Després d'un acte multitudinari a Brussel·les, Amorós és optimista sobre el futur de la infraestructura.
Hi ha sintonia entre Ferrmed i Europa, el que passa és que són els estats els que fan les inversions.
Amb el corredor mediterrani, Madrid té un problema, que són diverses regions que els assenyalen.
A Europa, davant la Xina, Rússia i els Estats Units, som a l'edat de pedra en mercaderies pel tren.
Dimecres passat el lobby europeu Ferrmed reunia més de 350 persones a Brussel·les. Allà van reclamar l'anomenat eix Ferrmed com a eix ferroviari europeu prioritari per a les mercaderies, incloent-hi el corredor mediterrani, i també l'aprovació d'uns estàndards tècnics que facilitin el transport. Joan Amorós (Vila-sacra, 1938) és el secretari general de Ferrmed.
Deia que l'acte de dimecres havia de ser una demostració de força. Satisfet amb la resposta?
He de dir que sí. A part de molts polítics, hi va haver una quantitat de gent de tot Europa espectacular, que difícilment reuneix gairebé ningú. Vam tenir representants d'universitats, de fabricants de ferrocarrils i materials, unions i associacions internacionals de ferrocarrils, de transport intermodal, de companyies de transport privades, associacions logístiques, d'enginyers, associacions de ports, cambres de comerç... Tots estan interessats en els estàndards europeus que proposa Ferrmed, però molts també en l'eix. Per exemple, la SCNF veu clar que si aquí li unifiquem l'ample de via se li obre un mercat impressionant tant pel que fa a viatgers com a mercaderies. Va venir també el president del comitè de Transports del Parlament, que és qui fa la proposta de la xarxa europea, un representant del banc europeu d'inversions i representants dels ministeris de diversos països.
Va ser més interessant la representació del món empresarial que la del polític?
Si ho diem pel que fa a ministres és evident, perquè van delegar en altra gent. Però va venir gent molt important de la Comissió Europea, i també molts representants de regions i comunitats, com ara el conseller Recoder, i d'ajuntaments de les principals ciutats de l'eix mediterrani. Per exemple, València i Múrcia van fer un desplegament increïble, amb els presidents al capdavant. Des del punt de vista regional hi havia una bona representació i no ens podem queixar, però en canvi sí que ho podem fer dels estats, que van venir amb una representació insuficient.
Quina reacció va tenir la Comissió Europea davant aquest acte?
Va haver-hi una bona reacció. A nosaltres ens interessa molt aquest corredor, però també ens cal un suport fort a tot Europa. I per això hem fet un manifest que ens va bé a nosaltres però també a Europa, que és una cosa fonamental: que hi hagi una xarxa ferroviària europea de primer nivell, amb uns estàndards comuns i ambiciosos que ens facin competitius davant la Xina, Rússia i els Estats Units. Allà tenen trens de 3 quilòmetres i nosaltres només arribem a 450 metres. A Europa som a l'edat de pedra en el tema de mercaderies ferroviàries. Ferrmed, de fet, va néixer del món empresarial, perquè el que ens interessa és que els costos logístics es redueixin. Un 22% de mitjana del cost dels productes són costos logístics, i hem de poder reduir això. Si tenim un sistema de transport ferroviari que sigui econòmicament competitiu, les empreses hi guanyarem, i Europa també. El que demostra l'estudi que hem fet és que el ferrocarril mai deixarà de perdre quota davant la carretera si no implantem els estàndards que proposem.
Aquests estàndards van lligats al corredor mediterrani i l'eix Ferrmed?
No, són uns estàndards per aplicar-los a tot Europa, però és evident que aquest corredor no té discussió des del punt de vista de ser el corredor nord-sud més important d'Europa. A l'àrea d'influència d'aquest eix hi ha el 54% de la població, el 66% del PIB europeu, el 80% del tràfic marítim de contenidors i el 90% de trànsit fluvial, i el que no pot ser és que amb un eix així seguim amb els trens de pa sucat amb oli que tenim ara. Hem de reclamar que aquest eix rutlli, perquè això permeti que els nostres ports siguin la gran porta del sud d'Europa.
Si el corredor no té discussió, Europa hauria d'empènyer perquè es fes.
Tenim molts contactes, i hi ha una plena sintonia entre el que diu Ferrmed i el que diu la Comissió Europea. El problema és que Europa no mana prou perquè són els estats els que paguen les inversions. La Comissió aporta entre un 10% i un 30% del cost si l'eix es declara prioritari, però la resta la paguen els estats. Per això demanem que es defineixi a Europa una xarxa de primer nivell, policèntrica i reticular –s'han acabat les xarxes radials–, que uneixi totes les zones industrials i logístiques més importants. Amb això Europa hi està d'acord, però els estats li han fet afegir que uneixi també les capitals, amb la qual cosa tampoc hi estem en contra. Però la Comissió Europea no té cap dubte que s'hauria de declarar prioritari el corredor mediterrani.
I l'Estat espanyol?
