El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 30 d’abril del 2011

Els convulsos anys 30. La notícia de l'assassinat dels germans Miquel i Josep Badia fa 75 anys va commocionar Catalunya.


Han matat els Badia!

El 1931, poc després d'arribar a la presidència de la Generalitat, Francesc Macià va preguntar al dirigent separatista Jaume Compte a qui podia nomenar per dirigir un cos armat de protecció del Palau i d'ell mateix. La seva resposta va ser clara: "L'home més valent ja el teniu a la vostra escorta: Miquel Badia".

Efectivament, nascut a Torregrossa (Pla d'Urgell) el 1906, Badia s'havia convertit en el prototipus d'home d'acció, d'una valentia que ratllava la temeritat. La seva trajectòria política va començar als 16 anys, quan després d'escoltar un míting de Macià a Barcelona es va inscriure al recent fundat Estat Català (EC). La seva tendència a l'acció directa el va empènyer a organitzar i liderar els famosos escamots del partit fundat per l'Avi.

El cop d'estat del general Primo de Rivera va provocar que la direcció d'EC s'exiliés, però Badia i altres joves separatistes van continuar les accions de resistència a Catalunya. L'aïllament de la direcció del partit va radicalitzar el grup, fins al punt que es va planificar un intent d'atemptat contra Alfons XIII. Amb alguns companys, Badia va intentar el 1925 fer esclatar el tren que conduïa el rei a Barcelona en un dels túnels a prop Sitges, raó per la qual el cas va ser conegut com el Complot del Garraf. La precarietat organitzativa va provocar que l'operació fos descoberta per la policia i que els seus autors fossin detinguts i condemnats.

Amb la caiguda del dictador, el 1930, Badia i els altres condemnats van ser alliberats i se'ls va rebre com a herois quan van arribar a Catalunya. De seguida, tant Miquel Badia com el seu germà Josep es van tornar a posar a les ordres de Francesc Macià. Van participar en la campanya electoral del 1931 i es van convertir en la guàrdia personal del nou president. Emparat en la seva gran popularitat, Miquel Badia va organitzar les joventuts d'Esquerra, que van rebre el nom de Joventuts d'Esquerra Republicana - Estat Català (JEREC).

Poc temps després, Macià el va nomenar responsable de la seguretat pública de Catalunya, a les ordres del conseller de Governació, el també separatista radical Josep Dencàs. Aquesta etapa de Badia com a dirigent simultani de les JEREC i de l'ordre públic de Catalunya és el seu moment més polèmic. Si d'una banda va gaudir d'una enorme popularitat per la seva eficàcia policial contra la delinqüència i les organitzacions armades anarquistes, també és cert que va rebre moltes crítiques pels mètodes expeditius que utilitzaven els seus homes. Per exemple, durant una vaga de transports organitzada per la CNT va ordenar als militants de les JEREC que conduïssin els tramvies per rebentar-la.

Precisament, la seva actuació arrauxada en alguns casos, com quan va fer detenir un fiscal per negar-se a utilitzar el català en un judici, tal com establia l'Estatut de Núria, va forçar Lluís Companys a cessar-lo. La relació de Badia amb el successor de Macià no era bona i, de fet, la seva presència al govern provocava problemes a ERC.

Tot i que havia estat formalment cessat de les seves responsabilitats administratives, Badia va participar activament en la insurrecció del Sis d'Octubre. La manca de mitjans i la resposta de l'Estat va portar la revolta al desastre. Badia va aconseguir fugir a l'estranger, juntament amb Dencàs, mentre que la resta de consellers, amb el president al capdavant, van ser detinguts.

A principis del 1936, amb la victòria del Front Popular, Badia va tornar a Catalunya. No va tenir gaire temps de reincorporar-se a la vida política. El 28 d'abril, amb tot just trenta anys complerts, Miquel Badia sortia amb el seu germà de casa seva, situada al número 52 del carrer Muntaner. Uns metres més avall, dos pistolers s'hi van atansar per darrere i els van abatre a trets. Els agressors van fugir en un Ford que els esperava a la cantonada amb el carrer Diputació, i Miquel i Josep Badia van ser traslladats al dispensari del carrer Sepúlveda, on van morir. La brama de la mort dels Badia es va estendre com la pólvora per la ciutat.

La pista anarquista

El seu funeral va ser amb tota probabilitat un dels esdeveniments més multitudinaris d'aquell any. Milers de persones van desfilar per la seva capella ardent i van acompanyar els taüts fins al cementiri. Unes setmanes més tard, les úniques dues germanes supervivents dels Badia van presidir el bateig de la plaça Alcalá Zamora amb el nom de plaça Germans Badia. Posteriorment, amb l'entrada de les forces franquistes, la mateixa plaça seria rebatejada amb el nom de Calvo Sotelo, i amb l'autonomia va rebre el nom de Francesc Macià.

Tot i que Miquel Badia tenia una llista inesgotable d'enemics, totes les informacions apuntaven al Sindicat de Transports de la CNT, controlat per la FAI. Les crítiques del separatisme radical, però, també es van dirigir contra Companys, a qui es va acusar de facilitar l'atemptat perquè abans de l'atemptat la Generalitat havia retirat a Miquel Badia l'arma personal.


La mort dels germans Badia


Onze prismes.

El forense Narcís Bardalet, al costat de l'obra escollida pertanyent a la col·lecció del museu. Foto: M.E.

El Museu de l'Empordà presenta ‘Peces escollides', mostra en què s'ofereixen onze mirades transversals a través de peces de la col·lecció.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(39)

La Universitat de Barcelona és una de les més antigues de Catalunya. Foto: ARXIU / ORIOL DURAN.
Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

La Universitat de Barcelona: 559 anys d’història.



Història de l'Escola Industrial de Barcelona


Escola Superior d'Agricultura


divendres, 29 d’abril del 2011

Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades.

El Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades es va crear l’any 1992 amb l’objectiu de promoure la recerca en llengües amenaçades i donar a conèixer la diversitat lingüística i el seu valor. D’aleshores ençà, el GELA ha organitzat nombroses activitats en tres àmbits fonamentals: la recerca, l’educació, i la dinamització cultural. També ha publicat llibres i materials didàctics, ha organitzat exposicions, ha creat jocs i activitats, i ha col·laborat amb altres organismes i entitats en activitats relacionades amb els seus objectius.

En l’àmbit de la recerca, a més de promoure la realització de tesis sobre llengües amenaçades, organitza periòdicament activitats diverses en què participen lingüistes d'arreu del món. També ha organitzat seminaris i jornades a les universitats de Barcelona, Nàpols i Hamburg, i el VII Congrés de Lingüística General que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona. Des de fa uns anys inventaria les llengües parlades a Catalunya.

En l’àmbit de l’educació, el GELA ha participat en cursos, sessions i jornades de formació de professionals de l’ensenyament. També ha realitzat xerrades, activitats, etc., adreçades a alumnes de primària, ESO i batxillerat. Ha creat la Carpeta de la Diversitat Lingüística, que ha estat parcialment traduïda al castellà, al francès i a l’anglès, i ha elaborat materials que facilitin la introducció al coneixement de la diversitat lingüística en les diferents matèries d’ESO i batxillerat per encàrrec de la Fundació Jaume Bofill i el Departament d’Educació.

En l’àmbit de la dinamització cultural, ha col·laborat amb el CIEMEN en l’organització de l’exposició Les llengües, un gran tresor, i ha creat les exposicions Les llengües a Catalunya, Koexistenzstrategien im Mehrsprachigen Katalonien, així com el Dungun, punt d’informació per a IES. És autor de l’activitat “La Gimcana de les Llengües” que s’ha realitzat, a més de centres escolars, empreses i centres cívics, en nombroses ciutats i pobles de Catalunya i a la comarca de la Safor.

dimarts, 26 d’abril del 2011

Patrimoni.Les càpsules del temps de Palera.





El bidó amb les càpsules del temps que es va introduir prop de l'entrada del monestir de Palera. Foto: DAVID BORRAT /CAF.

Entitats i veïns fan un acte simbòlic per celebrar l'inici de la restauració d'aquest monestir de Beuda.

Missatges, documents i objectes són introduïts en un bidó, que després és enterrat a prop del temple.


