Nobles i esclaves: les poetes de l'Àndalus
IGNASI ARAGAY
Les dones de l'Àndalus, com a la resta del món islàmic medieval, no van tenir fàcil l'accés a l'escriptura. Les poques que ho van fer eren majoritàriament aristòcrates. Però també hi va haver excepcions: van existir entre les classes benestants un tipus d'esclaves que, segons expliquen Margarida Castells i Encarna Sant-Celoni -autores de Perles de la nit (Adesiara), recull de poetes andalusines-, "rebien una formació artística i intel·lectual molt acurada", a la manera de les heteres de la Grècia clàssica. Se les coneixia com les qiyam , "esclaves cantaires", ensinistrades en l'art de la música i la poesia. En contrast amb elles, les dones lliures nobles vivien més enclaustrades.
S'ha conservat el rastre d'alguna qiyam , com la Hind, que va viure a Xàtiva al segle XII i que, com la majoria d'aquestes dones sàvies, va escriure en la forma poètica àrab clàssica per excel·lència, la cassida. De la Hind sols en sabem que va ser esclava d'Abú Muhàmmad Abdal·la ibn Maslama i només se'n conserven uns versos adreçats a un metge en resposta a una invitació d'aquest d'anar a casa seva perquè hi cantés i toqués el llaüt.
El llibre recull, en la versió original i la traducció catalana, mostres de més d'una vintena d'autores, com Butayna Bint Almútamid, una sevillana noble del segle XI, filla del rei Almútamid i de l'esclava i després reina Rumaikia. Butayna narra en un poema la seva bella història: caiguts, fets presoners i enviats al Marroc els seus pares, és venuda com a esclava a Sevilla mateix. El ric marxant que la compra la regala al seu fill, però la noia, adduint el seu llinatge, es nega a anar al llit amb ell si no s'hi casa, cosa que aconsegueix. En canvi, de Hafsa Bint Hamdun (Guadalajara, s. X) se'n sap ben poc, només que va ser una senyora de bona posició i que ens va deixar aquests bells versos: "Ai, l'enyor dels amants!, / ai, durador enyor!... / Ai, la nit dels comiats!, / ai, nit!, quina foscor!..." D'un to diametralment oposat són aquests altres de la llegendària princesa cordovesa Wal·lada Bint Almústakfi, la més famosa de les poetes andalusines: "De malnom et diuen l'hexàgon, / mai de la vida te'l trauràs. / Ets banyut, cabró, sodomita, / fornicari, marica i lladre!" Però acabem amb uns versos al seu amat Ibn Zaydun: "Si ara, sense tu al costat, les nits se'm fan llargues, quantes / amb tu n'he passades queixant-me de llur brevetat!"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada