El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dimarts, 15 de setembre del 2009

Recursos didàctics sobre l'Onze de Setembre i la Guerra de Successió (15)

Jocs de Taula
L'empresa terrassenca CATIMPERIUM innova el sector dels jocs de taula"11 de setembre - setge 1714" inaugura una línia de jocs d'història de Catalunya

Pàgines Web dedicades a la didàctica
Ciències Socials La Guerra de Successió. Segle XVIII
Ciències Socials a la Xarxa
Recursos Enxarxats Intersindical

Recreacions històriques
Torredembarra recorda la guerra de Successió amb recreacions històriques

Rutes i caminades
ruta 1714 - cinc escenaris de la Guerra de Successió
II Caminada de la Guerra de Successió

Soldadets
Presentació de les miniatures de Guerra de Successió de BUM
Història militar

Bibliografia i literatura sobre la Guerra de Successió i l'Onze de Setembre de 1714 (14)




Bibliografia

Literatura i Premsa
1714: Onze de Setembre, final i bibliografia (II)
Bibliografia
Revistes científiques en línia de l'IEC
Base de citas de Historia Moderna
La Renaixensa
Bibliografía de Felipe V y su época
Una nova perspectiva sobre la Guerra de Successió

Fonts històriques

Fonts històriques
Memoria Digital de Catalunya
Depósito Digital de Documentos de la UAB

dilluns, 14 de setembre del 2009

Conseqüències de la Guerra de Successió pels antics territoris de la Corona d'Aragó(13)Decret de Nova Planta.


















Si cliqueu a la imatge de l'esquerra trobareu informació sobre el Decret de Nova Planta a Catalunya en la imatge de l'esquerra trobarem l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana referida aquest decret però amb referències de tots els Països Catalans i finalment en la imatge superior al centre la repercussió d'aquest decret per la llengua catalana.


Altres entrades d'aquest bloc que fan referència al tema:
Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió Nova Planta (1716)(1702-1714) i el Decret de Nova Planta


El vídeo de Polònia amb nombroses referències històriques incorrectes i divertides...Per exemple Felip V amb el Conde-Duque de Olivares i en Pau Claris, a "l'estil Montilla"...

dijous, 10 de setembre del 2009

Guerra de Successió( i 12)Onze de Setembre a Barcelona,Cardona ,Talamanca i els valencians al setge de Barcelona.

L'Onze de Setembre de 1714 a Barcelona va significar una derrota militar dels partidaris de l'Arxiduc-Carles. La ciutat havia patit el setge ,per tant cal destacar la resistència heroica dels catalans, especialment barcelonins, però també dels valencians, els maulets, molts d'ells varen ser enterrats al Fossar de les Moreres. Altres poblacions catalanes que varen patir l'atac de les tropes borbòniques, és el cas de Cardona.Finalment cal fer referència a la darrera victòria austriacista la batalla Talamanca. Aquí he recollit diversos vídeos:
  • El Born, un vincle amb el passat. Aquest vídeo ens parla de l'aspecte urbanístic de Barcelona abans de l'Onze de Setembre de 1714.
  • Onze de setembre de 1714 (Guerra de Successió)
  • Cardona (2 vídeos relacionats amb la Cardona antiborbònica)
  • Talamanca.
  • Valencians al setge Barcelona(1714)








>





>



Guerra de Successió (11) Desenvolupament de la Guerra a la Península Ibèrica.(2)

L' abril de 1771 morí sobtadament l'emperador austríac Josep I , germà de l'arxiduc-rei Carles III, el qual, per succeir-li, hagué de deixar Barcelona per poder ser proclamat emperador amb el nom de Carles VI.Aquest fet canvia diplomàticament el significat de la lluita.La por a un imperi semblant al del segle XVI de Carles V porta a Anglaterra a cerca la pau amb França. cosa que féu desestima els principis de la Haia. Nomes Catalunya, les Balears i les Províncies Unides restaren fidels a l' arxiduc-emperador. La victòria de Denain(1712) de les tropes franceses sobre les Províncies Unides féu que s'iniciessin les converses de pau d'Utrech, pau signada l'any 1713.


dilluns, 7 de setembre del 2009

Guerra de Successió(10) Alçament maulet.


Els maulets, els seguidors de l'Arxiduc-rei Carles III d' Àustria al País Valencià (a Catalunya eren els vigatans). Eren majoritàriament membres de les classes mitjanes rurals i de professions liberals.
Hem d'esmentar en primer lloc el general Joan Batista Basset i Ramos que "el 18 d'agost del 1705 aconseguia la capitulació de la ciutat valenciana de Dénia i l'ocupava amb un petit exèrcit, en nom de Carles III. La caiguda de la plaça, malgrat la fortalesa del seu castell va ser ràpida i no hi hagué vessament de sang. Dénia es va convertir així en la primera ciutat de la Corona d'Aragó a proclamar rei l'arxiduc Carles.
L'ocupació de la capital de la Marina va marcar un punt d'inflexió en la trajectòria de l'austriacisme valencià, que fins aleshores havia estat un moviment sediciós relativament minoritari,però que es va convertir des d'aquell moment en una revolta generalitzada contra les autoritats borbòniques"(Joaquim E. López Camps: L' alçament maulet dins del llibre: Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)
L' origen del moviment maulet segons Joaquim E. López Camps té semblances amb Catalunya:"En ambdós territoris hi va haver persones que, pels seus lligams amb la casa d'Àustria, van exercir un paper determinant en la generació d'un estat d'opinió favorable a l'arxiduc Carles i, en tots els casos, es va aprofitar una situació de revolta latent per aconseguir el suport de les classes populars com a complements de l'acció militar ( Joaquim E. López Camps: L' alçament maulet dins del llibre: Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)
També l' historiador Joaquim E. López Camps ens parla de les causes del moviment maulet:
  • "Al regne de València existia un arrelat sentiment antifrancès que s'havia fet palès en diversos avalots al llarg de tot el segle XVII, tot coincidint amb l'estat de guerra quasi permanent amb la França de lluís XIV.Bona part de l'odi contra els francesos es relacionava amb qüestions de tipus econòmic , atès que els comerciants d'aquest regne tenien una important presència a les ciutats valencianes, amb la qual cosa entrava en competència amb els sectors artesans i mercantils del país, en procés de modernització i expansió."(Joaquim E. López Camps:L' alçament maulet dins del llibre: Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)
  • (...) No es pot establir una relació directa entre la Segona Germania i l'alçament maulet, però no sembla agosarat afirmar que els austriacistes valencians es van poder aprofitar de la conflictivitat social prèvia per reclutar gent disposada a prendre les armes en canvi, això si, de promeses de llibertat i justícia."(Joaquim E. López Camps: L' alçament maulet dins del llibre:Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)
  • (...) la presencia d' efectius militars del regne de València al front català durant les guerres contra França, que va facilitar el contacte d'aquests homes amb la jerarquia militar, a la qual pertanyia, cal no oblidar-ho, el princep Jordi de Hessen" (Joaquim E. López Camps:L' alçament maulet dins del llibre: Catalunya dins de la Guerra de Successió volum I pàgina 97)


























Aquí fem un recull de diversos vídeos relacionats amb aquesta entrada: el Cant dels Maulets(cançó del grup valencià Al Tall) en dues versions, resum del la vida i obra de Joan Batista Basset i Ramos i finalment un programa de ràdio que parla sobre el princep Jordi de Hessen









Guerra de Successió (9) Desenvolupament de la Guerra a la Península Ibèrica.(I)

De 1705 a 1711 la guerra es desenvolupà en diferents fronts de la península i d'Europa. El 1706 les forces de l'arxiduc-rei Carles III conqueriren Aragó,València,Madrid, Mallorca i Eivissa.Però la victòria filipista d'Almansa (abril del 1707) comportà la conquesta borbònica de València i l'Aragó amb la pèrdua dels seus furs(1708) ,i de Lleida i Tortosa(1708). Malgrat la situació diplomàtica i militar(conquesta, aliada de Menorca, 1708) no es decantà a favor de Felip V fins el desembre de l'any 1710.
Aquí podeu veure diferents vídeos relacionats amb aquesta entrada:Almansa, Dénia,Lleida,Tortosa...









Guerra de Sucessió (8), Reivindicació "foralista",interessos socials i fòbies nacionals.




Hi ha historiadors com Joaquim Albareda que discrepen respecte al caràcter neoforalista dels Àustries: (...) el projecte de repressió dels catalans de 1652, elaborat pel Consell d' Aragó a la fi de la Guerra dels Segadors, com el memorial de Villahermosa de 1690, un cop apaivagada la revolta dels Barretines, són ben lluny del suposat esperit "neoforalista" que hom ha atribuït als darrers governs dels Àustria (Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1023). El mateix historiador considera diferents factors en els posicionaments dels catalans contra Felip V:
  • (...) la francofòbia era un element compartit pels diferents estrats de la societat catalana:la mutilació de la Catalunya de 1659, les ocupacions constants del Principat durant la segona meitat del segle XVII, les vexacions comeses contra la població, sobretot el 1694, i l' entada en massa de les manufactures franceses des del tractat dels Pirineus (...)(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1023-1024)
  • "La castellanofòbia també s' havia manifestat, encara que menys persistent, enfront dels ministres reials i de les tropes."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
  • (...) la defensa de les Constitucions era un afany compartit de tots els estaments, encara, que amb interessos fins i tot contraposats."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
  • "L' existència d'un cos jurídic i institucional propi que, en defensa dels catalans constrenyia l' acció indiscriminada de l' estat absolutista - i l' activitat que el definia: la guerra- esdevenia un dels elements cohesionadors de la comunitat nacional catalana.(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
Les raons de cada grup social per donar suport a la causa antiborbònica eren diverses:
  • "Entre els sectors burgesos, dels quals Narcís Feliu de la Penya és el màxim exponent , la causa de l' Arxiduc animava l' esperança de convertir Catalunya en una altra Holanda capaç d'intervenir en els afers de la monarquia i també a Amèrica, conscients de la incompatibilitat dels seus interessos amb els francesos."(Diccionari d'Història de Catalunya pàgina 1024)
  • " Les raons dels eclesiàstics , els principals propagador de la causa austriacista, no eren menys consistents: el profund sentiment antifrancès sorgit arran de les profanacions d' esglésies (1654,1694) sumat a la temença de perdre l 'estatut de privilegiats que gaudien sota els Àustries en els terrenys jurídic i fiscal."(Diccionari d' Història de Catalunya pàgina 1024)
  • "La noblesa defensà també els seus privilegis i la conservació dels càrrecs públics que detenien"(Diccionari d'Història de Catalunya pàgina 1024)


