‘La Nueve' torna a París

TV3 i la productora Brutal Media roden a la capital francesa la minisèrie ‘Tornarem'.

Un moment del rodatge ahir davant l'Ajuntament de París de la minisèrie ‘Tornarem' que emetrà TV3 Foto: ACN.

La Nueve .. ~ Memoria y recreación de la 9º Compañía del

La Nueve .. ||MEMORIA > La nueve y la liberación de París

La Nueve.

Las noticias de la Nueve.

Amado Granell, teniente de la Nueve.

Españoles en la Segunda Guerra Mundial(y II)Combatiendo contra el III Reich

Les millors escenes d’Ermessenda.

Joan Vila i Triadú

Ja fa una setmana que TV3 va oferir els dos capítols de la mini-sèrie històrica “Ermessenda”, coproduïda amb Ovídeo i dirigida per Lluís Maria Güell. No n’he dit res perquè em vaig perdre la segona part i fins aquest cap de setmana no he tingut temps per veure-la, a la carta, per Internet. Ja sé que estic fora de termini, però em resisteixo a no dir res sobre aquesta interessantíssima aposta de TV de Catalunya, que, a més, va tenir índexs d’audiència extremadament alts (i ho celebro). Ja gairebé tothom hi ha dit la seva: els historiadors s’han queixat de les nombroses inexactituds de l’argument, mentre que alguns crítics s’han fixat més en la proliferació d’escenes de sexe que no pas en si el conjunt de la producció era o no reeixida. D’entrada, vull aclarir que m’ha agradat “Ermessenda” en general, que m’ha semblat una recreacíó molt digna d’un període històric força desconegut del nostre país i que tant l’ambientació (decorats, vestuari, escenes a l’aire lliure…) com el ritme de la narració com l’actuació dels principals personatges no m’han decebut pas. Tinc petits dubtes, com ara l’estàndar de català fet servir (per què tots la tracten de “tu” a la comtessa i no de “vos”, com jo sempre havia cregut que era propi del català antic?) o la manera com una comtessa viatja pel territori a cavall, només acompanyada per dos soldats armats (tant segur era el país com per anar així?). Però no és en aquests interrogants menors on em vull aturar, sinó en recordar algunes escenes que m’han agradat, pel seu contingut narratiu o simplement per la singularitat de les imatges. La primera és la platja de Barcelona, amb les muralles al fons (m’imagino que recreades per ordinador), imatge que apareix en diverses ocasions i que és realment xocant, donada la geografia actual de la ciutat. Una altra escena impactant és quan Ermessenda llença un canelobre a la pintura del pantòcrator i taca la cara de Déu, en un dels seus freqüents atacs d’ira contra el creador. Penso que és un moment àlgid de l’inici del primer capítol, tot i que després les converses de la comtessa amb Crist penjat a la creu es repeteixen massa. Pel que fa a les escenes íntimes de llit, totes estan tractades amb força esquisidesa visual, però de les cinc o sis que surten, em quedo, per eròtica i sensual, amb la de la filla de la comtesssa, Estefania (Alba Sanmartí), preparant el llit on poc després jeu amb el seu futur marit, l’atractiu i papissot Roger de Tosny (Ricard Sales), tots dos ben nuets i depiladets (error històric denunciat per més d’un). I per acabar, una altra escena força ben aconseguida és la que representa l’escala de la Catedral de Girona, el dia de la seva consagració. El comte Ramon Berenguer (Álvaro Cervantes) puja els esglaons depressa, mentre que la seva àvia Ermessenda no pot mantenir la mateixa velocitat, fins que, impotent, li clava un cop de garrot per darrera davant de tothom (ell ni s’inmuta i trenca el bastó). Per cert, no he dit res de l’actuació de la Laia Marull (foto), que porta el pes (i quin pes!) de la sèrie des del segon inicial fins al de la seva mort, mirant al mar des d’un claustre que representa el de Sant Pere de Rodes. Només cal dir que, sense una actriu magnífica com ella, la sèrie no hauria tingut la personalitat que té.

Documental: 'Valencians de Mallorca'

Juli Esteve presenta a Alacant el documental 'Valencians de Mallorca'

Celebració del centenari de Santiago Sobrequés.

Girona celebra el centenari del “ciutadà” Santiago Sobrequés.

Jaume Sobrequés, president de la comissió del centenari, envoltat de les autoritats que van participar en l'acte. Foto: JORDI RIBOT / CLICK ART FOTO.



Paul Preston presentarà ‘L'holocaust espanyol".


L'historiador britànic Paul Preston presentarà a Girona el llibre amb què ha guanyat el premi Sobrequés Foto: G. MASSANA.

El medievalista que estimava Girona.

Foto: SOBREQUÉS.COM.

'Ermessenda': sis pits per capítol.

MÒNICA PLANAS

Ermessenda ha tingut bona acollida d'audiència (i de Twitter). TV3 s'ha sumat a l'exitosa moda de les sèries de temàtica medieval que aborden traïcions i batalles però que també tenen en compte el sexe: culs nus tènuement il·luminats per torxes i espelmes. A Ermessenda la mitjana ha estat raonable: sis pits per episodi (agrupats de dos en dos) i dos pubis rasurats a l'estil brasiler. Això últim una llicència estètica, perquè en aquella època la moda deuria ser una mica més frondosa. A més, els primers pits cronològicament calculats: als cinc minuts del primer capítol. Ben fet.

A Ermessenda hi ha treballat el típic starsystem català, amb un nivell interpretatiu mitjà-alt, tot i que a vegades amb declamacions un pèl teatrals. Laia Marull ha estat una bona comtessa, creïble però amb alts i baixos. La seva sentència mirant desafiadora el pantocràtor -"Compliré amb la meva missió, i ho faré bé!"- ens ha donat l'escena autòctona i nostrada equivalent al "Juro que mai més tornaré a passar gana!"

Els maldecaps pels condominis, la vida amorosa, el caràcter i els conflictes familiars d' Ermessenda han permès construir una bona producció. La TV movie s'ha basat en una única trama (sense trames secundàries), molt intensa per mantenir el ritme i la tensió. El resultat ha estat una Ermessenda que anava de bòlit solucionant problemes. Les dificultats per fer creïble una sèrie d'època s'han vist agreujades, sobretot, a l'hora de fer envellir els actors i mantenir les diferències d'edat entre ells. Malgrat això, Ermessenda ens ha donat escenes emotives com l'agonia de Berenguer, escenes intenses com la pujada de les escales de la catedral de Girona i escenes divertides com la noia nua fugint de sota el llit del bisbe de Barcelona. Ermessenda ha estat una producció digna. Seria fàcil jutjar-la fent-ne sang quan s'ha de valorar que hagi tingut en compte tots els ingredients per fer-se atractiva a l'audiència.

Xavier Escura Ideòleg de la sèrie de TV3 ‘Ermessenda'

Xavier Escura fotografiat aquesta setmana als entorns del monestir de Sant Cugat Foto: ROBERT RAMOS.

“ ‘Ermessenda' m'ha fet patir com a historiador”

La immigració sempre ha estat sota sospita.

Les víctimes de la discriminació d'una altra època Els gitanos han estat històricament els immigrants més maltractats. Les revistes mostren el tractament que rebien; eren considerats " vagos y maleantes ". ARA

JORDI MATA

La immigració sempre ha estat sota sospita.

S'apropen eleccions i els temes controvertits com el de les bondats i maldats de la immigració salten a un primer pla. Corren enquestes sobre acceptació, rebuig i discriminació dels immigrants a Catalunya. La nostra terra ha estat històricament un lloc de pas i, per tant, cal imaginar que la convivència entre diferents cultures i nacionalitats no sempre ha estat fàcil.

