Quatre anys després que el govern del tripartit presentés el
seu Pla de Museus, el Departament de Cultura que lidera el conseller Ferran Mascarell va revelar ahir els continguts del
seu
Pla de Museus. Diferències? Poques, però alguna de rellevant. En
essència, va allà mateix: cal fer una vegada per totes una renovació
profunda en els museus.
El nou projecte respecta el model de
quatre museus nacionals que han de dur la iniciativa i vertebrar les
estratègies del conjunt de museus del país. Però els tòtems d'aquestes
quatre
constel·lacions de museus no són ben bé els mateixos que
havia previst l'anterior pla: Mascarell dota el Macba d'un accentuat
poder, fins al punt que, sense ser-ho, passarà a exercir un rol de museu
nacional. Els altres tres museus de referència seran el MNAC, el Museu
Nacional de Ciències Naturals i un
nou Museu Nacional d'Història
que, en esperit, és calcat del polèmic Museu Catalònia que es va
inventar el conseller Joan Manuel Tresserras.
Moltes exigències
En
el que sí va més enllà Mascarell és en el “rendiment” d'aquest nou
sistema d'ordenació dels museus, que no estarà desplegat del tot fins al
2020. El conseller assegura que serà “molt exigent” amb els museus
capçalera perquè assumeixin el paper de tuteladors dels museus associats
i perquè es prenguin “més” seriosament la seva gestió. Els ho exigirà
en els contractes programa que se signaran enguany mateix. Les regles
del joc han de quedar “ben clares” des del començament, emfasitza el
conseller.
El Departament de Cultura, i més concretament la futura
Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que es constituirà al juliol,
vol que els principals museus es posin les piles per generar més
recursos propis. I els objectius ja estan marcats: als 22 milions de
visitants que reben ara els més de cent museus catalans, se n'hi hauran
de sumar tres fins arribar als 25, des d'ara i fins al 2014. Aquí el
MNAC haurà de fer una aportació de nous públics significativa. Mascarell
ja ha dit que el museu del Palau Nacional ha de duplicar el seu
registre de visitants, fins al milió.
Una altra via que
s'explorarà sí o sí per augmentar els recursos és el patrocini. El repte
és ambiciós, però motivador per rellançar els museus: d'aquí dos anys,
s'han d'haver aconseguit tres milions d'euros addicionals de finançament
privat.
L'art és “de tots”
Altres temes que s'arrosseguen des de fa temps i en què el pla vol posar
ordre
són el de les disperses col·leccions nacionals d'art, que es
convertiran en una única col·lecció “a disposició de tots els museus”, i
no només dels que en custodien les obres, i
el de l'anhelada col·lecció nacional de fotogra-fia, que es crearà entre aquest any i el que ve.
El
pla també posa atenció en els dipòsits d'art i arqueologia (el
d'arqueologia, per exemple, es concentrarà al complex de la Tabacalera
de Tarragona, on també s'emplaçarà el futur museu d'arqueologia, que
segons el pla s'obrirà el 2017). I estableix un altre entramat de xarxes
territorials (una per demarcació) per revitalitzar els museus locals.
Molta
feina a fer, sens dubte. El Pla de Museus és, de moment, un document de
base que ara inicia un recorregut de debat amb la Junta de Museus i el
sector. Caldrà veure com respon ara el sector al controvertit projecte
del nou Museu Nacional d'Història, per al qual s'ha de pensar “un
concepte” que articuli la suma de tres museus: dos de nacionals (el
Museu de la Ciència i la Tècnica i el Museu d'Arqueologia) i un de no
nacional (el Museu d'Història). I si l'Ajuntament de Barcelona ho
accepta, també integrarà el Museu Etnològic.
El “concepte”
d'aquest museu es treballarà sense gaires presses, ja que el termini que
es fixa Cultura és el 2019, quan l'actual Museu d'Història haurà de
deixar el Palau de Mar perquè s'acaba el contracte
de lloguer. Ahir,
per distanciar-se del seu antecessor, Mascarell ho va fer així: “Abans
que parlar de noms i d'edificis, a nosaltres ara el que ens preocupa és
gestar el seu relat.”
