya en la imatge de l'esquerra trobarem l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana referida aquest decret però amb referències de tots els Països Catalans i finalment en la imatge superior al centre la repercussió d'aquest decret per la llengua catalana.


Altres entrades d'aquest bloc que fan referència al tema:
Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió Nova Planta (1716)(1702-1714) i el Decret de Nova Planta


El vídeo de Polònia amb nombroses referències històriques incorrectes i divertides...Per exemple Felip V amb el Conde-Duque de Olivares i en Pau Claris, a "l'estil Montilla"...

dijous, 10 de setembre del 2009

Guerra de Successió( i 12)Onze de Setembre a Barcelona,Cardona ,Talamanca i els valencians al setge de Barcelona.

L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona va significar una derrota militar dels partidaris de l'Arxiduc-Carles. La ciutat havia patit el setge ,per tant cal destacar la resistència heroica dels catalans, especialment barcelonins, però també dels valencians, els maulets, molts d'ells varen ser enterrats al Fossar de les Moreres. Altres poblacions catalanes que varen patir l'atac de les tropes borbòniques, és el cas de Cardona.Finalment cal fer referència a la darrera victòria austriacista la batalla Talamanca. Aquí he recollit diversos vídeos:
  • El Born, un vincle amb el passat. Aquest vídeo ens parla de l'aspecte urbanístic de Barcelona abans de l'Onze de Setembre de 1714.
  • Onze de setembre de 1714 (Guerra de Successió)
  • Cardona (2 vídeos relacionats amb la Cardona antiborbònica)
  • Talamanca.
  • Valencians al setge Barcelona(1714)








>





>