El museu de la guerra.

Patrimoni aprova la primera fase del condicionament del castell de Sant Ferran per acollir un museu militar, i la restauració de Sant Pere de Galligants

Girona - Dani Chicano

 

La Comissió del Patrimoni Cultural de Girona, presidida per Joan Pluma, va informar positivament, en la darrera reunió, de la fase primera (consolidació i restauració de l'edifici) del projecte d'“instal·lació d'un museu militar a l'edifici del governador del castell de Sant Ferran de Figueres. El director dels serveis territorials de Girona, Antoni Baulida, va explicar ahir que aquesta primera fase preveu la rehabilitació del conjunt de cinc edificacions que presideixen el pati d'armes de la fortalesa, la més preeminent de les quals és l'edifici de comandància o del governador. L'any 2001 el Ministeri de Defensa, titular del monument, ja va fer actuacions sobre les cobertes de tots cinc edificis i l'interior de l'edifici principal. En la primera fase també es preveu restaurar l'interior dels quatre edificis restants, els paviments, els patis, la consolidació de les voltes, la reparació de tancaments i porxos, i finalment, amb vista al seu ús futur, la interconnexió dels cinc volums, a través d'obertures interiors. L'objectiu és que, tal com es va anunciar, el castell sigui la seu del museu militar que Defensa va haver de desmantellar del castell de Montjuïc de Barcelona, quan el castell va ser cedit a la Ciutat Comtal i les autoritats municipals en van reivindicar el dret d'ús. El discurs museístic que es mantenia a Montjuïc era com a mínim discutible, perquè tenia un caire més polític, si no era de falsejament històric directament, que no pas tècnic. Baulida no tenia clar ahir si el projecte museístic de Sant Ferran també ha de rebre el vistiplau de la comissió abans de la seva execució, igual que l'ha de rebre el projecte arquitectònic, ja que el castell, que des del 2003 gestiona un consorci format pel Ministeri de Defensa, la Generalitat i l'Ajuntament de Figueres –la cessió de les instal·lacions i el seu dret d'ús a favor del consorci és per 50 anys–, és un monument catalogat.

A diferència d'aquest primer projecte, promogut pel consorci, l'Ajuntament de Figueres és el promotor d'una altra actuació a l'interior del recinte emmurallat, sobre la qual la comissió va informar positivament, concretament a la zona que va quedar derruïda amb la retirada republicana. L'objectiu és, en aquest cas, recuperar l'antic hospital del castell. L'actuació que es va aprovar consisteix a fer passos previs, com ara la neteja de la zona, d'unes 32 hectàrees, per tal que es pugui fer un estudi acurat sobre l'estat de les restes.

Altres assumptes

La Comissió del Patrimoni també va aprovar el projecte d'adequació de l'espai expositiu del Tapís de la Creació, al museu del tresor de la catedral de Girona, i Baulida va anunciar que el bisbat comptava que per Setmana Santa ja seria al museu. També es van aprovar actuacions a la ciutat grega d'Empúries (restauració i consolidació d'un tram de muralla), a Besalú (obres menors al pont medieval) i Girona (modificació del pla general per a la delimitació del pla especial de la Devesa). La comissió, però, també va deixar en suspens alguns projectes, com ara el que preveu la instal·lació de plafons informatius a Peratallada: va estimar que la tipologia dels plafons no era l'adequada. La comissió, d'altra banda, va refusar el recurs d'alçada presentat pel consistori de Vilamacolum respecte a la resolució sobre les actuacions fetes a l'església de Santa Maria i l'entorn, sense haver presentat el projecte preceptiu, i va fer constar recomanacions “fàcils de complir”, segons Baulida, per poder obtenir l'homologació de les obres fetes.

Urgències al monestir de Sant Pere de Galligants

La Comissió del Patrimoni també va donar llum verd al projecte de restauració del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona, promogut pel bisbat. El monestir, una antiga abadia benedictina que actualment és la seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya, presenta diverses patologies. Cal rehabilitar la galeria del claustre, ja que la teulada està molt malmesa i existeix un alt risc de despreniments, i es fa necessària també una neteja de la façana, segons va explicar ahir Antoni Baulida. L'actuació es finançarà amb els diners del programa Romànic Obert.

D'altra banda, la comissió va acordar donar compte a la direcció general del Patrimoni Cultural d'unes obres fetes sense autorització al monestir de Sant Feliu de Guíxols, en el transcurs de les quals es va descobrir una fornícula situada sobre el cor de l'església de la Mare de Déu dels Àngels, que caldrà recuperar.
Així mateix, la comissió va valorar tres consultes fetes sobre els projectes de consolidació de les ruïnes del poblat de Santa Helena de Rodes, la restauració de paraments interiors i tancaments de l'antiga església de Santa Helena i la restauració de les restes murals i decoratives de l'interior de la mateixa església. Els projectes executius hauran de passar per la comissió.


A  Figueres  i a   l'Alt Empordà  seguim  sense saber  el projecte museístic del  futur de Museu de la Guerra.  Si veiem la  institució que paga: Ministeri de  Defensa espanyol, hem de  suposar  que  seguirà la línia  del Museu de Motjuich de Barcelona. Que  diuen els moviments pacifistes sobre el tema  ?  Que diuen les autoritats  municipals  de Figueres? Suposo que calla i  no  diu res  per  no  "molestar"  als  militars  residents  a la  comarca.   I  l'oposició  municipal de Figueres ? Que diu la CUP de Figueres  i  ERC de Figueres ?