dissabte, 5 de setembre del 2009

Guerra de Successió(7) Arribada de l'Arxiduc Carles a Catalunya.

A Catalunya,l'oposició al monarca borbònic, dirigida per la petita noblesa, entra en contacte amb els aliats i signà el pacte de Gènova (1705) amb Anglaterra.A conseqüència d'aquest pacte, l'octubre de 1705 l'arxiduc Carles arribà a Barcelona, on fou proclamat rei amb el nom de Carles III després de jurar les constitucions.


Desembarc de l'Arxiduc Carles d'Àustria a Barcelona


La Guerra de Successió(6)L'aixecament de 1705.




Aquest vídeo ens explica com es va organitzar l'aixecament del 1705, partidaris de l'Arxiduc Carles i el paper dels Vigatans en aquest.

divendres, 4 de setembre del 2009

Guerra de Successió (5) Organització del Partit Austracista. Els Vigatans.


Els partidaris de la casa d'Àustria (Partit Austracista o austriacistes) durant la Guerra de Successió,foren també anomenats vigatans, pel protagonisme d'un grup de dirigents de la plana de Vic a favor de l' Arxiduc Carles, que va començar la revolta de 1705. Alguns dels revoltats: Carles Regàs,Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Bac de Roda, Josep Moragues..

La Guerra de Successió (4) El rei Felip V i la seva relació amb els mallorquins.

En els Regne de Mallorca, on el rei no estava obligat a acudir, jurà en nom seu el virrei Francisco Miguel de Pueyo.En aquest jurament hagué fortes tensions, perquè el Gran i General Consell s'oposava a acceptar el jurament limitat dels Privilegis del Regne que Felip V pretenia i l'acte,previst per al mes d'agost, s'ajornà fins el desembre de 1701.

Jurament dels Privilegis de Jaume II de Mallorca davant de Jaume I.

dijous, 3 de setembre del 2009

La Guerra de Succesió (3) i la relació de Felip V amb els valencians.

Pels valencians la convocatòria de Corts va tenir un resultat frustrant. El Regne de València necessitava una revisió de les lleis, perquè havien passat molts anys des de les Corts del 1645.Els estaments confiaven en la visita del nou rei, per això començaren els treballs preparatoris de les esperades Corts, orientades coma a Catalunya, a frenar l' autoritarisme monàrquic tot donant força a la Junta de Contrafurs. Els valencians també pretenien limita el poder econòmic del virrei i la Reial Audiència.Malgrat aquests treballs previs , la convocatòria de Corts Valencianes no es porta a terme mai: el rei no jurà mai els Furs ni celebrà les Corts.


dimecres, 2 de setembre del 2009

La Guerra de Successió (2) La relació de Felip V amb els catalans.


Els catalans no es manifestaren en contra del nou rei, Felip V, que per tal atreure-se´ls anà a Catalunya i jurà les Constitucions en les Corts dels anys 1701-1702, cosa que no havien fet els Àustria d'ençà de més de cent anys. En aquestes corts Felip V féu concessions importants(la creació del Tribunal de Contrafaccions)però això no evità la tendència absolutista del nou rei que topà amb les institucions catalanes.Per exemple les actuacions d'alguns ministres castellans i d'alguns jutges de l'Audiència catalans que eren filipistes.




Una altre entrada d'aquest bloc relacionada amb el tema:
Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (1716)

dimarts, 1 de setembre del 2009

La Guerra de Successió (1) Origens del conflicte successori.




La Guerra de Successió (1702-1714) és un conflicte bel.lic hispànic i europeu originat arran de la mort sense descendència de Carles II, darrer dels Àustria hispànics.L'emperador Leopold I,Anglaterra i Holanda no acceptaren el testament que transferia els regnes hispànics al nét de Lluís XIV, Felip d'Anjou,i van fer costat a l' altre pretendent,l'arxiduc Carles d'Áustria.


















Una altre entrada d'aquest bloc relacionada amb el tema:


Catalunya i la monarquia hispànica.(5)La Guerra de Successió (1702-1714) i el Decret de Nova Planta (1716)