El Bloc de l'Albert

La meva foto
Roses, Alt Empordà
Catedràtic de Geografia i Història a l'INS "Cap Norfeu" de Roses (Alt Empordà)

dijous, 12 de gener de 2012

El circ.


Al'Imperi Romà el circ era una mena de teràpia de masses que servia per desviar l'atenció de la gent dels problemes quotidians, sobretot si anava acompanyat del pa: panem et circenses. La frase fou encunyada al segle I pel poeta Juvenal i es referia al costum dels emperadors de repartir blat a baix preu (o de franc) i alhora regalar entrades per al circ a la població més pobre (que en determinats moments superava les 200.000 o 300.000 persones a Roma) per tal de mantenir-la allunyada de la política i de la temptació de revoltar-se contra un poder que no satisfeia plenament les seves necessitats vitals.
Amb el pas del temps la frase ha anat variant i ha conegut diverses versions: pa i braus, pa i futbol, etc. En tot cas, s'ha mantingut el pa i ha variat la mena d'espectacle que s'oferia al poble per satisfer, en moltes ocasions, els instints més primaris i abocar-los en contra dels altres, ja fos el brau o l'equip rival. No sembla, però, que la frase tingui avui la mateixa consistència.
I és que el món està canviant. N'hi ha prou de donar una ullada als titulars dels diaris per veure que el circ s'ha traslladat a la política. Veiem, sense anar més lluny, els titulars dels darrers dies: David Cameron disposat a acceptar el referèndum d'Escòcia però imposant ell la data i la pregunta; imputats alts càrrecs del PP, entre els quals sobresurt l'expresident de Balears Jaume Matas, en el cas Urdangarin, en què Esteban González Pons ha estat cridat a declarar com a testimoni, mentre a València continua el judici contra un altre expresident autonòmic del PP, Francisco Camps, i altres membres de l'anterior cúpula popular (només cal recordar que és el mateix PP que gaudeix de majoria absoluta a Madrid i governa en dotze de les disset comunitats autònomes); el PSOE mut i el nou PSC estudiarà donar suport a la consulta popular que proposen els sindicats per veure si els ciutadans estan a favor o en contra de les retallades (les retallades poden ser necessàries, imprescindibles si es vol, però demanar si la gent hi està a favor o en contra és pura retòrica); el tàndem Angela Merkel i Nicolas Sarkozy aposten ara per crear ocupació (ja era hora!) i pensen a introduir la taxa Tobin no per ajudar al desenvolupament dels països pobres –que és com inicialment fou concebuda– sinó per recaptar més impostos; el president Artur Mas se'n va a Londres per defensar l'acció del seu govern i denunciar el “drenatge fiscal” de l'Estat, mentre el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell adverteix que la situació “ha tocat fons” (hi haurà noves sorpreses amb la nòmina de gener dels treballadors de l'administració pública?); Mahmud Ahmadinejad és aclamat per multituds a Veneçuela, Nicaragua, Cuba i Equador (li mancarà Bolívia per tancar el cercle dels governs oposats a la influència dels EUA a la regió), mentre Baixar al-Assad segueix massacrant impunement els seus súbdits –que no ciutadans, perquè estan privats de drets– en presència d'una missió d'observació de la Lliga Àrab que visita el país per comprovar si el govern “compleix amb el full de ruta pactat per assolir la pau”! I tot això només en els darrers dies.
En definitiva, més circ per desviar l'atenció d'una crisi que ens porta de manera accelerada cap un desastre de proporcions incalculables. El problema és que per a moltes famílies comença a desaparèixer el pa i ja se sap que el circ sense pa no és un entreteniment, sinó un insult a la intel·ligència dels ciutadans. És per això que, per combatre l'estupidesa col·lectiva a què ens volen abocar, ens calen, avui més que mai, mitjans de comunicació, públics o privats, independents, lliures, rigorosos i gestionats per bons professionals: “Salvem El Punt Avui”.