Entrada principal del Sant Sepulcre de Palera.



L' absis central del Sant Sepulcre de Palera.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Ramon Alberch: "Centelles va ser un patriota i els seus fills uns aprofitats"

Octavi (dreta) i Sergi Centelles l'any 2006, en una exposició dedicada al seu pare J. MARTÍN / EFE
PATRIMONI
Alberch defineix com a "cruel sarcasme" que l'arxiu estigui ara a Salamanca.
Alberch, actualment director de l'Escola Superior d'Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona, acaba de publicar amb Pagès editors el llibre "El preu de la memòria. El cas de l'Arxiu Centelles", en el qual defensa que l'objectiu bàsic dels hereus de l'artista era econòmic i que van mentir sobre la cronologia dels fets.
L'exsubdirector general d'Arxius de la Generalitat, Ramon Alberch, que va viure des de primera línia les negociacions sobre la venda de l'arxiu d'Agustí Centelles, considera que aquest va ser un patriota i un fotògraf excepcional, mentre que els seus fills només són "uns aprofitats".
Alberch va recordar en unes declaracions a EFE que, quan es van iniciar les converses perquè l'arxiu, amb imatges excepcionals de la Segona República i la Guerra Civil, pogués ser preservat en les millors condicions possibles a Catalunya, "els fills de Centelles no parlaven de diners, sinó de cedir, dipositar o fins i tot donar les imatges". Segons Alberch, va aparèixer la figura de Joaquín D. Gasca i "va portar als hereus a un carreró sense sortida perquè els va prometre que podrien aconseguir molts diners per les fotografies".
Segons l'exsubdirector general, va ser al febrer de 2009 quan van fer per primera vegada una petició econòmica per l'arxiu i "quan van començar a pressionar, parlant d'una venda per 700.000 euros, una quantitat que a la Generalitat li semblava molt elevada". Davant el caire que prenien les negociacions, la Generalitat va optar per declarar l'arxiu el dia 11 de novembre de 2009 com Patrimoni Cultural, "però després es va saber que el dia 30 d'octubre els fills del fotògraf ja havien lligat la seva venda amb el ministeri de Cultura".
En aquest punt, Alberch pot assegurar que el Ministeri "va actuar amb una profunda deslleialtat, perquè en les diferents reunions que es mantenien pel tema dels papers de Salamanca mai no van avisar que els havien ofert l'arxiu Centelles". "Ni en el pitjor dels nostres somnis –recorda– podíem imaginar que l'últim interlocutor dels germans Centelles fos el Ministeri".
Remarcant que Agustí Centelles havia fet dir que volia que el seu arxiu quedés a Catalunya, Ramon Alberch qualifica de "cruel sarcasme" que ara la més gran part de la seva obra estigui a Salamanca, "quan el fotògraf va portar els seus documents amb ell fins a un camp de concentració a França i els va amagar perquè no els confisquessin".
L'exsubdirector general d'Arxius indica, d'una altra banda, que amb el llibre també vol fer un al·legat a favor de l'administració pública. "Segurament –prossegueix– la Generalitat no ho fa tot bé, però en el cas Centelles no val dir que tothom és culpable, perquè hi va haver qui volia preservar l'arxiu a Catalunya i hi va haver qui va trair una confiança i es va moure únicament per objectius mercantilistes".
Ramon Alberch també ha estat arxiver municipal a Girona i Barcelona i va ser cofundador i president de l'Associació d'Arxivers de Catalunya.

'Costa Brava Show' El Macba posa a disposició del públic les fotografies de Miserachs sobre la Costa Brava .


"Lloret, 1965"

El Centre d'Estudis i Documentació publica a 'www.flickr.com' una selecció de les imatges que el fotògraf va captar entre 1958 i 1966

Troben un esquelet prehistòric a la nova plaça de la Gardunya de Barcelona .

Els científics suposen que l'esquelet aparegut, en el marc de les obres d'ampliació del pàrquing de la Gardunya, és d'una dona adulta que hauria estat inhumada segons rituals paleolítics.

L'esquelet de la plaça de la Gardunya
L'esquelet de la plaça de la Gardunya ACN


La recerca arqueològica preventiva que es porta a terme a la plaça de la Gardunya de Barcelona arran de l'ampliació del pàrquing existent ha sorprès els experts del Servei Arqueològic del Museu d'Història de Barcelona amb una troballa singular: un enterrament prehistòric d'una dona adulta que va ser inhumada segons els ritus propis del neolític (fa uns 6000 anys), en posició fetal i acompanyada d'objectes personals i d'una urna d'ofrena. Segons el cap d'Arqueologia del MUHBA, Ferran Puig, és "possible" que hi hagi o hi hagués altres enterraments semblants a aquest i "en qualsevol indret pot sorgir la sorpresa o la constatació d'un altre element d'aquest tipus", ha dit.

"Aquesta troballa dóna un nou impuls al coneixement de la llarga trajectòria que va des del neolític antic al mitjà", ha dit el director del MUHBA, Joan Roca. "Considerem que la massa de troballes i les recerques en curs sobre la prehistòria al pla de Barcelona comencen a justificar la perspectiva d'un plantejament científic més ampli i tal vegada fins i tot, en el termini de dos o tres anys, una exposició", ha dit Roca.

Tal i com ha explicat el cap d'Arqueologia del MUHBA, Ferran Puig, en el procés d'excavacions preventives en aquesta plaça de la ciutat han anat sortint diverses fases d'ocupació, des de l'època moderna, passant per la medieval i la romana, i fins a les fases més antigues on s'ha trobat aquest enterrament d'època neolítica.

Segons l'expert, es tracta de l'esquelet d'una donat adulta que fou inhumada segons els ritus propis del neolític, col·locada en posició fetal (encongides les extremitats) i acompanyada dels seus ornaments personals i d'una urna d'ofrena.

Els ornaments s'exposaran al MUHBA, però l'esquelet no es troba en bon estat de conservació, segons ha dit Ferran Puig, cap d'arqueologia del museu, que ha afegit que en principi els ossos serviran per fer una datació més precisa, utilitzant la tècnica del carboni 14, de l'enterrament de la dona.Puig ha precisat que no es tractava de pagesos sedentaris que vivien tot l'any al mateix lloc, sinó que es tractava de grups itinerants que es movien per la zona a la recerca dels llocs on es podien proveir d'aliments.

Aquests grups, que movien les seves cabanyes per la zona, ja plantaven alguns vegetals, però també recol·lectaven formes primitives de cereals com ara el blat i l'ordi.Aquesta troballa, al costat d'altres anteriors de la mateixa època, fan confirmar als investigadors que la zona de Barcelona ha estat ocupada pels éssers humans des d'almenys fa 6.000 anys, segons ha precisat Joan Roca, director del MUHBA.

Les excavacions les ha fet el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) amb la col·laboració del CSIC, i s'ha encarregat de fer un escàner de l'enterrament en tres dimensions per tenir un document gràfic que reprodueixi la troballa.

dimarts, 19 d’abril del 2011

Qüestió de múltiplex.

Aspecte de la capçalera de la manifestació a favor de TV3 a València, dissabte Foto: EFE.

La multitudinària manifestació per TV3 a València reobri el debat sobre la viabilitat tècnica de la reciprocitat d'emissions entre Catalunya i el País Valencià


http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3478090

Multitudinària manifestació a València.

Multitudinària participació en la manifestació pel centre de València. Acció Cultural del País Valencià organitza la protesta en suport de la llengua i per demanar el restabliment de les emissions de TV3 al País Valencià. La cita es clourà amb un concert de Lluís Llach.

Crims de rereguarda.

Foto: MARIA ÀNGELS TORRES.

"L'historiador sosté que la repressió rebel
va triplicar en intensitat la dels republicans"

Paul Preston presenta avui a Girona ‘L'holocaust espanyol', Premi Santiago Sobrequés d'història, un recompte descarnat de les víctimes de la Guerra Civil.

diumenge, 17 d’abril del 2011

L'últim biberó de la lleva més mítica.

Un membre de la lleva del biberó saludant a un integrant del grup de recreació històrica que van participar en la trobada de Vilassar de Dalt. Foto: LL. ARCAL.


Veterans de la Guerra Civil espanyola celebren a Vilassar de Dalt la seva darrera reunió Una vuitantena d'excombatents van aprofitar per retrobar-se i compartir records i vivències d'un època fosca i cruel



Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó)

Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41

Projecte biberons 41

Anar a la guerra als disset anys






La generació perduda
Mercè Carbó homenatja la Lleva del Biberó en un documental

El 1938 el govern de la República va cridar a files trenta mil joves de 16 anys, en un intent desesperat de canviar el curs d'una guerra civil que ja estava pràcticament decidida, formant la popularment anomenada "Lleva del Biberó". Entre ells hi havia el pare de Mercè Carbó, una catalana afincada a Suïssa que amb el documental "Mon père, notre histoire" (El meu pare, la nostra història) recorda aquells herois des d'una vessant familiar i a la vegada universal.



http://www.tv3.cat/3alacarta /videos/3478171

Mantenint la memòria

L'última trobada dels integrants de la lleva del biberó s'ha fet a Vilassar de Dalt. En queden uns 500 a Catalunya, però ja tenen més de 90 anys i reunir-los és cada cop més difícil.

dissabte, 16 d’abril del 2011

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(37)

Les primeres aplicacions de les dinamo Gramme , a mans de Dalmau i Xifrà, es van introduir el 1875 a Can Batlló. Foto: ARXIU/ORIOL DURAN.


La revolució elèctrica

Professor de Política Econòmica de la UB
- Francesc Roca

dinamo

Narcís Xifrà


divendres, 15 d’abril del 2011

‘El Papus'

Toni Vall

Resulta molt revelador que els responsables del treball s'hagin trobat seriosos entrebancs M'havien parlat molt bé del reportatge sobre El Papus que Sense ficció va emetre dimecres. I no m'havien pas mentit. Un treball periodístic notable, pensat i executat amb rigor i creativitat. Fa 34 anys un grup d'extrema dreta, fart de la bullent sàtira de la revista, els va enviar una bomba que va matar el conserge de l'edifici i va provocar diversos ferits. David Fernández de Castro, fill d'un dels treballadors d'El Papus, ha fet una recerca apassionant per projectar una mica de llum sobre els fets i intentar escatir els motius de tan lamentable esdeveniment històric. M'admira que hagi pogut accedir a Alberto Royuela, antic militant de La Falange i un personatge mític dels baixos fons barcelonins. Llavors va ser un dels detinguts per la policia i en el seu testimoni no s'estalvia crítiques salvatges cap a la revista. La seva mirada, obliqua i desmenjada, reflecteix a la perfecció l'ambient viciat d'aquella època de canvis i violència. Resulta també molt revelador que tants anys després els responsables del reportatge s'hagin trobat amb seriosos entrebancs per investigar el cas. Els va ser impossible accedir a la documentació oficial del cas que les autoritats tenen arxivades. Pel que suggereixen alguns testimonis, sembla ser que allà s'hi pot amagar alguna sorpresa sobre els implicats en l'assumpte. Quan estan ben treballats, quan s'hi detecta passió i atreviment, aquests viatges al passat, al subconscient ètic i estètic de la gent, resulten d'allò més estimulants i, sobretot, molt addictius




"El Papus, anatomia d'un atemptat", a "Sense ficció"

"'El Papus', anatomia d’un atemptat"


dimecres, 13 d’abril del 2011

L'ARA declara la República Catalana.COMMEMORACIÓ REPUBLICANA El diari recordarà demà amb un especial els 80 anys de la proclamació de Macià

L'ARA ha fet un salt en el temps i s'ha plantat al 14 d'abril del 1931. Demà sortirà al quiosc el diari d'una jornada històrica: la crònica periodística del dia que Macià va proclamar la República Catalana.

Som a 13 d'abril, però del 1931. Ahir es van celebrar les eleccions municipals i la joveníssima Esquerra Republicana Catalana va arrasar a les urnes. Els seus oponents, com la conservadora Lliga Regionalista, liderada per Francesc Cambó, o la nacionalista Acció Catalana Republicana, han quedat perplexos. Ningú s'ho esperava. Tot bull. Què succeirà els propers dies?

Demà, 14 d'abril, quan es commemoren els 80 anys de la República, l'ARA traurà un diari especial. La redacció ha fet un salt en el temps i s'ha plantat al 1931. Hem viscut l'espectacle d'aquella jornada. A la Rambla hi havia una "orgia de moviment, de llum i de color, les banderes onejant al vent, com flames vives de llibertat", descrivia a la revista Mirador el periodista Josep Maria Planes, assassinat el 1936 per pistolers anarquistes. En aquest exercici de regressió, l'escriptor Josep Pla serà el nostre enviat especial a Madrid. A la capital de l'Estat, la població destruïa o amagava els símbols i les insígnies reials amb la indiferència gairebé absoluta de les classes altes. Com deia Pla a La Veu de Catalunya : "Madrid celebra amb joia desbordada la fi de la monarquia".

El periodista Toni Soler farà una crònica dels fets minut a minut i explicarà la caiguda de la monarquia borbònica i la proclamació, primer de la República -sense adjectius- de Companys i, minuts després, d'una República Catalana de Macià. L'ARA ha entrevistat els que van viure aquell dia històric com si fos ahir: Víctor Torres, Teresa Rovira, Carme i Cristian Aguadé i Moisès Broggi. Analitzem amb detall el discurs de Macià i entrevistem en exclusiva Francesc Cambó i l'Avi. Explicarem els anteriors intents de proclamació d'una República Catalana i les notícies d'arreu del món d'aquell 14 d'abril.

Si l'ARA hagués existit el 1931, a la secció d' A favor i en contra Antoni Rovira i Virgili hauria defensat la República, mentre que el capellà Joan Tusquets hi hauria arremès en contra perquè, segons ell, Macià encapçalava una conspiració maçònica d'inspiració soviètica. En resum, el 14 d'abril del 2011 sortirà, juntament amb el diari del dia, l'ARA del 15 d'abril del 1931, quan la població va enderrocar la monarquia a través de les urnes i sense violència.


SÀPIENS i el diari Ara reviuen el 14 d'abril de 1931

Les publicacions es traslladen 80 anys enrere per fer un seguiment de la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià






En plena eufòria pels resultats de les eleccions municipals, el 14 d'abril de 1931 Francesc Macià proclamava la República Catalana a Barcelona. Per commemorar-ho, Sapiens.cat publicarà diferents notícies i reportatges i, fins i tot, una entrevista fictícia al president català. La peça principal us traslladarà al 14 d'abril del 1931 i anirà recollint en forma de crònica els fets noticiosos d'aquell dia.

També podreu veure diferents fragments en exclusiva de la pel·lícula '14 d'abril. Macià contra Companys', un projecte del periodista Toni Soler dirigit per Manuel Huerga. El mateix dijous, el diari 'Ara' treurà l''ARA de la República', un suplement especial de 16 pàgines fet amb la col·laboració de SÀPIENS que imaginarà com hauria estat el diari del 15 d'abril del 1931.

Toni Soler es traslladarà vuit dècades enrere per oferir la crònica dels fets, que es complementarà amb un recull de vivències reals de persones que actualment superen els 90 anys però que eren adolescents el 1931, i que encara recorden les sensacions d'aquell dia.

L'ARA de la República, inclourà, a més, fragments de dues cròniques reals de l'època: una de Josep Pla feta des de Madrid per al diari 'La veu de Catalunya', i una altra de Josep Maria Planas publicada a la revista 'Mirador' el 16 d'abril del 1931.

L'anàlisi del discurs de Macià, 'El dia que m'espera' de Lluís Companys, els personatges destacats del dia o l'habitual Mapamundi, que recordarà què passava al món mentre aquí naixia la República, completaran el diari, que tindrà com a pòster central el moment en què Fermí Reixach, caracteritzat com a Macià, proclama la República a la pel·lícula 'Macià contra Companys', rodada aquest gener i encara inèdita.

14 retrats republicans.80è aniversari de la proclamació de la República(XIII)

dijous, 7 d’abril del 2011

Figueres celebra els 80 anys de la República.