L'Estat espanyol ja sabem com és. És absolutament un món a part. Ens diuen que els francesos estan en contra del corredor, quan puc garantir que hi estan absolutament d'acord. Hi ha un problema que hem de tenir present: París i Madrid són dues ciutats aïllades, excèntriques, que ho han absorbit tot i no han creat una aglomeració al seu voltant, com sí que ha fet per exemple Barcelona. A Ferrmed tenim un criteri absolutament socioeconòmic, i això topa moltes vegades amb els criteris polítics. En el cas de Madrid hi ha un estira-i-arronsa terrible, que Ferrmed estem balancejant cap a un costat que ells no volen. Per exemple, la connexió amb el nord d'Àfrica voldrien que passés per Madrid i els Pirineus centrals, un eix central on la perifèria s'afegís. Per això s'han empescat l'eix Algesires-Madrid-Saragossa-París, que és justament el que obviem nosaltres, perquè no és rendible. La lluita a l'Estat espanyol és aquí, qui s'emporta la gran connexió amb Europa.
Però si Madrid és qui decideix la inversió, l'eix mediterrani no pinta bé.
Els trenquem els esquemes, però hem aconseguit una cosa amb la nostra tossuderia: un consens europeu impressionant, amb 150 membres de tot Europa, quan ningú mai els havia plantat cara. I no els plantem cara per qüestions polítiques, sinó per motius socioeconòmics. Un tren que sortís d'Algesires a Frankfurt faria 500 quilòmetres més pel corredor central o el d'Irun que per l'eix mediterrani. I en un tren de 1.000 tones netes, això vol dir 23.000 euros per tren. Per això defensem el corredor mediterrani. I, a més, aquí hi ha tots els ports, mentre que pel centre no hi ha res que alimenti la línia. El que han fet aquests senyors de Madrid descartant l'eix mediterrani a favor del pas central és gravíssim, i això ho denunciem.
I quin poder hi té Europa?
De moment Europa ha advertit el ministre Blanco. Hem anat explicant que Madrid ha utilitzat els fons europeus per invertir-los en una cohesió al voltant de Madrid sense cap rendibilitat, en lloc de fer-ho allà on es necessitava. El trànsit intercontinental més important del món passa per la Mediterrània, i gràcies al fet que no tenim unes bones connexions amb els ports passa de llarg i descarrega al nord d'Europa. A Madrid això els és indiferent, només es miren el melic i no s'han adonat que l'única forma de ser una plataforma logística és fer l'eix mediterrani. Un vaixell que ve de Xangai no descarregarà al nord d'Espanya, perquè només guanya un dia respecte a Rotterdam. I si ho fa a Barcelona, Tarragona o València, guanya tres o quatre dies d'anada i de tornada.
La força que puguin fer Catalunya, València, Múrcia i Andalusia no és suficient davant de Madrid?
Sí que és bastant suficient, perquè ara Madrid té un problema. Té totes aquestes regions que els assenyalen amb el dit, i no els quedarà altre remei. Per això, i amb els contactes que hem fet a Europa, estic convençut que l'eix mediterrani s'inclourà dins la xarxa prioritària. És una cosa que inevitablement caurà com la fruita madura, perquè aquest estat no es pot continuar permetent no invertir allà on s'ha de fer. A més, el ministre ja ha dit que ho defensarà. Malgrat tot, no s'exclourà la travessia central perquè ningú no s'hi atrevirà. Per quedar bé amb tothom ha dit que defensarà els tres eixos: l'Atlàntic, el central i el mediterrani. Això Europa no ho entendrà.
Després de l'acte de dimecres, la reacció de Madrid ha sigut molt tèbia.
L'únic que es pot mullar és el ministre. Si volen fer l'eix central, que el facin, però quan sigui viable, perquè les línies de Portbou i Irun no estan saturades. Per Portbou passen una vintena de trens de mercaderies al dia, i per Irun també, mentre que la línia de Portbou podria arribar als 270 trens diaris, per tant encara no hi ha cap problema. El que ha de fer Madrid és arreglar la línia de Portbou, amb un tercer rail que faciliti el pas de mercaderies.
Però ara interessa que els trens passin pel túnel de la Jonquera, i que TP Ferro amortitzi la inversió.
Evidentment. Tot està fet de manera que tot s'endarrereixi al màxim, però nosaltres estem empenyent molt. El ministre, quan li vam plantejar aquest tema, ens va reconèixer que hi havia un acord perquè els trens de mercaderies passessin pel Pertús, però que això no volia dir que no es pogués arreglar Portbou. Ens ho hem de creure, però és evident que a l'hora de la veritat no es farà fins que hi hagi una gran saturació a la línia del TAV. La línia, però, té handicaps com ara les rampes del 18 per mil. De moment és una solució, perquè sí que ens han fet cas amb el tercer rail entre Girona i Figueres i pel Vallès, que ja està implantat i funciona. Encara no hi passen gaires trens, però a mesura que tothom ho vagi coneixent s'anirà incrementant el trànsit perquè facilita la sortida de trens cap a Europa. El que demanem al govern de Madrid és que canviï l'ample de via de les línies convencionals del corredor mediterrani, i que ho facin immediatament, fins a arribar a València i Cartagena. I també la connexió en alta velocitat entre València i Barcelona. D'això el ministre ha dit que en farien l'estudi, però encara s'ha d'acabar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada