Unes obres posen al descobert part de l´antiga muralla de Figueres
Figueres farà visible el tram de muralla trobat a la plaça de les Patates
la tinc, però quan la tingui l'explicaré”, va assegurar.
El Bloc de l'Albert
- Albert Moreno i Sagrera
- Roses, Alt Empordà
- Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)
dissabte, 10 de març del 2012
De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(73)
Festa de la cirera d'Arenys de Munt presentació de l'espardenya més gran del món. Foto: ELENA FERRAN.
divendres, 9 de març del 2012
La fi de la Transició.
PEDAGOG
Vaig arribar a Barcelona l'agost del 1976 amb la intenció de fer
pedagogia a la Universitat de Barcelona i tornar a casa. No em
preocupaven la història o la cultura catalanes. A la universitat es
podia estudiar perfectament en castellà i tenia molts amics
castellanoparlants amb qui divertir-me. Però un dia vaig decidir que no
podia marxar de Catalunya sense conèixer res del país i vaig llogar un
pis en un poble on no coneixia ningú, el Masnou. Al cap de poc temps
vaig trobar feina a l'escola El Cim de Teià i vaig haver d'aprendre a
pronunciar cognoms com Ramentol i Basses.
L'escola tenia un mestre pagat pels pares que donava unes hores setmanals de català als alumnes. Entre els mestres hi havia una predisposició favorable a integrar el català al currículum. Em vaig apuntar, l'any 1980, al "reciclatge de català" i vaig començar a fer realitat a classe el coneixement del medi. La meva programació d'història de l'agricultura al Maresme va guanyar el premi Baldiri i Rexach l'any 1982. A poc a poc la realitat anava ocupant el seu lloc natural a l'escola. Al mateix temps va tenir lloc la transferència dels funcionaris docents. Al meu sindicat la majoria defensava el Cos Estatal de professors. Em vaig guanyar algunes enemistats en argumentar que l'únic Cos Estatal digne d'aquest nom era el de Rocío Jurado.
Ara la meva filla és mestra i, òbviament, viu una situació en la qual el català no s'ha d'integrar en cap currículum, perquè el currículum està fet en català. En el procés alguns mestres de la meva generació van abandonar Catalunya i d'altres hem acabant descobrint, ja sense sorpresa, que Catalunya és més que un club. La immersió? Cap problema. El que ens ha de preocupar és el nivell de català i castellà dels nostres nois. No són bons en cap de les dues llengües. Tant se val si comparativament estem millor o pitjor que no sé quina comunitat autònoma. Ens troben per sota del que tenim el deure d'exigir-nos a nosaltres mateixos. El dia que ho aconseguim s'haurà acabat la Transició.
dijous, 8 de març del 2012
Ordre en els museus.
Mascarell projecta un nou sistema museístic que dóna més poder al Macba i exigeix als grans centres que rebin més visitants i generin més recursos propis
Maria Palau
Quatre anys després que el govern del tripartit presentés el seu Pla de Museus, el Departament de Cultura que lidera el conseller Ferran Mascarell va revelar ahir els continguts del seu
Pla de Museus. Diferències? Poques, però alguna de rellevant. En
essència, va allà mateix: cal fer una vegada per totes una renovació
profunda en els museus.
El nou projecte respecta el model de quatre museus nacionals que han de dur la iniciativa i vertebrar les estratègies del conjunt de museus del país. Però els tòtems d'aquestes quatre constel·lacions de museus no són ben bé els mateixos que havia previst l'anterior pla: Mascarell dota el Macba d'un accentuat poder, fins al punt que, sense ser-ho, passarà a exercir un rol de museu nacional. Els altres tres museus de referència seran el MNAC, el Museu Nacional de Ciències Naturals i un nou Museu Nacional d'Història que, en esperit, és calcat del polèmic Museu Catalònia que es va inventar el conseller Joan Manuel Tresserras.
El nou projecte respecta el model de quatre museus nacionals que han de dur la iniciativa i vertebrar les estratègies del conjunt de museus del país. Però els tòtems d'aquestes quatre constel·lacions de museus no són ben bé els mateixos que havia previst l'anterior pla: Mascarell dota el Macba d'un accentuat poder, fins al punt que, sense ser-ho, passarà a exercir un rol de museu nacional. Els altres tres museus de referència seran el MNAC, el Museu Nacional de Ciències Naturals i un nou Museu Nacional d'Història que, en esperit, és calcat del polèmic Museu Catalònia que es va inventar el conseller Joan Manuel Tresserras.
Moltes exigències
En
el que sí va més enllà Mascarell és en el “rendiment” d'aquest nou
sistema d'ordenació dels museus, que no estarà desplegat del tot fins al
2020. El conseller assegura que serà “molt exigent” amb els museus
capçalera perquè assumeixin el paper de tuteladors dels museus associats
i perquè es prenguin “més” seriosament la seva gestió. Els ho exigirà
en els contractes programa que se signaran enguany mateix. Les regles
del joc han de quedar “ben clares” des del començament, emfasitza el
conseller.
El Departament de Cultura, i més concretament la futura Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que es constituirà al juliol, vol que els principals museus es posin les piles per generar més recursos propis. I els objectius ja estan marcats: als 22 milions de visitants que reben ara els més de cent museus catalans, se n'hi hauran de sumar tres fins arribar als 25, des d'ara i fins al 2014. Aquí el MNAC haurà de fer una aportació de nous públics significativa. Mascarell ja ha dit que el museu del Palau Nacional ha de duplicar el seu registre de visitants, fins al milió.
Una altra via que s'explorarà sí o sí per augmentar els recursos és el patrocini. El repte és ambiciós, però motivador per rellançar els museus: d'aquí dos anys, s'han d'haver aconseguit tres milions d'euros addicionals de finançament privat.
L'art és “de tots”
El Departament de Cultura, i més concretament la futura Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que es constituirà al juliol, vol que els principals museus es posin les piles per generar més recursos propis. I els objectius ja estan marcats: als 22 milions de visitants que reben ara els més de cent museus catalans, se n'hi hauran de sumar tres fins arribar als 25, des d'ara i fins al 2014. Aquí el MNAC haurà de fer una aportació de nous públics significativa. Mascarell ja ha dit que el museu del Palau Nacional ha de duplicar el seu registre de visitants, fins al milió.
Una altra via que s'explorarà sí o sí per augmentar els recursos és el patrocini. El repte és ambiciós, però motivador per rellançar els museus: d'aquí dos anys, s'han d'haver aconseguit tres milions d'euros addicionals de finançament privat.
L'art és “de tots”
Altres temes que s'arrosseguen des de fa temps i en què el pla vol posar
ordre són el de les disperses col·leccions nacionals d'art, que es convertiran en una única col·lecció “a disposició de tots els museus”, i no només dels que en custodien les obres, i
el de l'anhelada col·lecció nacional de fotogra-fia, que es crearà entre aquest any i el que ve.
El pla també posa atenció en els dipòsits d'art i arqueologia (el d'arqueologia, per exemple, es concentrarà al complex de la Tabacalera de Tarragona, on també s'emplaçarà el futur museu d'arqueologia, que segons el pla s'obrirà el 2017). I estableix un altre entramat de xarxes territorials (una per demarcació) per revitalitzar els museus locals.
Molta feina a fer, sens dubte. El Pla de Museus és, de moment, un document de base que ara inicia un recorregut de debat amb la Junta de Museus i el sector. Caldrà veure com respon ara el sector al controvertit projecte del nou Museu Nacional d'Història, per al qual s'ha de pensar “un concepte” que articuli la suma de tres museus: dos de nacionals (el Museu de la Ciència i la Tècnica i el Museu d'Arqueologia) i un de no nacional (el Museu d'Història). I si l'Ajuntament de Barcelona ho accepta, també integrarà el Museu Etnològic.
El “concepte” d'aquest museu es treballarà sense gaires presses, ja que el termini que es fixa Cultura és el 2019, quan l'actual Museu d'Història haurà de deixar el Palau de Mar perquè s'acaba el contracte
de lloguer. Ahir, per distanciar-se del seu antecessor, Mascarell ho va fer així: “Abans que parlar de noms i d'edificis, a nosaltres ara el que ens preocupa és
gestar el seu relat.”
ordre són el de les disperses col·leccions nacionals d'art, que es convertiran en una única col·lecció “a disposició de tots els museus”, i no només dels que en custodien les obres, i
el de l'anhelada col·lecció nacional de fotogra-fia, que es crearà entre aquest any i el que ve.
El pla també posa atenció en els dipòsits d'art i arqueologia (el d'arqueologia, per exemple, es concentrarà al complex de la Tabacalera de Tarragona, on també s'emplaçarà el futur museu d'arqueologia, que segons el pla s'obrirà el 2017). I estableix un altre entramat de xarxes territorials (una per demarcació) per revitalitzar els museus locals.
Molta feina a fer, sens dubte. El Pla de Museus és, de moment, un document de base que ara inicia un recorregut de debat amb la Junta de Museus i el sector. Caldrà veure com respon ara el sector al controvertit projecte del nou Museu Nacional d'Història, per al qual s'ha de pensar “un concepte” que articuli la suma de tres museus: dos de nacionals (el Museu de la Ciència i la Tècnica i el Museu d'Arqueologia) i un de no nacional (el Museu d'Història). I si l'Ajuntament de Barcelona ho accepta, també integrarà el Museu Etnològic.
El “concepte” d'aquest museu es treballarà sense gaires presses, ja que el termini que es fixa Cultura és el 2019, quan l'actual Museu d'Història haurà de deixar el Palau de Mar perquè s'acaba el contracte
de lloguer. Ahir, per distanciar-se del seu antecessor, Mascarell ho va fer així: “Abans que parlar de noms i d'edificis, a nosaltres ara el que ens preocupa és
gestar el seu relat.”
Mascarell no opina “de moment” del cas Xavier Solà
Ferran Mascarell no
té “de moment” una opinió clara sobre els polèmics negocis que el seu
número dos, el secretari general del Departament de Cultura, Xavier
Solà, va fer quan ocupava el càrrec de cap dels serveis jurídics de
l'Associació Catalana de Municipis (ACM). “Des del punt de vista de la
feina que ha fet els últims catorze mesos, no hi puc fer cap objecció i
la valoro molt positivament”, va emfasitzar ahir Mascarell, molt serè i
decidit en les seves declaracions. De l'etapa “anterior” de Xavier Solà,
el conseller de Cultura va dir que en té dues versions (la que ha
publicat el diari El País i la que li ha donat el mateix Solà). I
ara està processant tota la informació. “Encara m'he de fer la
composició dels fets. De moment no
la tinc, però quan la tingui l'explicaré”, va assegurar.
la tinc, però quan la tingui l'explicaré”, va assegurar.
dimarts, 6 de març del 2012
dilluns, 5 de març del 2012
Cultura i cuina jueva.
El mercat artesanal, ahir a Besalú, amb les animacions que es podran veure cada diumenge de març.
Besalú
-
Esteve Carrera
Els bunyols de Hanukkà, les rosques de taronja, el pastís de nous i
taronja o les orelles d'Aman són alguns dels dolços que van associats a
les celebracions del calendari de la tradició jueva (festes de la
Hanukà, de la Pésah o del Purim), i que es podran descobrir cada
diumenge de març en els cinc restaurants de Besalú que s'han adherit a
la programació Besalú, ciutat jueva.
Per anar fent boca, els cinc establiments (Cal Oliveras, Fonda Siqués, Can Quei, Cúria Reial i Pont Vell) van oferir ahir una degustació d'alguns d'aquests pastissets en l'acte d'inauguració d'aquest mes de març dedicat al passat jueu de la vila comtal. A més d'aquests postres, els cinc restaurants oferiran plats tradicionals de la cultura sefardita assentada a Besalú durant els segles XIII i XIV, com ara mussaca, xai amb dàtils, hummus i pasta fil·lo amb albergínies i formatge de cabra o xai al forn amb confitura d'albercoc, entre altres propostes.
Per completar la immersió en l'antiga ciutat jueva, un mercat artesanal animarà els carrers d'aquests diumenges de març i el tiquet de restaurant donarà opció a un descompte de 3 euros en l'entrada de les visites teatralitzades Un call de llegenda que es van iniciar ahir i que cada diumenge a les 12.00 h i les 17.00 h faran reviure els espais més emblemàtics d'aquest passat a Besalú: l'antiga sinagoga i el micvé, l'únic bany ritual de la tradició jueva que s'ha pogut recuperar al dia d'avui a l'Estat espanyol.
La jornada inaugural d'ahir també va incloure una conferència de Lídia Donat dedicada a la ketubà de Besalú (una acta matrimonial jueva del segle XIV) i va comptar amb la presència de Ferran Bel, president de torn de la Xarxa de Calls i alcalde de Tortosa. L'alcalde de Besalú, Lluís Guinó, va aprofitar els actes de la jornada inaugural per suggerir que d'alguna manera es puguin distingir els calls catalans –entre els quals els gironins de Besalú, Castelló d'Empúries i Girona– en el marc d'aquesta xarxa estatal.
Per anar fent boca, els cinc establiments (Cal Oliveras, Fonda Siqués, Can Quei, Cúria Reial i Pont Vell) van oferir ahir una degustació d'alguns d'aquests pastissets en l'acte d'inauguració d'aquest mes de març dedicat al passat jueu de la vila comtal. A més d'aquests postres, els cinc restaurants oferiran plats tradicionals de la cultura sefardita assentada a Besalú durant els segles XIII i XIV, com ara mussaca, xai amb dàtils, hummus i pasta fil·lo amb albergínies i formatge de cabra o xai al forn amb confitura d'albercoc, entre altres propostes.
Per completar la immersió en l'antiga ciutat jueva, un mercat artesanal animarà els carrers d'aquests diumenges de març i el tiquet de restaurant donarà opció a un descompte de 3 euros en l'entrada de les visites teatralitzades Un call de llegenda que es van iniciar ahir i que cada diumenge a les 12.00 h i les 17.00 h faran reviure els espais més emblemàtics d'aquest passat a Besalú: l'antiga sinagoga i el micvé, l'únic bany ritual de la tradició jueva que s'ha pogut recuperar al dia d'avui a l'Estat espanyol.
La jornada inaugural d'ahir també va incloure una conferència de Lídia Donat dedicada a la ketubà de Besalú (una acta matrimonial jueva del segle XIV) i va comptar amb la presència de Ferran Bel, president de torn de la Xarxa de Calls i alcalde de Tortosa. L'alcalde de Besalú, Lluís Guinó, va aprofitar els actes de la jornada inaugural per suggerir que d'alguna manera es puguin distingir els calls catalans –entre els quals els gironins de Besalú, Castelló d'Empúries i Girona– en el marc d'aquesta xarxa estatal.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/514476-cultura-i-cuina-jueva.html
Moltes poblacions celebren fires i festes amb un base històrica o relacionada amb el seu patrimoni arqueològic o arquitectònic. Per exemple Besalú amb la cultura i cuina jueva o l'Escala amb el Triumvirat - cultura romana,grega i ibèrica (Indiketa)
Sota Terra 7è Episodi
Drassanes de Barcelona: Una joia gòtica.
De quina època són, realment, les Drassanes? En diferents gravats històrics, les Drassanes gòtiques de Barcelona apareixen representades de manera diferent a l'actual. Fins i tot en una situació diferent de l'actual. L'equip de "Sota terra" treballa per tal de saber si les actuals Drassanes són les que va construir Pere el Gran -com sempre s'ha dit- o si han patit alguna modificació important al llarg dels anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)