La fotografia artística va quedar relegada durant
dècades en favor del fotoperiodisme i la fotografia publicitària i de
moda. No va ser fins als anys 80 que va entrar a les cases de subhastes i
els museus van començar a dedicar-li seccions.
El
Modernisme ha donat grans noms en el camp de les arts plàstiques com
Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarasa i Alexandre de Riquer, però el
fotògraf pictorialista Joan Vilatobà (Sabadell, 1878-1954) és un autor
poc conegut. "Surt a totes les històries de la fotografia catalana, i ja
apareixia a les revistes de l'època, però no s'ha arribat a estudiar
mai a fons", explica Josep Casamartina, comissari de l'exposició que la
galeria A34 dedica a Vilatobà fins al 9 de gener. La mostra, que inclou
39 fotografies i documentació sobre la trajectòria de l'artista, suposa
el primer estudi històric de la trajectòria de Vilatobà i ha permès
datar les seves obres amb més precisió. "Totes es dataven entre el 1901 i
el 1931, i això va desorientar força el públic i els estudiosos perquè
es preguntaven si era dels anys 20. Però no, són de primers de segle",
subratlla Casamartina, que considera Vilatobà "el primer pictorialista
professional català i un dels pioners de la fotografia artística".
Abans d'aquesta mostra, es va poder veure l'antològica que el Museu
d'Art de Sabadell li va dedicar el 1996, comissariada pel també fotògraf
Pere Formiguera. El 2009 Vilatobà va ser l'únic fotògraf de l'exposició
del MNAC Convidats d'honor , i el museu va adquirir les 17
obres exposades. Recentment els hereus van dipositar els seus negatius,
2.000 plaques de vidre, a l'Arxiu Històric de Sabadell, i un centenar de
còpies d'època al Museu d'Art de Sabadell.
Un republicà que va treballar per al rei
Les obres exposades a la galeria A34 provenen dels hereus de l'artista
i de diverses col·leccions particulars. N'hi ha que estan emmarcades
pel mateix Vilatobà, i s'hi pot observar l'escut que l'acreditava com a
proveïdor reial, tot i que pertanyia al Partit Republicà Radical i mai
no va renunciar a les seves idees. El 1904 el rei Alfons XIII es va
interessar per la seva obra quan la va veure exposada dins l'exhibició
de productes locals que el Gremi de Fabricants de Sabadell havia
organitzat en honor del monarca. "Era l'únic fotògraf de l'exposició",
diu Casamartina. "No va voler regalar les fotografies al rei, sinó, com
solia afirmar, els hi va fer pagar al preu que les venia al públic",
afegeix el comissari. Així i tot, els reis li van encarregar un dels
seus retrats oficials.
Una altra de les curiositats
de la mostra és el certificat d'estudis de Vilatobà escrit a mà pel seu
mestre de fotografia a Karlsruhe (Alemanya), Fritz Schmidt, datat el
gener del 1903, i un retrat que li va fer el mestre. El 1898 Vilatobà
havia estat cridat a quintes per anar a la Guerra del Marroc, i es va
exiliar amb el seu germà Josep i el pintor Miquel Renom per fugir de les
seves obligacions militars. Finalment, la seva família va pagar per
eximir-lo del servei, i Vilatobà va poder tornar a Sabadell.
La vida, l'erotisme i la mort
Entre les peces més impactants de la mostra, que inclou nombrosos nus femenins, figura En quin punt del cel et trobaré?
, una elaborada posada en escena sobre l'erotisme i la mort de la qual
Vilatobà va fer diverses versions. "Ell era espiritista i va jugar molt
amb els temes de la vida i la mort i l'erotisme i la mort", explica el
comissari. Un dels trets més destacats de moltes de les imatges és el
gran format. "Quan les va exposar a Madrid van quedar molt parats. Estan
revelades al carbó, una tècnica molt complicada i molt apreciada pels
col·leccionistes de l'època perquè tenia molta durabilitat i qualitat",
diu Casamartina.Per il·lustrar la importància de
l'obra de Vilatobà, el comissari el posa en context. "Durant el
Modernisme hi havia altres fotògrafs. Però Vilatobà, que es va consagrar
professionalment al pictorialisme, és un dels primers autors que rep la
consideració d'artista. Va ser coetani de retratistes com els germans
Napoleon i Pau Audouard, que també va treballar el pictorialisme però
d'una manera tangencial", recorda el comissari.A
més dels nus i les composicions, l'exposició desvela l'interès de
Vilatobà pel flamenc, amb diversos retrats de gitanes. "Es va moure molt
en ambients musicals. Tocava la guitarra i va ser amic íntim d'Andrés
Segovia. Quan Joan Oliver i Francesc Trabal van muntar l'Associació de
Música a Sabadell als anys 20, Vilatobà els va ajudar", diu Casamartina.
I, per acabar, també es pot observar l'interès que va tenir pel
paisatge. "Durant els cinc primers anys de la seva trajectòria, Vilatobà
va ser pintor i va seguir força Modest Urgell i, sobretot, Joaquim
Vancells". La particularitat d'aquestes imatges, fetes al desaparegut
bosc de Can Feu, és que l'artista es va concentrar en detalls del
sotabosc: en comptes de buscar la identificació del lloc, va posar
l'accent en el simbolisme.
Apogeu i caiguda en l'oblit
Tal com explica Casamartina, la trajectòria de Vilatobà "té dos moments
destacats". El primer, del 1903 al 1905, quan s'estableix com a
fotògraf. En aquells anys, guanya set premis al II Concurs de Fotografia
d' Il·lustració Catalana i obté la màxima distinció, el Diploma
d'Or, de l'Exposición Nacional de Fotografía del 1905. El segon moment
brillant de la seva carrera arriba el 1919, quan té l'oportunitat
d'exposar al Círculo de Bellas Artes. "Va arrasar", subratlla el
comissari, que ha triat alguns dels originals d'aquella exposició per a
la mostra a la galeria A34. Quan Vilatobà va exposar a Barcelona les
obres amb què havia triomfat a Madrid, no va tenir tant èxit. "Amb prou
feines va sortir a la premsa. Als anys 20, l'estètica de Vilatobà, molt
modernista, ja no connectava tant amb l'època". Vilatobà va deixar la
fotografia el 1931 per tornar a la pintura de paisatges i va morir
oblidat com a artista.
La fotografia artística va quedar relegada durant
dècades en favor del fotoperiodisme i la fotografia publicitària i de
moda. No va ser fins als anys 80 que va entrar a les cases de subhastes i
els museus van començar a dedicar-li seccions.
El
Modernisme ha donat grans noms en el camp de les arts plàstiques com
Santiago Rusiñol, Hermen Anglada Camarasa i Alexandre de Riquer, però el
fotògraf pictorialista Joan Vilatobà (Sabadell, 1878-1954) és un autor
poc conegut. "Surt a totes les històries de la fotografia catalana, i ja
apareixia a les revistes de l'època, però no s'ha arribat a estudiar
mai a fons", explica Josep Casamartina, comissari de l'exposició que la
galeria A34 dedica a Vilatobà fins al 9 de gener. La mostra, que inclou
39 fotografies i documentació sobre la trajectòria de l'artista, suposa
el primer estudi històric de la trajectòria de Vilatobà i ha permès
datar les seves obres amb més precisió. "Totes es dataven entre el 1901 i
el 1931, i això va desorientar força el públic i els estudiosos perquè
es preguntaven si era dels anys 20. Però no, són de primers de segle",
subratlla Casamartina, que considera Vilatobà "el primer pictorialista
professional català i un dels pioners de la fotografia artística".
Abans d'aquesta mostra, es va poder veure l'antològica que el Museu
d'Art de Sabadell li va dedicar el 1996, comissariada pel també fotògraf
Pere Formiguera. El 2009 Vilatobà va ser l'únic fotògraf de l'exposició
del MNAC Convidats d'honor , i el museu va adquirir les 17
obres exposades. Recentment els hereus van dipositar els seus negatius,
2.000 plaques de vidre, a l'Arxiu Històric de Sabadell, i un centenar de
còpies d'època al Museu d'Art de Sabadell.
