Societat (4) Demografia

Entre 1990 i 2005 irrompen noves fonts d'immigració: d'Àfrica del Nord i Sub-sahariana, d'Amèrica del Sud i, darrerament, d'Europa Oriental; la immigració procedent d'Espanya ha minvat notablement perquè allà el nivell de vida ha augmentat de forma progressiva i espectacular gràcies al sistemàtic espoli fiscal a que és sotmès el Principat de Catalunya. Causes estructurals, com el millorament de la mobilitat i la comunicació globals, faciliten l'arribada de persones de més lluny, i també l'abassegadora i omnipresent presència de la llengua espanyola a casa nostra facilita la immigració sud-americana. Pel que fa a la immigració extra espanyola, el Principat de Catalunya, que no arriba al 16 per cent del total de la població espanyola, concentra el 30 per cent dels residents estrangers.
Les dades que s'ofereixen a les taules 1 i 2 s'han de llegir amb l'advertiment que no es corresponen, numèricament, a la realitat (sobretot per la immigració procedent d'Àfrica), atès que hi ha població immigrada que no consta enlloc (com els anomenats «sense papers»); és a dir, la població total del Principat de Catalunya és superior a la mostrada oficialment, fet aquest que provoca desajustaments que porten a errors greus en el càlcul de les aportacions estatals, per exemple, les dedicades a la Sanitat pública.
Fins a l'any 1999 es palesava una clara tendència cap a l’envelliment de la població catalana, degut tant a l’increment de l'esperança de vida —un del més alts del món— com a la baixa natalitat. De l'any 2000 ençà la població del Principat de Catalunya tendeix al creixement demogràfic a causa, en bona part, de l'augment de la immigració.

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ CATALANA
La població no es distribueix de manera equilibrada pel territori sinó que es concentra a les comarques costaneres i, molt especialment, a la regió metropolitana de Barcelona.
Si la densitat mitjana del Principat de Catalunya és d'una mica més de 212 habitants per quilòmetre quadrat, en comarques com el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme se supera de llarg la mitjana (fins a set vegades més en el Barcelonès). Tres quartes parts de la població viu a la província de Barcelona, i prop d’una quarta part es concentra a la capital de Catalunya.