La sospita es torna certesa en recordar l'odi contra els jueus en l'època medieval. Se'ls acusava de propagar la pesta, profanar hòsties consagrades i les coses més impensables. L'odi va arribar al clímax el 1391, quan els clergues cristians van atiar aquest sentiment perquè la violència esclatés a Sevilla el 6 de juny. D'allà, la reguera de crims va pujar cap al nord. El 9 de juliol i el 2 d'agost els calls de València i Palma van ser assaltats. Entre el 5 i el 7 d'agost va ser atacat el barri jueu de Barcelona i van morir unes 400 persones. La xifra hauria pogut ser més alta si molts hebreus, coaccionats, no s'haguessin convertit al cristianisme en aquells moments. Les matances es van estendre a Montblanc, Girona, Besalú, Camprodon, Lleida, Tàrrega i Perpinyà, entre altres llocs. El rei Joan I, a l'inrevés d'altres monarques peninsulars, va castigar els instigadors dels avalots. Però la comunitat jueva catalana no es va recuperar mai d'aquell bany de sang, els seus membres van quedar abocats a la conversió o a la precarietat econòmica en haver perdut o venut les seves propietats.

Pressió contra els francesos.

La immigració francesa, més concretament gascona i occitana, es va notar durant els segles XVI i XVII. Molts francesos usaven el matrimoni per naturalitzar-se i catalanitzaven el seu nom. Però, tot i ser una comunitat arrelada, van patir les conseqüències de l'estat de guerra existent entre les monarquies hispànica i francesa en aquest període.

A partir del 1635, la corona espanyola va elaborar una llista dels residents francesos establerts al llarg de la costa catalana amb la pretensió d'extorquir-los per la seva estada al Principat, i els va obligar a tenir llicència per romandre-hi. El Consell de Cent va protestar per unes mesures contra uns ciutadans que eren catalans de ple dret. Dècades després, en la guerra de Successió, l'ambient encara era pitjor. Els excessos de l'administració borbònica anterior al 1705, quan Catalunya va alinear-se amb l'arxiduc Carles, van fomentar una francofòbia que va afectar els francesos del país. Sovint, se'ls va vexar i agredir i es van boicotejar les activitats comercials amb presència gal·la.

Els gitanos, els més maltractats.

Tanmateix, han estat els gitanos els immigrants tradicionalment més maltractats. La seva naturalesa nòmada i les llegendes que els vinculaven al delicte, l'ocultisme i pràctiques paganes van fer que a Espanya, entre el 1499 i el 1783, es promulguessin més de 25 disposicions formals contra ells.

Una de les tasques de la Guàrdia Civil des de la seva fundació, el 1844, va ser vigilar els individus de determinats trets físics que es dedicaven a la venda ambulant i a altres feines marginals. L'anomenada ley de vagos y maleantes , aprovada durant la Segona República, va ser usada al llarg del franquisme per reprimir les persones potencialment perilloses per a l'ordre social. Els gitanos, convertits en sospitosos habituals, van ser una de les seves víctimes favorites. La policia els espoliava i apallissava sense miraments.

Un dels últims brots de conflictivitat, lligat a la immigració contemporània, es va produir el gener del 2009. En un partit de la Tercera Regional Catalana, els integrants del Rosario Central de Catalunya, equip de futbol format per argentins, uruguaians, bolivians i magribins, van ser brutalment agredits per una colla d'irracionals relacionats amb el món ultra que jugaven en l'equip Bada Bing. Una trentena de skinheads barrejats entre el públic van saltar al camp amb bats de beisbol. Deu components del Rosario Central van acabar a l'hospital. Fets com aquest haurien d'induir a la reflexió tots els que volen fer política amb la immigració. L'educació en el respecte a l'altre, a qui és diferent, mai no s'ha de deixar de banda en aquest debat.

Pals tenia port al s. XV .

Eva Sans, del CCH, ha trobat documentació que prova que la vila empordanesa disposava d'una infraestructura portuària durant l'època de Cristòfor Colom


Els investigadors Joaquim Ullan, Narcís Subirana i Eva Sans, amb la Torre de Pals de fons (coneguda també per la Torre Mora). Foto: J. CAMPS.
A la dreta, portada de la ‘Historia General de los Hechos de los Castellanos', de 1601, en què es comprova que la suposada Palos de la Frontera té el perfil emmurallat idèntic al del recinte medieval de Pals. Foto: / CENTRE CATALÀ D'HISTÒRIA.

El recinte emmurallat de Pals, actualment restaurat. Foto: ARXIU.

Cercle Català d'Història CCH

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(34)

La Seu de Lleida tampoc es va escapar de la militarització en diversos períodes. Foto: ARXIU.

Militarització de l'economia (1)

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Miquelets o Micalets

La Festa dels Miquelets

El regiment de la Generalitat

L’exèrcit català del 1705-14

Miquelets de Roses

exercits reials

Miquelets del Regne de València

Divendres. Peran a Roses

Llops de mar.

Seguim a Roses, i avui coneixerem tres generacions de pescadors que ens ajudaran a posar-nos a la pell d'un llop de mar.




Esports de platja.

A la platja de Roses farem un tomb per alguns esports de sorra (volei, futvolei i frisbi) i alguns esports de mar (vela, windsurf i motos d'aigua).




El mercat de Roses.

El mercat de Roses fa 25 anys i, amb motiu de l'aniversari, parlem del mercat com a exemple de comerç tradicional. Us explicarem els avantatges de comprar al mercat en temps de crisi.




Mozzarela de búfala i pizzes saludables.

Des de Roses, descobrirem, amb la doctora Montse Folch, la manera d'unir les pizzes i la dieta mediterrània. També sabrem on es fa mozzarela de búfala a Catalunya.




Roses: Paraules en ruta.

Ara que sembla que ja arriba el bon temps, amb l'Espartac i l'equp d'exteriors ens traslladem a la localitat de Roses, on ens visita en Màrius Serra per a conèixer les particularitats del llenguatge que es parla en aquesta regió, amb les seves "Paraules en ruta".




Refinament grec a Roses.

Descobrim el passat grec de la població de Roses i el seu refinament a taula a través de les vaixelles que es feien als tallers dels ceramistes de l'antiga Roses i que es van exportar per tot el Mediterrani. Pep Fornés serà l'encarregat de comparar el passat amb l'actualitat.

El corredor mediterrani versus xarxa radial de transports.

El corredor mediterrani estarà el 2020.


El corredor mediterrani segueix sense ser prioritari pel govern espanyol.


Corredor mediterrani.

El corredor mediterrani és una prioritat per Europa'.


El Corredor Mediterrani serà una realitat el 2020.



AVE radial, xarxa artificial.

La política radial que va començar amb Felip V es manté fins ara.

TV3 - Telenotícies - Ermessenda: la dona més poderosa de la història de Catalunya

Ermessenda la dona més poderosa de la Història de Catalunya.

"Tornarem", la nova producció històrica de TV3

Ermessenda de Carcassona

Situació actual del sepulcre d'Ermessenda de Carcassona. En un primer plà l'estàtua gòtica i en segon pla el sepulcre romànic original a la catedral de Girona.


Ermessenda de Carcassona


Ermessenda a TV3: encerts i errades


Ermessenda, fogosa i heterodoxa


Ermessenda


Aquesta Ermessenda l’heu feta massa ràpid

ERMESSENDA



Ermessenda la dona més poderosa de la Història de Catalunya

ERMESSENDA

Ermessenda de Carcassona


ERMESSENDA

Ermessenda de Carcassona, del Diccionari Biogràfic de Dones a una minisèrie de TVC

Ermessenda de Carcassona (segona part)

Qui era Ermessenda de Carcassona?

Arran de la imminent estrena de la minisèrie "Ermessenda", ens apropem a la figura d'aquest personatge històric amb Jaume Sobrequés, Alfred Bosch, Pere Mas i Ana Boadas.

Ermessenda la dona més poderosa de la Història de Catalunya.

Ermessenda - Capítol 2

Capítol final de la minisèrie. Ermessenda va ser lluitadora, intransigent, amant del poder i, pel que fa als temes personals, una perdedora. En el testament de Berenguer Ramon va ser ignorada pel seu fill, que mai no li va perdonar que no el deixés governar en solitari.

Ermessenda la dona més poderosa de la Història de Catalunya.

Ermessenda - Capítol 1

Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, Girona i Osona, va ser una dona que va governar durant seixanta anys i ho va fer per sobre del seu fill i al marge del seu nét. Va manar en un món d'homes, un fer remarcable al segle XI.

Ermessenda la dona més poderosa de la Història de Catalunya.

L'afer Miquel Pedrola tanca el cercle.

El divendres dia 11 de març, com ja us vaig anunciar es va realitzar una trobada al barri de la Barceloneta amb Amada Pedrola i Valero. Aquest cap de setmana però, encara ens faltava visitar a Madrid la Consuelo, la cosina que més coses recorda de la vida d'en Miquel Pedrola. Parlant amb ella hem aconseguit conèixer informació que ens ha servit per acabar de perfilar la seva figura humana.

.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(33)

Els representants dels partits polítics que van signar els Pactes de La Moncloa el 1977. Foto: ARXIU.

Pactes abans dels pactes

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca


Consell d'Empresa

El Consell d'Economia de Catalunya, 1936-1939:revolució i contrarevolució en una economia col·lectivitzada

Pactes de la Moncloa

Pactos de la Moncloa

Los Pactos de la Moncloa (text integre)

El cas de Miquel Pedrola.

Dues branques d'una família separada al final de la Guerra Civil ara s'han retrobat. Carme i Amada Pedrola són la neboda i la filla de Miquel Pedrola, militant del POUM que va morir l'any 1936. L'Amada, que viu a França, fa poc que ha conegut la recuperació de la memòria del seu pare. En una cantonada de la Barceloneta s'ha restaurat la dedicatòria d'un carrer a Miquel Pedrola, feta durant la guerra. La pintada, que va estar molts anys tapada, la va descobrir l'historiador Dani Cortijo. Amb el suport dels veïns de la Barceloneta, va aconseguir salvar-la. Miquel Pedrola era un militant del Partit Obrer d'Unificació Marxista, que va anar a lluitar al front d'Aragó a l'inici de la guerra. Ara, tots plegats acaben de fer el mateix viatge. Al poble de Tierz, a Osca, han retrobat els escenaris dels últims moments de la vida de Pedrola.

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3420531

Presentació del llibre: Roses. Recull gràfic 1874-1975, de la col·lecció L’Abans.

Roses Recull gràfic 1874-1975

Presentació del llibre: Roses. Recull gràfic 1874-1975, de la col·lecció L’Abans.

Roses: Avui, 12 de març, presentació del llibre Roses gràfic 1874-1975

Un recull gràfic mostra la vida quotidiana de Roses entre 1874 i 1975

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(32)

Una demostració d'elaboració de paper davant d'alguns alumnes al Museu Paperer de Capellades. Foto: ARXIU/LLUÍS CRUSET.

Els molins paperers catalans

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

EL PAPER A LA CATALUNYA DELS SEGLES XII AL XVI

El paper

La filla d'en Miquel Pedrola vindrà a la Barceloneta per conèixer el barri que ha lluitat per la memòria del seu pare.

Fa uns tres anys, una pintada oblidada en un racó de la Barceloneta havia de ser el punt d’arrencada d’una de les moltes històries d’aquest bloc.

Amb el temps però, cercant en arxius, aquelles lletres de la guerra civil es van convertir en un rostre i una història.

El fet que aquestes lletres poguessin ser esborrades en la rehabilitació de la façana em va empènyer a cercar suport d’entitats i veïns del barri per tal d’aconseguir que l’Ajuntament acceptés la seva conservació. Ma. del Pino Suárez va entrar aleshores dins el procés i es va iniciar una llarga reivindicació que va durar més d’un any per a que el consistori restaurés aquell vestigi.

Finalment vàrem aconseguir la seva rehabilitació i la notícia va sortir per TV3.

Familiars d’en Miquel Pedrola varen veure la peça a la televisió i van entrar en contacte amb nosaltres. Ens van aportar molta informació i ens van comunicar que en Miquel Pedrola havia tingut una filla pòstuma amb la seva companya Maria Valero, que s’havia exiliat a França. Li havien perdut la pista després d’una visita a Barcelona que fou interceptada pels agents del règim.

Vàrem intentar trobar Amada Pedrola i Valero in extremis, per via diplomàtica, però va ser impossible i aquesta no va poder assistir al gran homenatge que es va fer a la Barceloneta el 25 d’octubre en memòria del seu pare.

Finalment va ser la historiadora Cindy Coignard, amb qui jo havia tingut contacte durant una xerrada a la seu del Memorial Democràtic, la qui ens va posar en contacte.

El dia 28 de gener vaig rebre un correu de la filla de Miquel Pedrola, emocionada en descobrir que la història del seu pare era encara ben viva a la Barceloneta i que els seus familiars catalans l’estaven cercant.

Fa una setmana, Amada Pedrola va arribar a Barcelona i es va retrobar amb una família i part de la seva història.

Ella va arribar carregada de fotografies del seu pare que havia guardat tota la vida, un penjoll amb la seva imatge i una imatge del molí on havia perdut la vida.

Aprofitant la investigació que em va encarregar la Universitat de Barcelona, tenint en compte que ja coneixia pas per pas tot el recorregut de Miquel Pedrola al front i els esdeveniments que el varen dur a la mort, aquest cap de setmana, les persones més implicades en tot aquest afer, hem acompanyat Amada Pedrola a retrobar-se in situ amb les darreres terres que va trepitjar son pare abans de morir.

Ha estat un viatge molt emocionant on fins i tot hem tingut la grata sorpresa de descobrir una signatura d’en Miquel Pedrola gravada a les pedres d’una fortificació i hem pogut pujar per la vella escala del Molino Palacín per aturar-nos davant la darrera porta que Miquel Pedrola va creuar abans que una bala impactés sobre la granada d’un company.

Ara, però, la filla d’en Miquel Pedrola té moltes ganes de conèixer la gent del barri que es va unir deixant de banda totes les diferències per lluitar per la memòria del seu pare.

És per això que hem d’omplir la biblioteca Barceloneta-La Fraternitat el proper divendres 11 a les 18:30.

Hi haurà fotografies, vídeos, parlaments, música en directe. No hi podeu faltar!
Si sou a Facebook us podeu inscriure i convidar gent aquí també.

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(31)

Diversos documentals produïts per Laya Films, productora creada pel Comissariat

Diversos documentals produïts per Laya Films, productora creada pel Comissariat

Diversos documentals produïts per Laya Films, productora creada pel Comissariat . Foto: ARXIU.

Diversos documentals produïts per Laya Films, productora creada pel Comissariat.
El Comissariat, la gran empresa pública de publicitat

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Comissariat de propaganda

La propaganda Republicana

Jaume Miravitlles i Navarra

Jaume Miravitlles i Navarra

Jaume Miravitlles i Navarra

LAYA FILMS.DOCUMENTAL DE LA GUERRA CIVIL.CICLE MIRADES



Here is Fascism's - Laya Films

LAYA FILMS