La reforma descobreix el passat ocult d'una institució amb moltes vides MUSEU MARÍTIM.
Una necròpolis romana amb llits funeraris de luxe, un fossat on es
construïen les galeres o l'estructura intacta d'una màquina de perforar
canons són algunes de les troballes.
El subsòl de les Drassanes ocultava una necròpolis romana. Es
tracta de la primera de Barcelona amb tanta diversitat de ritus
funeraris. Inclou enterraments, un mausoleu i urnes amb cendres. Algunes
de les peces trobades eren d'ivori; per tant, es tracta de llits
funeraris de luxe. Part de la necròpolis està a la vista dels visitants.
Les restes dels pilars del segle XIII que s'han trobat n'han estat la prova definitiva: les Drassanes actuals no són les primeres que es van aixecar en aquest emplaçament. Les naus de les drassanes medievals s'acostaven més al mar i arribaven fins a la meitat del passeig Josep Carner. Es conserva un mur de l'edifici original.
Amb la rehabilitació s'ha descobert un fossat on es construïen galeres entre els segles XIV i XVII. Es tracta d'un gran rebaix esglaonat que en el seu origen feia 60 metres de llarg amb una amplària de 20 metres. A dins hi anava una estructura de fusta, sobre la qual es construïa i hi lliscava la galera per sortir a la mar.
Al segle XVIII les Drassanes Reials van funcionar com a fàbrica armamentística. L'espai es va adaptar per funcionar com a parc i mestrança d'artilleria i foneria de canons. D'aquesta etapa bèl·lica es conserva pràcticament intacte el perímetre arquitectònic de l'estructura d'una màquina de tornejar canons.
Les restes dels pilars del segle XIII que s'han trobat n'han estat la prova definitiva: les Drassanes actuals no són les primeres que es van aixecar en aquest emplaçament. Les naus de les drassanes medievals s'acostaven més al mar i arribaven fins a la meitat del passeig Josep Carner. Es conserva un mur de l'edifici original.
Amb la rehabilitació s'ha descobert un fossat on es construïen galeres entre els segles XIV i XVII. Es tracta d'un gran rebaix esglaonat que en el seu origen feia 60 metres de llarg amb una amplària de 20 metres. A dins hi anava una estructura de fusta, sobre la qual es construïa i hi lliscava la galera per sortir a la mar.
Al segle XVIII les Drassanes Reials van funcionar com a fàbrica armamentística. L'espai es va adaptar per funcionar com a parc i mestrança d'artilleria i foneria de canons. D'aquesta etapa bèl·lica es conserva pràcticament intacte el perímetre arquitectònic de l'estructura d'una màquina de tornejar canons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada