El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

diumenge, 30 de març del 2014

FI DE LA GUERRA LA DIÀSPORA Josep Vilamosa: “A molts refugiats els van tractar com bèsties, intento que ningú ho oblidi”

Josep Vilamosa va perdre els pares durant la Guerra Civil. Va marxar el 25 de gener del 1939 amb els germans i l’àvia mig amagat en un camió francès

 SÍLVIA MARIMON

 Josep Vilamosa amb el saxo, que ha après a tocar tot sol.

Josep Vilamosa (Barcelona, 1927) va perdre els pares durant la Guerra Civil. Va marxar el 25 de gener del 1939 amb els germans i l’àvia mig amagat en un camió francès. Després, a peu, va creuar les muntanyes. Tenia 11 anys. Viu a França des d’aleshores. Des de fa més de vint anys es dedica a recollir documentació i fotografies del camp d’Agde, també conegut com el camp dels catalans

Com va fugir de Barcelona?

El 25 de gener del 1939 vam marxar mig amagats, amb l’àvia i els meus germans en un camió de maquinària francès. El meu oncle era secretari de la CNT del ram de la construcció. Estava molt implicat amb el bàndol republicà, sabia que la guerra estava perduda i va decidir que havíem de marxar. Ell, però, es va quedar i va passar la frontera uns dies després, el 5 de febrer. Vam haver d’anar per camins secundaris, perquè pels principals no deixaven de caure bombes i els avions metrallaven els que intentaven fugir. El camió ens va deixar a Cassà de la Selva i una furgoneta ens va portar fins al peu de la muntanya. 

Era ple hivern. El pas per la muntanya amb tants infants devia ser complicat. 

Sí. Érem un grup de 16 persones, cinc érem nens d’entre 4 i 11 anys. Vam caminar durant 4 o 5 dies. Plovia, passàvem fred i gana. Ens amagàvem entre els arbres, per por a l’aviació. Quan vam arribar, els gendarmes ens van portar a Portvendres. Però allà no ens hi podíem quedar mes de dos dies, perquè arribava molta gent. D’allà en sortien trens que enviaven els refugiats a diferents punts de França. A nosaltres ens van enviar a Villefranche-de-Rouergue.

¿Va poder estar al costat dels seus germans o els van separar?

Els germans sempre vam estar junts fins al 1941. Aleshores ens van intentar separar. Van venir uns gendarmes i ens van dir que havíem d’anar a Espanya, perquè Franco demanava que els orfes tornessin. El meu oncle va intercedir i ens vam poder quedar. Ens van posar a treballar de seguida que vam arribar. Tenia 12 anys i no havia vist mai cap vaca. Havia de guardar les bèsties. No hi havia ajuda. Si no anaves a treballar, et mories de gana. La meva tieta recollia escombraries, la meva àvia ja era gran i havia de rentar roba. El meu oncle estava al camp de concentració d’Argelers. 

Com recorda la rebuda a França?
Va ser bastant difícil, perquè ens tractaven molt malament. Per ells érem uns salvatges. Els espanyols estàvem mal considerats. De mica en mica vam demostrar que no era així. Al cap de dos anys vaig entrar a treballar a la fàbrica. I es van adonar que volia superar tot allò. Volia demostrar a tota aquella gent que estaven equivocats, que era una persona hàbil i treballadora. Em van anar donant responsabilitats, i temps després vaig poder obrir la meva pròpia òptica. Pràcticament no he anat a l’escola, sóc autodidacte. Fins i tot he après a tocar el saxofon i m’han donat premis. També s’ha de dir que, quan vam arribar a França, ens vam trobar una França profranquista. 

Per què ha decidit recopilar i col·leccionar tanta documentació i imatges d’Agde?


El 1988 van voler fer un memorial al camp d’Agde i em van demanar ajuda. A partir d’aleshores vaig començar a buscar documentació. Cada cap de setmana agafava el cotxe i anava on fos. Ho he continuat fent fins fa poc. Sóc d’una generació que no ha tingut infància. Si fa 20 anys que acumulo retalls i documents és perquè aquesta és la història de la meva vida. A molts refugiats els van tractar com bèsties. Intento que no s’esborri la memòria del meu passat.

dissabte, 29 de març del 2014

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(167)

La sortida del laberint (i 2)

Professor de Política Econòmica de la UB -

 Miquel Puig , autor del llibre La sortida del laberint (2013). Foto: ARXIU /ANDREU PUIG.

dijous, 27 de març del 2014

Afusellar el nom i la memòria

Els revolucionaris de la cultura gironina, el 1907 Foto: ARXIU AJUNTAMENT DE GIRONA.

 Retrat de Carles Rahola Foto: ARXIU AJUNTAMENT DE GIRONA.
Retrat de Carles Rahola Foto: ARXIU AJUNTAMENT DE GIRONA.

