Un estudi relaciona el monarca amb tres obres conservades a Saragossa i Filadèlfia
ANTONI RIBAS TUR .
El rei Martí l'Humà (Girona, 1356 - Barcelona, 1410) era conegut també com l' Eclesiàstic
per la seva obsessió per atresorar relíquies de sants. A l'Edat Mitjana
es creia que les relíquies atorgaven a qui les custodiava poder
simbòlic i la protecció de Déu. El 1383, encara en vida del seu pare, el
rei Pere el Cerimoniós, l'infant Martí va tenir un somni del Judici
Final i va iniciar els tràmits per a la fundació d'un monestir, la
cartoixa de Valldecrist, a Altura (Castelló). Quan va arribar al tron va
donar embranzida a les obres i va invertir-hi bona part del seu
patrimoni.
L'església de Sant Martí de la cartoixa es va
consagrar el 1401 i els béns es van dispersar durant les
desamortitzacions. " Valldecrist és un dels millors centres que va
construir el rei. Es podria comparar amb el monestir de Poblet, que
també estava lligat als reis", explica l'historiador de l'art Francesc
Ruiz Quesada, que ha reconstruït una de les joies artístiques que Martí
l'Humà va encarregar per guarnir la cartoixa, un petit políptic [retaule
format per més de tres plafons articulats] que conté set peces que
representen els Set Goigs de la Mare de Déu .
De les set taules que formaven el conjunt, només se'n coneixen tres,
que Ruiz Quesada ha posat en relació per primera vegada: una Anunciació , que es conserva al Museu de Saragossa, i la Nativitat i la Dormició de la Verge , que són propietat del Museu d'Art de Filadèlfia. Les taules que s'han perdut corresponien a les escenes de l'Adoració dels Reis Mags, la Resurrecció de Jesús , l' Ascensió de Jesús i la Pentecosta .Les dimensions totals de les set pintures, que encaixaven les unes amb
les altres, són de 85 centímetres d'altura i de 2,5 metres de
llargària, segons publica Ruiz Quesada en l'últim número de la revista
d'art digital Retrotabulum .Aquestes taules no formen un retaule
sinó "un políptic a peces que s'utilitzava en ocasions importants",
explica Ruiz Quesada. "Conjunts com aquest no són gens comuns en l'art
de la Corona d'Aragó -afegeix l'historiador-. Només es conserva una
altra obra d'aquest tipus, el Políptic Morgan , de Ferrer Bassa, un retaule devocional que és a The Morgan Library & Museum de Nova York.
El políptic és una obra d'una qualitat excepcional, "una de les poques
obres conegudes que estan lligades al rei i està feta per dos dels
millors artistes de l'època", subratlla l'historiador. Els quatre
reliquiaris que té la taula de Saragossa, l'única que es conserva
íntegrament, han sigut una de les claus per reconstruir el conjunt.En total, el conjunt tenia 32 petites cel·les. Pel
que fa a l'autor de les pintures, Ruiz Quesada les atribueix per primera
vegada al pintor valencià Pere Nicolau i el pintor original d'origen
alemany establert a València Marçal de Sax. Tot i que Nicolau està
considerat un dels grans pintors gòtics valencians, no hi ha consens
entre els experts sobre quines obres se li poden atribuir. Marçal de Sax
es coneix únicament per un Dubte de sant Tomàs , conservat al
Museu de Belles Arts de València, i pel retaule del Centenar de la
Ploma, conservat al Victoria & Albert de Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada