Els actuals parlaments democràtics d’Europa tenen el seu origen en les reunions de les Corts catalanes que es remunten a l’època medieval (d'ençà les primeries del segle XIII), encara que els precedents són més antics i cal cercar-los en la Cort comtal (any 1000) i sobretot en les assemblees de Pau i Treva (any 1021, que tenien l'objectiu inicial de deliberar i pactar l'aturada de les guerres i d'altres actes violents).
Les Corts catalanes tenien funcions similars a les que té el Parlament català actual: aprovar els impostos, fer lleis i el control de l’autoritat del govern (aleshores en mans de la monarquia comtal).
Corts catalanes segons una miniatura del segle XV.El Parlament d'avui presenta un canvi respecte de les antigues Corts: malgrat que aquestes eren força representatives, els components dels tres braços de les Corts catalanes (noble, eclesiàstic i reial o popular) no eren triats per la ciutadania i no representaven a tota la societat.
LA GENERALITAT MEDIEVAL COM A INSTITUCIÓ DE GOVERN
La Diputació del General o Generalitat va néixer en el segle XIV com la delegació permanent de les Corts per tal de recaptar les contribucions que aquestes havien aprovat. Era formada per tres representants o diputats de les Corts (un per cada braç) i tres oïdors de comptes (auditors).
A la llarga van ser les mateixes Corts les que van atorgar a la Generalitat les competències polítiques i militars de defensa de les Constitucions i Drets del Principat de Catalunya. Aquesta institució, amb el temps (i fins avui) esdevindrà l’òrgan bàsic d’autogovern.
LA GENERALITAT REPUBLICANA
La Generalitat s'instaurà de nou (1931) amb la proclamació de la Segona República espanyola. Esdevingué l’òrgan democràtic decisiu per recuperar la identitat nacional catalana. Guanyador al Principat de Catalunya de les eleccions del 14 d'abril de 1931, el mateix dia Francesc Macià proclamà l'Estat català (sota el règim de la [IV] República catalana) i en nomenà el Govern provisional. Tres dies després Macià s'hagué de fer enrere per la negativa espanyola a admetre el fet consumat i la manca de suport que trobà el president entre els seus seguidors a l'hora de fer-se ferms davant de la més que probable intervenció de l'exèrcit espanyol. Macià es veié obligat a acceptar la proposta del Govern espanyol que el Govern provisional de l'Estat català passés a dir-se de la Generalitat de Catalunya, sotmesa aquesta recuperada institució a la tutela espanyola.
Francesc Macià proclama la República Catalana La Generalitat de Catalunya veié la necessitat de procedir immediatament a la redacció de l'Estatut d’Autonomia, anomenat de Núria pel lloc on l'elaborà la comissió responsable. El document proclamava el dret de Catalunya a l’autodeterminació, nomenava la llengua catalana com a llengua oficial i establia competències en l’àmbit administratiu, educatiu i fiscal, entre d’altres. Finalment el Congrés espanyol n'aprovà el 1932 un redactat sensiblement retocat i amb menys competències que l'Estatut aprovat pel Parlament català.
L'esclat de la Guerra espanyola (1936-1939) i la victòria dels colpistes amb la implantació de la Dictadura franquista provocà una nova derogació de la institució de la Generalitat al Principat de Catalunya. No obstant el Govern de la Generalitat (i el Parlament català) continuà existint a l’exili, de primer amb el president Companys i, afusellat aquest pels franquistes (ajudats pels governs alemany i francès), amb els presidents Irla i Tarradellas, successivament.
EL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT (1977)
Des de l’1 d’abril del 1939 fins al 20 de novembre del 1975 al Principat de Catalunya es va viure sota el jou de la Dictadura de Franco, que negava els principis democràtics i amb una evident intenció genocida. Després de la mort del dictador Franco, al Principat de Catalunya es produí una intensa mobilització popular (febrer del 1977) pel recobrament de l'autogovern i les llibertats arrabassades. L’Onze de setembre del 1977 es realitzà una espectacular manifestació en defensa dels principis de l’Assemblea de Catalunya: «Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia». Aquesta manifestació popular motivà la decisió del Govern espanyol de restablir la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre del 1977, mitjançant un reial Decret-llei que en nomenava president al de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas.
Arribada de Tarradellas a Barcelona el 23 d' octubre de 1977.El president de la Generalitat Josep Tarradellas a l'aeroport de El Prat, procedent de Madrid. Es la primera vegada que torna a Catalunya després de trenta vuit anys d' exili.
CATALUNYA SOTA EL FRANQUISME 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada