El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dissabte, 24 de març del 2012

El 1714 es recordarà al Born.


 L'alcalde Trias, amb el periodista Toni Soler, i el regidor de Cultura, Jaume Ciurana Foto: ANDREU PUIG.


El futur centre cultural del Born serà l'epicentre de la commemoració dels 300 anys dels fets de 1714. Encara falten dos anys per a l'efemèride, que l'Ajuntament de Barcelona celebrarà a l'estil de l'Any Gaudí o l'Any Cerdà, segons exemples citats pel tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana. Però, en qualsevol cas, Barcelona ja posa fil a l'agulla a un programa d'actes que pretén ser “molt viscut per la ciutadania”, va assegurar Ciurana. Per això ja han triat el comissari de la commemoració, el periodista i historiador Toni Soler.

El Born Centre Cultural tindrà una especial rellevància en la remembrança de l'11 de setembre de 1714, que significa la caiguda de Barcelona en mans de les tropes francocastellanes, dins de la Guerra de Successió. Una derrota que va deixar Catalunya sense les seves institucions nacionals de govern. El futur equipament del Born, llargament esperat i endarrerit, s'obrirà el setembre del 2013. Aquesta nova data anunciada ahir per Ciurana allarga una mica més el termini donat per l'anterior govern socialista, que havia promès que estaria a punt a final d'aquest 2012. Les instal·lacions uniran la seva activitat cultural i cívica amb el relat històric, que difondrà el jaciment arqueològic, amb les restes precisament de la Barcelona del 1714 que s'hi van trobar. Aquest llegat serà accessible amb la inauguració del centre cultural que, a més, permetrà trencar el tòpic que la Barcelona de 1700 era una ciutat decadent.

El primer que farà Soler és contactar amb “entitats, equipaments culturals i representants de la societat barcelonina” per crear un consell promotor, farcir un “programa d'actes ben ambiciós” i aconseguir una celebració com més popular millor. La pretensió del programa? “Explicar als barcelonins d'avui per què lluitaven els barcelonins del 1714, què significava ser català el 1714 i per què els catalans van plantar cara als dos monarques més importants de l'època.” Al mateix temps, buscarà “lliçons per al present i el futur, que és el que es demana a la història”, ja que, segons Soler, “Catalunya i Europa es troben avui en una cruïlla similar” a la d'aleshores. En un any ha d'estar enllestit el programa d'actes, que anirà de bracet amb el que decideixi la Generalitat.

Preguntats pel caràcter reivindicatiu de la commemoració i el seus vincles amb la situació del país, tant l'alcalde Trias com Ciurana van fugir, en part, d'estudi. “És una commemoració que intenta fugir de la conjuntura”, va afirmar Ciurana. Segons l'alcalde, el plantejament de la celebració prové d'unes “conviccions profundes”, i va negar que el programa li faci fer “equilibris” amb la seva principal crossa de govern, el PP. Sigui com sigui, al migdia mateix el PP ja feia una nota de premsa on li estirava les orelles. Alberto Fernández Díaz demanava a Trias que no “distorsionés la història” perquè la del 1714 va ser “una guerra per la successió de la corona d'Espanya”, no per la independència. No s'ha encetat el programa d'actes i el present ja dialoga amb el passat.


Un "historiador", humorista i "periodista"  mediàtic  que s'ha deixat estimar pel tripartit i ara treballa  per en Trias , alcalde de Barcelona. Quina por que fan tots plegats !! 

Creen una ruta turística i cultural per visitar els búnquers de la Jonquera.

L'exterior d'un dels búnquers que es poden visitar a partir d'ara. Foto: E. C.

divendres, 23 de març del 2012

Brussel·les descarta declarar tot el corredor central eix prioritari

Brussel·les descarta declarar tot el corredor central eix prioritari

L'eix mediterrani ha d'adaptar l'amplada de la via per transportar mercaderies a Europa.  


L'eix mediterrani ha d'adaptar l'amplada de la via per transportar mercaderies a Europa. TJERK VAN MEULEN


Si el govern espanyol té la intenció d'exigir a Brussel·les que el corredor ferroviari central -en el tram que travessa el Pirineu aragonès fins a França- també sigui considerat una infraestructura prioritària, es trobarà amb un no rotund de la Comissió Europea. Fonts comunitàries van insistir ahir que l'aposta de Brussel·les és pel corredor mediterrani, que connecta Algesires amb la Jonquera passant per Bobadilla (Sevilla), Almeria, Múrcia, València, Tarragona i Barcelona. 

Les mateixes fonts van explicar que l'executiu comunitari considera que l'últim tram del corredor central no es pot incloure en el mapa de projectes prioritaris perquè "no és realista" que pugui estar enllestit el 2030 ni que Espanya tingui prou diners per finançar-lo. "Al mapa hi figuren només les obres que poden estar acabades el 2030", van explicar les fonts comunitàries. Construir l'últim tram del corredor central implicaria foradar els Pirineus, una obra molt costosa. 

La Comissió Europea va presentar a l'octubre el mapa amb els projectes europeus de transport considerats prioritaris i que comptaran amb prop d'un 20% de finançament comunitari. Brussel·les subratlla que les infraestructures seleccionades s'han escollit mitjançant criteris "tècnics i no pas polítics", tenint en compte que siguin projectes beneficiosos per al medi ambient i que connectin grans ciutats, ports i aeroports. 

Llum verda dels governs

Els ministres de Transports i de Foment dels Vint-i-set es reuniran demà a Brussel·les per donar el vistiplau al mapa de la xarxa transeuropea de transports. Si Madrid considera que l'anterior executiu socialista no va defensar amb prou diligència la inclusió de tot el corredor central, serà el moment de posar-ho sobre la taula. Ahir, però, la ministra de Foment, Ana Pastor, ja va deixar entreveure que a l'hora de la veritat també defensarà el corredor mediterrani.


 http://www.ara.cat/premium/cronica/Brusselles-descarta-declarar-corredor prioritari_0_667733279.html

Pastor prioritza ara el corredor mediterrani enfront del central

"Primer és el que està planificat i en marxa", va anunciar ahir la ministra de Foment, Ana Pastor, en referència al debat sobre quin eix serà prioritari, si el corredor mediterrani o el central. Amb aquesta resposta, deixava clar que els pressupostos del 2012 se centraran en l'eix que passa per Catalunya, que ja té obres començades. Fonts del seu departament van citar, per exemple, el tram entre Barcelona i la frontera francesa o la connexió del port de Barcelona. La part més important de la inversió serà la conversió del corredor a l'ample de via europeu. Fa uns dies, Mariano Rajoy va anunciar al Senat que aquest procés començaria a l'eix mediterrani i més tard s'estendria a la resta de l'Estat. 

Tot i que la prioritat per aquests comptes sembla clara, Pastor va ser curosa de no ferir la sensibilitat d'altres territoris. Va dir que l'eix central és "molt important", però el va emmarcar en la planificació que Espanya fa per al 2030 i el 2050. La travessia central dels Pirineus està en fase d'estudi i, per tant, no entra en el que "està planificat i en marxa", com va dir la ministra. Tot i això, Pastor va deixar clar que hi ha una voluntat pressupostària -i estratègica, doncs- de fer arribar l'AVE a Galícia (8.000 milions) i a Astúries, la gran prioritat.


 http://www.ara.cat/premium/cronica/Pastor-prioritza-corredor-mediterrani-central_0_667733288.html

La UE ignora Espanya i rebutja el corredor central pels Pirineus .

Fracàs del govern espanyol. La ministra de Foment va intentar ahir sense èxit que la UE acceptés incloure tot l'eix ferroviari central en el mapa d'infraestructures prioritàries. Brussel·les s'hi va negar. 
La UE ignora Espanya i rebutja el corredor central pels Pirineus  


La UE ignora Espanya i rebutja el corredor central pels Pirineus XAVIER BERTRAL


LAIA FORÈS
BRUSSEL·LES


El govern espanyol ha perdut la seva primera batalla a Europa. La ministra de Foment, Ana Pastor, es va quedar sola rebutjant ahir el mapa que recull totes les infraestructures de transport considerades prioritàries per a la Unió Europea (UE). En una reunió de ministres dedicada a estudiar la proposta de Brussel·les per impulsar la xarxa europea de transports, tots els estats membres excepte Espanya van donar el vistiplau al mapa, que inclou el corredor ferroviari mediterrani -des d'Algesires fins a França passant per València, Tarragona, Barcelona i Girona-, el corredor atlàntic i el corredor central només fins a Saragossa. 

L'executiu espanyol defensava la inclusió de l'últim tram del central, el que connecta l'Aragó amb França a través del túnel pirinenc de Canfranc. Però la Comissió Europea, com ja havia advertit, ho va rebutjar de ple per l'elevat cost econòmic i mediambiental que suposaria foradar els Pirineus. L'executiu comunitari també posa sobre la taula un altre argument de pes: totes les infraestructures que inclou el mapa han d'estar acabades, a tot estirar, el 2030. I per acabar les obres de la connexió amb França del corredor central caldria més temps. 

La visió de l'Espanya radial que vol imprimir el govern popular -i de la qual es va intentar allunyar l'anterior govern socialista- no ha colat a Brussel·les. El comissari europeu de Transports, Siim Kallas, va defensar ahir davant Pastor i la resta de ministres europeus del ram deixar fora del mapa l'últim tram del corredor central. Kallas va deixar clar que a cada canvi de govern no es poden reobrir les negociacions per incloure un projecte o un altre. "Hem estat negociant durant dos anys. Les negociacions no poden començar de zero en cada moment. És impossible", va raonar el comissari. 

L'anterior govern de Rodríguez Zapatero va decidir apostar pel corredor mediterrani i l'atlàntic en detriment de l'últim tram del central perquè va considerar els altres eixos ferroviaris més estratègics per al transport de mercaderies. L'eix ferroviari mediterrani concentra la meitat de la població de l'Estat i representa el 40% del producte interior brut espanyol. A més a més, el govern espanyol -que ha de finançar gran part de les obres- no té prou diners per invertir en tots els corredors. Brussel·les finançarà com a màxim el 20% del cost de les infraestructures considerades prioritàries. La resta l'haurà de pagar l'Estat. 

Pla inicial del PP


El govern popular de José María Aznar ja va intentar el 2003 incloure tot el corredor central en el mapa d'infraestructures prioritàries europees i deixar fora el mediterrani, però va ser l'executiu socialista l'encarregat de tancar les negociacions amb Brussel·les i va decidir fer-ho al revés seguint criteris estratègics i econòmics. Ara la ministra Ana Pastor s'ha entestat a tornar als plans inicials del PP, per bé que l'acord entre Madrid i Brussel·les ja estava tancat. El rebuig d'Espanya al mapa, però, no tindrà cap conseqüència. Ara comencen les negociacions amb el Parlament Europeu, que també l'ha d'aprovar.

 http://www.ara.cat/premium/cronica/UE-Espanya-corredor-central-Pirineus_0_668933138.html

dimecres, 21 de març del 2012

Sota Terra 9è Episodi

Caldes de Montbui: 2000 anys de termal. 

Trobarem una piscina romana a la plaça de la Vil·la? A Caldes de Montbui, hi està documentada l'activitat termal des de l'època romana. Al costat de la Font del Lleó hi ha les restes de les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Durant tres dies -en un estressant contrarellotge- buscarem la natatio, la piscina d'aigua freda, per veure si també són les més grans. En paral·lel excavarem i investigarem amb els més innovadors mètodes de prospecció, per restablir la imatge del que fou el balneari més important del segle XIX a Caldes: Can Rius, avui en dia un edifici fantasmagòric mig abandonat. Tres dies en què l'equip de "Sota terra" posa de cap per avall el centre històric de la tranquil·la població termal. Pel bé de l'arqueologia, òbviament.

dilluns, 19 de març del 2012

Optimisme cautelós.


L'espectacular coberta amb volta catalana de l'antiga fàbrica tèxtil Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa, seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Foto: ÒSCAR ESPINOSA.