La inauguració, el pròxim 9 d'abril, de l'exposició El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936), al Castell de Sant Ferran de Figueres, servirà d'estímul per rememorar aquell moviment històric, ara que es commemora el 80è aniversari de la proclamació de la segona República, amb diverses activitats paral·leles. Així, el dilluns 11 d'abril, aprofitant la presentació del llibre Francesc Macià, polític, teòric, agitador. Documents (1907-1931), l'historiador i autor Josep M. Roig i Rosich impartirà la conferència Francesc Macià segons els seus textos, a l'auditori del Cercle Sport (20.15 h). El dijous 14, dia que es compleixen els 80 anys de la instauració de la República, el també historiador Xavier Díez evocarà el 14 d'abril de 1931: la República catalana, al saló de sessions de l'ajuntament (20.15 h). L'exposició El somni republicà, basada en un complet treball d'investigació dirigit per Enric Pujol i que ja s'ha pogut veure a altres poblacions catalanes, s'inaugurarà el dia 9 (18 h).

Altres entrades en aquest bloc que es refereixen l'exposició:
El somni republicà. El republicanisme a les comarques gironines (1900-1936):

14 retrats republicans.80è aniversari de la proclamació de la República(VII)


divendres, 1 d’abril del 2011

El català es torna més atractiu que el castellà

L'estudi sobre coneixement i ús de la llengua presentat pel Baròmetre de la Comunicació indica que el català ha guanyat 263.000 persones com a llengua d'identificació i que el castellà n'ha perdut 111.000. El 40% dels estrangers que viuen a Catalunya parlen català

La llengua catalana estaria guanyant punts com a llengua d'identificació, aquella amb què cada persona es vincula voluntàriament en fer-se adulta, independentment de quina sigui el seu idioma inicial. És una de les dades optimistes en relació a l'ús social de la llengua que ofereix el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que presenta aquest estudi amb motiu del seu cinquè aniversari i dels cent anys de l'IEC, amb qui ha col·laborat per analitzar les dades.

Segons les xifres fetes públiques aquest dijous, basades en 31.000 entrevistes realitzades de gener a desembre de 2010 entre majors de 14 anys, el català ha guanyat 263.000 persones com a llengua d'identificació. El castellà, en canvi, n'ha perdut 111.000. Aquest balanç –que podeu veure en el gràfic número 9 de l'informe– surt de la diferència entre els parlants que viatgen cap el català des d'altres llengües (563.000) i els que fan el recorregut a la inversa i l'abandonen (300.000), és a dir: 263.000 nous parlants per al català. El castellà, en canvi, presenta un balanç segons el qual ha guanyat 438.000 parlants procedents d'altres llengües però també n'ha perdut 549.000, és a dir: 111.000 parlants de menys.

Aquesta dada pot indicar un ascens del català com a llengua de prestigi, i és vinculable a dues xifres més de l'estudi: l'ús del català com a llengua única es troba, sobretot, en els estudis, on un 55% dels enquestats afirmen que l'utilitzen com a llengua exclusiva en aquest àmbit. En canvi, només hi ha un 32% dels catalans que a casa només parlin català. I tan sols un 20% que parlen exclusivament català amb els amics, els veïns i a la feina.

Una altra dada rellevant sobre l'avenç del català és la que indica que el 40% dels estrangers, 1,2 milions de persones, parlen o saben parlar català. I d'entre els nascuts a la resta de l'Estat, ho fan un 57%: 1,3 milions de ciutadans.

Pel que fa a dades més generals, tots els catalans entenen, saben parlar i saben escriure el castellà. Amb el català, el grau de coneixement és més irregular: el 95% dels ciutadans entén el català, però només un 77% el parla i un 60% l'escriu. De la població actual de Catalunya, un 56% va tenir el castellà com a llengua inicial i el 35% va aprendre a parlar amb el català com a llengua materna. El 7% tenien altres idiomes com a llengua inicial.




14 retrats republicans.80è aniversari de la proclamació de la República(I)


Catorze republicans.

Catalans il·lustres del republicanisme són recuperats en una sèrie d'autor per l'aniversari de la proclamació de la República.

La tria prioritza els valors cívics i ètics del republicanisme, de la passió per la llibertat i del patriotisme civil que va abraçar aquella generació.

El diari publicarà un retrat cada dia fins al dia 14 d'abril.