Bibliografia i literatura sobre la Guerra de Successió i l'Onze de Setembre de 1714 (14)

Bibliografia
Literatura i Premsa
1714: Onze de Setembre, final i bibliografia (II)
Bibliografia
Revistes científiques en línia de l'IEC
Base de citas de Historia Moderna
La Renaixensa
Bibliografía de Felipe V y su época
Una nova perspectiva sobre la Guerra de Successió

Fonts històriques
Fonts històriques
Memoria Digital de Catalunya
Depósito Digital de Documentos de la UAB

Bibliografia comarcal de la Guerra de Successió

Catalunya

Les Masies de Roda

Francesc Macià i Ambert. Bac de Roda (1658-1713)

Alt Empordà

Moià

Cambrils i la Guerra de Successió: 300 anys de l’esclat del conflicte

Girona

Manresa

Cubells

País Valencià

Dénia

Aguaits

Episodis de la Guerra de Successió espanyola: L'Arquebisbe de València fra Antoni Folch de Cardona i el Castell de Guadalest

Vila-Real



Illes Balears

Mallorca

Conseqüències de la Guerra de Successió pels antics territoris de la Corona d'Aragó(13)Decret de Nova Planta.

Si cliqueu a la imatge de l'esquerra trobareu informació sobre el Decret de Nova Planta a Catalunya en la imatge de l'esquerra trobarem l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana referida aquest decret però amb referències de tots els Països Catalans i finalment en la imatge superior al centre la repercussió d'aquest decret per la llengua catalana.


Altres entrades d'aquest bloc que fan referència al tema:
Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió Nova Planta (1716)(1702-1714) i el Decret de Nova Planta


El vídeo de Polònia amb nombroses referències històriques incorrectes i divertides...Per exemple Felip V amb el Conde-Duque de Olivares i en Pau Claris, a "l'estil Montilla"...

Guerra de Successió( i 12)Onze de Setembre a Barcelona,Cardona ,Talamanca i els valencians al setge de Barcelona.

L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona va significar una derrota militar dels partidaris de l'Arxiduc-Carles. La ciutat havia patit el setge ,per tant cal destacar la resistència heroica dels catalans, especialment barcelonins, però també dels valencians, els maulets, molts d'ells varen ser enterrats al Fossar de les Moreres. Altres poblacions catalanes que varen patir l'atac de les tropes borbòniques, és el cas de Cardona.Finalment cal fer referència a la darrera victòria austriacista la batalla Talamanca. Aquí he recollit diversos vídeos:

• El Born, un vincle amb el passat. Aquest vídeo ens parla de l'aspecte urbanístic de Barcelona abans de l'Onze de Setembre de 1714.
• Onze de setembre de 1714 (Guerra de Successió)
  
• Cardona (2 vídeos relacionats amb la Cardona antiborbònica)
  
• Talamanca.
• Valencians al setge Barcelona(1714)
  

>





>

Romanç del Fossar de les Moreres

Guerra de Successió (11) Desenvolupament de la Guerra a la Península Ibèrica.(2)

L' abril de 1771 morí sobtadament l'emperador austríac Josep I , germà de l'arxiduc-rei Carles III, el qual, per succeir-li, hagué de deixar Barcelona per poder ser proclamat emperador amb el nom de Carles VI.Aquest fet canvia diplomàticament el significat de la lluita.La por a un imperi semblant al del segle XVI de Carles V porta a Anglaterra a cerca la pau amb França. cosa que féu desestima els principis de la Haia. Nomes Catalunya, les Balears i les Províncies Unides restaren fidels a l' arxiduc-emperador. La victòria de Denain(1712) de les tropes franceses sobre les Províncies Unides féu que s'iniciessin les converses de pau d'Utrech, pau signada l'any 1713.

Guerra de Successió(10) Alçament maulet.

Els maulets, els seguidors de l'Arxiduc-rei Carles III d' Àustria al País Valencià (a Catalunya eren els vigatans). Eren majoritàriament membres de les classes mitjanes rurals i de professions liberals.
Hem d'esmentar en primer lloc el general Joan Batista Basset i Ramos que "el 18 d'agost del 1705 aconseguia la capitulació de la ciutat valenciana de Dénia i l'ocupava amb un petit exèrcit, en nom de Carles III. La caiguda de la plaça, malgrat la fortalesa del seu castell va ser ràpida i no hi hagué vessament de sang. Dénia es va convertir així en la primera ciutat de la Corona d'Aragó a proclamar rei l'arxiduc Carles.
L'ocupació de la capital de la Marina va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de l'austriacisme valencià, que fins aleshores havia estat un moviment sediciós relativament minoritari,però que es va convertir des d'aquell moment en una revolta generalitzada contra les autoritats borbòniques"(Joaquim E. López Camps: L' alçament maulet dins del llibre: Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)
L' origen del moviment maulet segons Joaquim E. López Camps té semblances amb Catalunya:"En ambdós territoris hi va haver persones que, pels seus lligams amb la casa d'Àustria, van exercir un paper determinant en la generació d'un estat d'opinió favorable a l'arxiduc Carles i, en tots els casos, es va aprofitar una situació de revolta latent per aconseguir el suport de les classes populars com a complements de l'acció militar ( Joaquim E. López Camps: L' alçament maulet dins del llibre: Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)
També l' historiador Joaquim E. López Camps ens parla de les causes del moviment maulet:

• "Al regne de València existia un arrelat sentiment antifrancès que s'havia fet palès en diversos avalots al llarg de tot el segle XVII, tot coincidint amb l'estat de guerra quasi permanent amb la França de lluís XIV.Bona part de l'odi contra els francesos es relacionava amb qüestions de tipus econòmic , atès que els comerciants d'aquest regne tenien una important presència a les ciutats valencianes, amb la qual cosa entrava en competència amb els sectors artesans i mercantils del país, en procés de modernització i expansió."(Joaquim E. López Camps:L' alçament maulet dins del llibre: Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)
• (...) No es pot establir una relació directa entre la Segona Germania i l'alçament maulet, però no sembla agosarat afirmar que els austriacistes valencians es van poder aprofitar de la conflictivitat social prèvia per reclutar gent disposada a prendre les armes en canvi, això si, de promeses de llibertat i justícia."(Joaquim E. López Camps: L' alçament maulet dins del llibre:Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)
• (...) la presencia d' efectius militars del regne de València al front català durant les guerres contra França, que va facilitar el contacte d'aquests homes amb la jerarquia militar, a la qual pertanyia, cal no oblidar-ho, el princep Jordi de Hessen" (Joaquim E. López Camps:L' alçament maulet dins del llibre: Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)

Aquí fem un recull de diversos vídeos relacionats amb aquesta entrada: el Cant dels Maulets(cançó del grup valencià Al Tall) en dues versions, resum del la vida i obra de Joan Batista Basset i Ramos i finalment un programa de ràdio que parla sobre el princep Jordi de Hessen

Guerra de Successió (9) Desenvolupament de la Guerra a la Península Ibèrica.(I)

De 1705 a 1711 la guerra es desenvolupà en diferents fronts de la península i d'Europa. El 1706 les forces de l'arxiduc-rei Carles III conqueriren Aragó,València,Madrid, Mallorca i Eivissa.Però la victòria filipista d'Almansa (abril del 1707) comportà la conquesta borbònica de València i l'Aragó amb la pèrdua dels seus furs(1708) ,i de Lleida i Tortosa(1708). Malgrat la situació diplomàtica i militar(conquesta, aliada de Menorca, 1708) no es decantà a favor de Felip V fins el desembre de l'any 1710.
Aquí podeu veure diferents vídeos relacionats amb aquesta entrada:Almansa, Dénia,Lleida,Tortosa...

Guerra de Sucessió (8), Reivindicació "foralista",interessos socials i fòbies nacionals.

Fenix de Catalunya

Hi ha historiadors com Joaquim Albareda que discrepen respecte al caràcter neoforalista dels Àustries: (...) el projecte de repressió dels catalans de 1652, elaborat pel Consell d' Aragó a la fi de la Guerra dels Segadors, com el memorial de Villahermosa de 1690, un cop apaivagada la revolta dels Barretines, són ben lluny del suposat esperit "neoforalista" que hom ha atribuït als darrers governs dels Àustria (Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1023). El mateix historiador considera diferents factors en els posicionaments dels catalans contra Felip V:

• (...) la francofòbia era un element compartit pels diferents estrats de la societat catalana:la mutilació de la Catalunya de 1659, les ocupacions constants del Principat durant la segona meitat del segle XVII, les vexacions comeses contra la població, sobretot el 1694, i l' entada en massa de les manufactures franceses des del tractat dels Pirineus (...)(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1023-1024)
• "La castellanofòbia també s' havia manifestat, encara que menys persistent, enfront dels ministres reials i de les tropes."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
• (...) la defensa de les Constitucions era un afany compartit de tots els estaments, encara, que amb interessos fins i tot contraposats."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
• "L' existència d'un cos jurídic i institucional propi que, en defensa dels catalans constrenyia l' acció indiscriminada de l' estat absolutista - i l' activitat que el definia: la guerra- esdevenia un dels elements cohesionadors de la comunitat nacional catalana.(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)

Les raons de cada grup social per donar suport a la causa antiborbònica eren diverses:

• "Entre els sectors burgesos, dels quals Narcís Feliu de la Penya és el màxim exponent , la causa de l' Arxiduc animava l' esperança de convertir Catalunya en una altra Holanda capaç d'intervenir en els afers de la monarquia i també a Amèrica, conscients de la incompatibilitat dels seus interessos amb els francesos."(Diccionari d'Història de Catalunya pàgina 1024)
• " Les raons dels eclesiàstics , els principals propagador de la causa austriacista, no eren menys consistents: el profund sentiment antifrancès sorgit arran de les profanacions d' esglésies (1654,1694) sumat a la temença de perdre l 'estatut de privilegiats que gaudien sota els Àustries en els terrenys jurídic i fiscal."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
• "La noblesa defensà també els seus privilegis i la conservació dels càrrecs públics que detenien"(Diccionari d'Història de Catalunya pàgina 1024)

Los Anales de Cataluña de Narcís Feliu de la Penya