LLUÍS A. BAULENAS
El libro negro , una recopilació dels crims nazis a càrrec dels escriptors ucraïnesos Vassili Grossman (1905-1964) i Ilya Ehrenburg (1891-1967), publicada en espanyol per Galaxia Gutenberg fa encara no un parell d'anys et cura ràpidament de la temptació de banalitzar el nazisme i els seus crims. Va sorgir com a projecte del Comitè Jueu Antifeixista per tal de documentar els crims nazis. Començat a escriure quan la Segona Guerra Mundial encara no s'havia acabat, és un document testimonial de 1.226 pàgines que t'omple de mort, d'excrements i de bogeria. Quant t'afartes de llegir que hi havia nazis que agafaven els nens jueus, els arrencaven de les mans de les seves mares i els esclafaven el cap contra la paret i, després, optativament, els donaven als gossos perquè se'ls mengessin, et tornes a trobar una altra vegada amb més descripcions de nazis que agafaven els nens jueus, els arrencaven de les mans de les seves mares i els esclafaven el cap contra la paret i, després, optativament, els donaven als gossos perquè se'ls mengessin. Què volem dir? Que davant la banalització insuportable de la bogeria nazi que patim els darrers dies ja cal anar més enllà dels grans testimonis literaris basats en les experiències personals de supervivents (n'hi ha centenars) i centrar-nos en els documents, en l'amuntegament insuportable de dades. En aquest sentit, El libro negro és fins i tot superior, per l'emotivitat sorda derivada de l'acumulació impenitent, a La destrucción de los judíos europeos (Akal, 2005), el treball de l'expert més gran del món sobre l'Holocaust, Raul Hilberg (1926-2007). Tots dos llibres participen, això sí, de la demostració que en allò que es denomina la solució final i que va afectar no solament els jueus, hi van concórrer totes les virtuts suposades al poble alemany: gregarisme, mètode, burocràcia i eficàcia.
MÉS CAPS DE NENS ESCLAFATS
El libro negro és hipnòtic. Són hipnòtiques l'estultícia i l'estupidesa profundes de milers d'homes intel·lectualment deficients ascendits a guàrdies amb poder absolut de vida i mort. El libro negro és atordidor perquè et fa entendre què va passar a base de fer-te conèixer gairebé un per un els quatre milions de morts d'Auschwitz. És hipnòtic perquè es comporta com una mena de tsunami de l'horror. En dies com els actuals, quan tractar algú de nazi és normal, caldria agafar el subjecte que utilitzés aquest adjectiu, fer-lo seure en una cadira i llegir-li uns quants centenars de pàgines d'aquesta obra: la visió infernal de les fosses tapades bellugant-se arran de superfície a causa dels gasos dels milers de cossos inflats enterrats, li faria tancar els ulls. Sospiteu sempre de qui et digui que cal girar full. Ha passat massa poc temps perquè la vergonya de tots plegats ens permeti fer-ho. I si en teniu cap dubte, obriu-lo a l'atzar. És probable que hi trobeu un supervivent explicant que hi havia nazis que agafaven els nens jueus, els arrencaven de les mans de les mares i els esclafaven el cap contra la paret i, després, optativament, els donaven als gossos perquè se'ls mengessin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada