Les Drassanes de Barcelona es destapen
L'històric edifici reneix íntegre després de 25 anys d'intervencion.
El 1282 Pere el Gran va decidir plantar cara a Carles d'Anjou i a
la Santa Seu i va enviar els seus estols a la conquesta de Sicília. Amb
aquest monarca agosarat va començar la construcció, al segle XIII, de la
Drassana Reial de Barcelona. Al port de Barcelona les hàbils mans dels
artesans construirien i repararien coques, barraques, galeres... Al mar
eren els esclaus i els presos els que, la majoria de vegades, agafaven
els rems dels navilis quan s'acostaven a la nau enemiga per abordar-la.
Hi havia molta feina: la Corona catalanoaragonesa s'havia llançat a la
conquesta de la Mediterrània.
Han passat més de 700 anys i aquest cap de setmana unes rejovenides Drassanes Reials de Barcelona s'obren totalment al públic, després de 25 anys de reformes -que van comportar el tancament d'una part de l'edifici durant tres anys- i d'una inversió de més de 17 milions d'euros aportats per la Diputació, l'Ajuntament i el Port de Barcelona. L'espai de 19.000 metres quadrats que acull el Museu Marítim de Barcelona des del 1941 impressiona. Però aquest conjunt de gegantesques columnes i arcades ha tingut moltes vides: abans de museu va ser arsenal de marina, caserna, fortificació, taller... i també ha deixat obsolets tots els llibres d'història. Entre moltes altres coses, l'arqueologia ha confirmat que l'edifici que acull el Museu Marítim no és del segle XIII, sinó del XVI: l'edifici que havia ordenat construir Pere el Gran va ser enderrocat i, a finals del XVI, se'n va construir un de nou imitant l'estil gòtic de l'anterior, però amb les arcades més àmplies per poder-hi construir embarcacions més grans.
Reinterpretar els s. XVI i XVII.
La descoberta també implica una relectura del segle XVI: "Els motius pels quals es va decidir enderrocar un edifici i construir-ne un de nou podien ser un canvi de la línia de costa i els desperfectes en l'estructura causats per temporals, però també van tenir un pes important els interessos austriacistes, hi havia una demanda militar més elevada", argumenta el director del Museu Marítim de Barcelona, Roger Marcet. "Es va fer una inversió important, per tant, hi havia recursos i aquest fet també demostra que al segle XVI no hi havia tanta crisi com s'ha suposat fins ara", afegeix Marcet.
Cada racó del Museu, que aquest cap de setmana organitza unes jornades de portes obertes, pot explicar una part de la dilatada història de l'edifici. De les primeres drassanes, les que va ordenar construir Pere el Gran, es conserva una torre de defensa del segle XIII, la Torre del Mar, des de la qual els guaites controlaven les incursions del cors.
Els porxos adossats, que es coneixen amb el nom de botigues i que s'utilitzaven com a petits magatzems, tallers o oficines, encara es poden resseguir. També es poden veure les torres de vigilància dels segles XIV i XV i el llit d'una nau que demostra que, almenys en algun moment, sí que es van construir vaixells a l'interior de les Drassanes. A la nau central, al començament del segle XVIII, en l'última època en què l'edifici va ser utilitzat com a drassana, es van unir dues de les naus per fer-ne una, ja que es necessitava més espai per poder fer vaixells més gran. Si s'observa amb detall es pot veure el punt d'unió.
El lífting convenia. Des dels anys 60 no s'havia fet cap intervenció en el conjunt arquitectònic, que estava molt malmès. Abans de la rehabilitació, els que entraven al Museu Marítim s'enduien una imatge força inquietant: les xarxes que penjaven del sostre i que protegien els visitants de les caigudes de peces de ciment. Una de les reformes més complexes ha sigut substituir les bigues de ciment per unes altres de pi.
El canvi és espectacular. La seva epidermis ha patit els estralls de moltes vides: el 1745 l'edifici va deixar d'utilitzar-se per construir embarcacions i va passar a ser gestionat per l'exèrcit, i es va convertir en una mestrança d'artilleria i en una caserna. També va allotjar tropes d'infanteria, al segle XVIII, i de cavalleria. El 1935 va passar a dependre de l'Ajuntament i es va decidir que allotjaria el Museu Marítim, creat l'octubre del 1936. La Guerra Civil va obrir un nou parèntesi que es va tancar el 1941, quan va obrir les portes amb el nom de Museo Marítimo de Barcelona.
Un nou museu interactiu.
Ara la nau central, de 9.000 metres quadrats, és un immens espai diàfan. Aviat allotjarà una exposició temporal sobre Darwin que arriba des del Museu d'Història Natural de Nova York. El 2014 haurà d'acollir el nou Museu Marítim. "El projecte executiu ja està fet, no tindrà un discurs cronològic ni historicista, sinó que es dividirà en diferents àmbits autònoms", diu Marcet. Explicarà la relació entre l'home i el mar. "L'objectiu és que el visitant se senti atrapat per l'exposició, que li faci recordar vivències i emocions", afegeix el director del Museu. "L'èxit seria que el visitant sortís amb més preguntes que respostes", conclou Marcet.
Fins que no arribin les exposicions el visitant té una oportunitat única: recórrer un immens bosc de columnes gegantines i imaginar com, segles enrere, allà s'hi construïen les galeres, unes poderoses màquines de guerra, lleugeres i ràpides. L'únic element que s'ha mantingut en aquest espai diàfan és una rèplica del 1971 d'una embarcació, que es va fer per celebrar el 400 aniversari de la batalla de Lepant.
Han passat més de 700 anys i aquest cap de setmana unes rejovenides Drassanes Reials de Barcelona s'obren totalment al públic, després de 25 anys de reformes -que van comportar el tancament d'una part de l'edifici durant tres anys- i d'una inversió de més de 17 milions d'euros aportats per la Diputació, l'Ajuntament i el Port de Barcelona. L'espai de 19.000 metres quadrats que acull el Museu Marítim de Barcelona des del 1941 impressiona. Però aquest conjunt de gegantesques columnes i arcades ha tingut moltes vides: abans de museu va ser arsenal de marina, caserna, fortificació, taller... i també ha deixat obsolets tots els llibres d'història. Entre moltes altres coses, l'arqueologia ha confirmat que l'edifici que acull el Museu Marítim no és del segle XIII, sinó del XVI: l'edifici que havia ordenat construir Pere el Gran va ser enderrocat i, a finals del XVI, se'n va construir un de nou imitant l'estil gòtic de l'anterior, però amb les arcades més àmplies per poder-hi construir embarcacions més grans.
Reinterpretar els s. XVI i XVII.
La descoberta també implica una relectura del segle XVI: "Els motius pels quals es va decidir enderrocar un edifici i construir-ne un de nou podien ser un canvi de la línia de costa i els desperfectes en l'estructura causats per temporals, però també van tenir un pes important els interessos austriacistes, hi havia una demanda militar més elevada", argumenta el director del Museu Marítim de Barcelona, Roger Marcet. "Es va fer una inversió important, per tant, hi havia recursos i aquest fet també demostra que al segle XVI no hi havia tanta crisi com s'ha suposat fins ara", afegeix Marcet.
Cada racó del Museu, que aquest cap de setmana organitza unes jornades de portes obertes, pot explicar una part de la dilatada història de l'edifici. De les primeres drassanes, les que va ordenar construir Pere el Gran, es conserva una torre de defensa del segle XIII, la Torre del Mar, des de la qual els guaites controlaven les incursions del cors.
Els porxos adossats, que es coneixen amb el nom de botigues i que s'utilitzaven com a petits magatzems, tallers o oficines, encara es poden resseguir. També es poden veure les torres de vigilància dels segles XIV i XV i el llit d'una nau que demostra que, almenys en algun moment, sí que es van construir vaixells a l'interior de les Drassanes. A la nau central, al començament del segle XVIII, en l'última època en què l'edifici va ser utilitzat com a drassana, es van unir dues de les naus per fer-ne una, ja que es necessitava més espai per poder fer vaixells més gran. Si s'observa amb detall es pot veure el punt d'unió.
El lífting convenia. Des dels anys 60 no s'havia fet cap intervenció en el conjunt arquitectònic, que estava molt malmès. Abans de la rehabilitació, els que entraven al Museu Marítim s'enduien una imatge força inquietant: les xarxes que penjaven del sostre i que protegien els visitants de les caigudes de peces de ciment. Una de les reformes més complexes ha sigut substituir les bigues de ciment per unes altres de pi.
El canvi és espectacular. La seva epidermis ha patit els estralls de moltes vides: el 1745 l'edifici va deixar d'utilitzar-se per construir embarcacions i va passar a ser gestionat per l'exèrcit, i es va convertir en una mestrança d'artilleria i en una caserna. També va allotjar tropes d'infanteria, al segle XVIII, i de cavalleria. El 1935 va passar a dependre de l'Ajuntament i es va decidir que allotjaria el Museu Marítim, creat l'octubre del 1936. La Guerra Civil va obrir un nou parèntesi que es va tancar el 1941, quan va obrir les portes amb el nom de Museo Marítimo de Barcelona.
Un nou museu interactiu.
Ara la nau central, de 9.000 metres quadrats, és un immens espai diàfan. Aviat allotjarà una exposició temporal sobre Darwin que arriba des del Museu d'Història Natural de Nova York. El 2014 haurà d'acollir el nou Museu Marítim. "El projecte executiu ja està fet, no tindrà un discurs cronològic ni historicista, sinó que es dividirà en diferents àmbits autònoms", diu Marcet. Explicarà la relació entre l'home i el mar. "L'objectiu és que el visitant se senti atrapat per l'exposició, que li faci recordar vivències i emocions", afegeix el director del Museu. "L'èxit seria que el visitant sortís amb més preguntes que respostes", conclou Marcet.
Fins que no arribin les exposicions el visitant té una oportunitat única: recórrer un immens bosc de columnes gegantines i imaginar com, segles enrere, allà s'hi construïen les galeres, unes poderoses màquines de guerra, lleugeres i ràpides. L'únic element que s'ha mantingut en aquest espai diàfan és una rèplica del 1971 d'una embarcació, que es va fer per celebrar el 400 aniversari de la batalla de Lepant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada