De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(63)

Finestres de l'edifici de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, de l'arquitecte August Font i Carreras (1905-06). Foto: ARXIU.

Els stops de l'angoixa

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca

Karl Polanyi
  
Karl Paul Polanyi

Els mobles tornen a casa.

La Fundació Masó rep el mobiliari de l'arquitecte un cop restaurat pensant ja en l'obertura del museu

 

 

Foto: EL PUNT.

 

Dues torres com noves.

Les torres del Fum i el Corn, i la Porta Ferrada al mig Foto: E.A.

 

Sant Feliu acaba la restauració de dues torres romàniques del monestir

 

Museu dels Maquis

Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona 

 

 

Castellnou de Bages inaugura el Museu dels Maquis 

 

 MUSEU DELS MAQUIS A CASTELLNOU DE BAGES

 

 Ramon Vila Capdevila

 

 Obre portes el Museu dels Maquis

 

Inauguren el Museu dels Maquis(vídeo)

 

Les bales de l'últim afusellat a Catalunya pel franquisme

 

EL TESTIMONI Magda Oranich amb les bales I amb la foto que va fer Marc Palmés minuts després de l'afusellament. FRANCESC MELCION

 SÍLVIA MARIMON

 

Durant més de tres dècades l'advocada Magda Oranich ha guardat deu casquets de bala a casa seva. Els va recollir minuts després que caigués lentament, lligat a un trípode, amb els ulls oberts i cantant Eusko gudariak -l'himne del soldat basc- l'últim afusellat pel franquisme a Catalunya, Jon Paredes, conegut com a Txiki, perquè era molt menut: feia 1,52 m d'alçada. No hi va haver ràfegues. Els que eren a Collserola van poder sentir com espetegava un tret darrere l'altre.
Cap d'aquelles bales, disparades pels subfusells d'un escamot format per voluntaris de la Guàrdia Civil, però, va matar Txiki. Va haver de rebre un últim tret de gràcia. Tenia només 21 anys, el van acusar de pertànyer a ETA i d'haver mort un policia a Barcelona en el transcurs d'un atracament a una sucursal bancària. Mai es va demostrar que ell havia estat l'autor del tret. Però això a Franco li era indiferent. "Volia donar un escarment i Txiki era la víctima més fàcil", explica Magda Oranich. Txiki va ser afusellat el 27 de setembre del 1975. Al cap de dos mesos moria el dictador.
Oranich, amb Marc Palmés, va ser la defensora de Txiki durant el consell de guerra sumaríssim que es va celebrar el 19 de setembre al Govern Militar de Barcelona. Ara, 36 anys després, Oranich ha volgut donar tres d'aquelles bales -cinc ja les va lliurar a la mare i al germà de Txiki- al Museu d'Història de Catalunya. Amb les bales també ha cedit una pipa, l'únic objecte personal que conservava de Txiki.
L'advocada no s'ha volgut despendre de dues de les bales. El record d'aquella matinada a pocs metres del cementiri de Collserola, a Can Catà, on va caure Txiki, i de les dotze hores prèvies passades a la guarderia de la presó Model de Barcelona, no s'esborra. "M'agafava la mà i em deia no em deixis, vull que ho expliquis tot", recorda l'advocada. Aquella nit Txiki va escriure un poema.
El jove d'origen extremeny mai va perdre la serenitat. Quan en les hores prèvies a l'execució un militar se li va acostar estranyat per la seva tranquil·litat, ell va contestar: "Nosaltres no ens hem d'avergonyir per ser aquí. Vosaltres sí". Aquella nit no sabia qui l'afusellaria, pensava que l'escamot el formarien soldats i deia que estava segur que els "nois" no ho voldrien fer.
Dies abans va demanar una vegada i una altra que li dibuixessin i li expliquessin com funcionava el garrot vil. Al final, però, aquest mètode d'execució que li produïa tanta angoixa no es va utilitzar. No perquè Franco a última hora fes un acte de concessió, sinó perquè a Espanya només hi havia dos botxins i aquell 27 de setembre el dictador va voler que hi haguessin tres execucions. A la mateixa hora Anjel Otaegi, també membre d'ETA, era afusellat a Burgos. A Madrid s'enfrontaven a l'escamot d'afusellament tres militants del Frente Revolucionario Antifranquista (FRAP): José Humberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez Bravo.

Un judici il·legal
A Txiki el van detenir el juliol del 1975. Poc abans el dictador havia fet pública una nova llei antiterrorista. "Recordo que em van trucar i em van demanar si el podia defensar. Em van dir que era un membre d'ETA de segona fila i que, per tant, no hi hauria problemes", explica Oranich. Txiki va estar incomunicat durant un mes i va ser torturat. "Quan el vaig anar a veure vaig sortir plorant, era un jove molt amable", recorda l'advocada.
El 19 de setembre el consell de guerra no va trigar gaire a prendre una decisió: "En menys de dues hores i sense cap prova, van condemnar Txiki a pena de mort", relata Oranich. El divendres següent hi havia consell de ministres, però Franco, malgrat totes les peticions internacionals, no el va voler indultar.

Cançons brigadistes.

Estrenen a Londres ‘Goodbye Barcelona', un musical que homenatja i evoca el sacrifici dels voluntaris internacionalistes que van participar a la Guerra Civil

De memòria. Article publicat per Francesc Roca a la revista L'Econòmic(62)

 

Interior de la majestuosa sala gòtica de la Llotja de Mar de Barcelona. Foto: ARXIU.

Les llotges catalanes

Professor de Política Econòmica de la UB - Francesc Roca



Llotja

Llotja de la Seda

Llotja de Mar

Llotja de Palma

Llotja de Perpinyà

Llotja de Castelló d'Empúries

Llotja de Tortosa 

Porxada de Granollers 

Romà Perpinyà i Grau

Llotja del Cànem

 

 

 Llotja de la Seda

 

Llotja del Cànem