‘L'Autonomista', un diari familiar i interclassista

Anna Puig Cantero

El primer número del diari L'Autonomista va sortir al carrer el 18 de setembre del 1898. Sense cap vinculació a un partit polític en concret (tot i coincidir força amb els postulats d'Esquerra Republicana), la publicació s'emmarcava en l'òrbita de les esquerres, de caire republicà i federal, anava dirigit a la petita burgesia i a la classe treballadora.
 

L'inici de la dictadura.L'Església va legitimar el règim

 
Adoració del Crist de Lepant, l'abril de 1944, a Barcelona. De l'exposició "Barcelona a la postguerra 1939-1945"Foto: Pérez de  Rozas / AFB.
 
La reposició de la Creu del Tibidado. De l'exposició  
La reposició de la Creu del Tibidado. De l'exposició

Mireia Rouera


L'nici de la dictadura.El Congrés Eucarístic remou consciències

 
El bisbe Modrego lliura les claus dels pisos del barri del Congrés construïts pel Congrés Eucarístic Foto: MUSEU DE BADALONA.

L'inici de la dictadura.“Percebo un avenir paorós”

 

 Quatre guerres, tres camps de concentració. El coronel republicà Carlos Redondo, que va ser vocal en el consell de guerra a Goded, va morir a Dachau poc abans de l'alliberament




12 d'agost del 1936.Consell de guerra als integrants del sumaríssim a Goded


Portada del diari ‘La Humanitat' dedicada al judici al general Goded a bord del vaixell ‘Uruguay' Foto: ARXIU.

L'inici de la dictadura.El país dels perdedors

Pau Lanao 

En els camps de concentració, sota jurisdicció militar, es classificava els presoners i se'ls castigava segons quin fos el seu grau d'adhesió al Glorioso Alzamiento Nacional





L' inici de la dictadura. Un joc de lletres que et podia portar a la mort


La Seu Vella de Lleida, camp i presó situat al “Castillo Principal” va deixar de funcionar a l'agost de 1940. Foto: ARXIU.


L'inici de la dictadura. Dignitat davant la barbàrie





Joaquim Amat-Piniella va lluitar al front i va sobreviure cinc anys als camps d'extermini nazi. El seu testimoni és un exemple de dignitat davant la barbàrie feixista


L' inici de la dictadura. La cronista imprescindible de l'horror

Montserrat Roig Foto: PLILAR AYMERICH.


dissabte, 22 de març del 2014

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(166)

La sortida del laberint (1)

Professor de Política Econòmica de la UB -

 J. Nadal, Ll. M. de Puig, P. Vilar i J. Sobrequés, passejant a Girona l'any 1979. Foto: ARXIU /EL PUNT.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(165)

Llobet i Vall-llosera

Professor de Política Econòmica de la UB -

 L'ampliació del Port de Barcelona al s. XIX va contribuir a modernitzar Catalunya. Foto: ARXIU.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(164)

Hereus i pubilles

Professor de Política Econòmica de la UB -

 Les nissagues del cava, com els Ferrer i Bonet, són un exemple d'empreses familiars. Foto: ARXIU.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(164)

Els feliços seixanta

Professor de Política Econòmica de la UB -

 Fabià Estapé faria publicar una edició de la Teoria general de la urbanització de 1867. Foto: J. RAMOS.

L'inici de la dictadura.Els industrials se sotmeten però s'acaben rebel·lant

Imatge d'un taller industrial de postguerra Foto: AJUNTAMENT DE GIRONA - SGDAP.

 Al principi de la guerra la gran burgesia industrial catalana es va alinear amb el moviment antirepublicà. La revolució social que es va produir a Catalunya en resposta al pronunciament franquista va fer decantar les classes propietàries, que es van veure amenaçades políticament, econòmicament i físicament. I amb l'arribada dels “nacionals”, un cop eliminats aquells que qüestionaven la propietat privada dels mitjans de producció, la burgesia es va desocupar de la lluita de classes i de les “molestes discussions entre representacions patronals i obreres amb les seves seqüeles de vagues, locauts, sabotatges i pertorbacions públiques”, deia el Gremi de Fabricants de Sabadell.

Inici de la dictadura.Infecció al pas alegre de la pau



La Guerra Civil va desorganitzar el sistema productiu agrari i ramader i, per això, va allargar els episodis de fam que havien aparegut en els últims mesos del conflicte

Inici de la dictadura. Farinetes mortals

Imatge d'unes guixes, un producte fàcil de conrear molt consumit a la postguerra, amb resultats tràgics Foto: ARXIU.

Per si amb el rebrot de les infeccions no n'hi hagués prou, al cap de pocs mesos que s'acabés la rebel·lió militar, va aparèixer un trastorn invalidant d'origen poc conegut. En moltes poblacions, sobretot les agràries, algunes persones, sovint de les mateixes famílies o concentrades en les mateixes àrees, eren víctimes d'una paràlisi que començava per les cames i que després s'estenia a les mans, afectades d'una tremolor que impedia menjar. Era una paràlisi irreversible, fins arribar a la paraplegia i a la pèrdua del control dels esfínters, per a la qual no hi havia cura. Qui quedava afectat per aquella estranya malaltia, tot i que no del tot desconeguda, quedava impossibilitat per treballar.

divendres, 7 de març del 2014

l'inici de la dictadura.De Voroixílov a San Pedro

La castellanització de pobles, carrers i places va ser executada amb diligència per les juntes gestores municipals que anaven ocupant el poder local a mesura que Franco prenia Catalunya

Jordi Pañella

 


Inici de la dictadura.Franco no va valdre ni una pesseta fins al 1947

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/719523-franco-no-va-valdre-ni-una-pesseta-fins-al-1947.html
La imatge del dictador a les monedes sempre es va acompanyar de la llegenda Por la G. de Diós n arxiu

l'inici de la dictadura. L'escola: o espanyola o no serà

El règim del general Franco tenia clar qui era el culpable que Espanya hagués caigut en mans del comunisme i el separatisme: les escoles eren fàbriques de desafectes

 

Lluís Martinez  

 

 

Inici de la dictadura. Cremant llibres

Les comissions de depuració van apartar de les aules tot el magisteri sospitós de simpatitzar massa amb la República i van atemorir els tebis. No contents amb això, els vencedors van purgar els llibres.


L'última pàgina de ‘Santa Tierra de España', un altre llibre de lectura obligatòria a les escoles franquistes  Foto: ARXIU.

dimecres, 5 de març del 2014

Inici de la dictadura. El mocador de seda i cotó que va esdevenir ‘pañuelo'

Tinc un mocador de seda i cotó. Així començava la cançó que les nenes de l'escola on estudiava Maria Rosa Arnalot assajaven per al festival de l'escola. Fins que al cap de tres o quatre assajos va arribar una ordre de dalt i el mocador va passar a ser un pañuelo de seda y algodón encara que no rimés. Aquest és un dels primers records que Arnalot, membre del Consell de Savis del Museu d'Història de Catalunya, té de la liquidació del català de l'esfera pública i, en alguns casos, de la familiar.

 Maria Rosa Arnalot, exmestra de català i membre del Consell de Savis del Museu d'Història de Catalunya Foto: EL PUNT AVUI.

Inici de la dictadura. Virus separatista

Els rebels acusaven els mestres de ser els grans responsables del caos, perquè molts, deien, havien difós doctrines contràries a l'autèntica Espanya. Bona prova d'això és la rapidesa amb què van depurar els docents. L'objectiu declarat en una ordre del 8 de novembre del 1936 era “una reorganització radical i definitiva” de l'escola, “extirpant d'arrel aquestes falses doctrines.”

 La depuració franquista va ser especialment meticulosa amb els mestres catalanistes Foto: ARXIU.

Inici de la dictadura.Depuració, el ciment d'Espanya

Els militars rebels van donar senyals clars que ells no obririen un parèntesi, com el del general Primo de Rivera, després del qual retornaria la democràcia i la disbauxa lliberal

 Lluís Martinez 

dilluns, 3 de març del 2014

L'inici de la dictadura.El batalló 134: una única missió, fer d'enterramorts

Una de les feines més tristes i desagradables que van haver d'afrontar els presoners treballadors va ser la de fer d'enterramorts. Aquella penosa labor va ser encarregada a la primera companyia del batalló de treballadors núm.134, amb seu a Gandesa, a la Terra Alta, la qual es va encarregar d'enterrar els cadàvers, en diferents fosses comunes, que havien quedat dispersats per aquelles terres com a conseqüència de la batalla de l'Ebre.

L'inici de l dictadura.Els batallons de treballadors

Els franquistes van tenir clar des del primer moment que farien servir els presoners de guerra com a mà d'obra barata mentre intentaven adreçar-los moralment

Oriol Dueñas Iturbe


Treballadors forçats del BDST número 11 construint un pont a Girona l'any 1941.


 Treballadors d'un batalló disciplinari reconstruint la catedral de Vic.

Inici de la dictadura. Condemnats també a l'oblit

El Camp de la Bota, l'Oliva de Tarragona, el cementiri vell de Girona i el fossar del Garrut de Lleida són alguns dels espais on es van afusellar els represaliats pel franquisme

Una vista general del Camp de la Bóta

 

dissabte, 1 de març del 2014

Inici de la dictadura.Preses del franquisme

Milers de dones van viure la repressió franquista en presons com la de les Corts, a Barcelona, on van haver de suportar condicions infames i càstigs de tota mena


Anna Ballbona


Recluses a la presó de les Corts.Maria Salvo és a l'última fila, la segona començant  per l'esquerra. Foto: WWW.PRESOLESCORTS.ORG.





Preses en formació al pati exterior de la presó de les Corts
Foto: WWW.PRESOLESCORTS.ORG.




L'edifici de la presó de les Corts
 Foto: WWW.PRESOLESCORTS.ORG.