Un ós gos a Tàrrega.

El crani de l'ós-gos, que a la imatge es la part més fosca del fòssil, i que es correspondria amb el morro de l'animal Foto: CHE.

Troben el fòssil d'un crani d'aquest carnívor de fa 33 milions d'anys durant les obres del canal Segarra-Garrigues

Tàrrega - Joan Tort

Les campanyes d'excavacions que s'executen com a mesures correctores de les obres del canal Segarra-Garrigues han posat al descobert a Tàrrega el fòssil d'un crani d'un ós gos de fa 33 milions d'anys.

Es tracta de les restes del morro d'aquest carnívor, que podria ser l'avantpassat de l'actual ós bru. Els experts, segons les primeres anàlisis fetes, entenen que les restes podrien pertànyer a un carnívor del gènere dels Amphicyon, una espècie de la qual es tenen poques restes al món.

Per aquest motiu, la troballa seria d'un gran valor, i els equips tècnics ja treballen amb el servei d'Arqueologia i Paleontologia de Patrimoni de la Generalitat per ampliar els estudis i les anàlisis de les restes de fòssil localitzades.

Juntament amb aquest crani, s'han trobat restes d'altres mamífers, rèptils i plantes que també podrien datar de la mateixa època.

La troballa s'ha localitzat en una excavació que s'està executant prop del nucli del Talladell, que pertany al municipi de Tàrrega, i en una zona on ja s'havien documentat dos jaciments paleontològics del període de l'oligocè.

Les obres, les executa l'empresa Acuaebro, que depèn del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i que construeix un tram del canal principal en aquesta zona.

En aquest mateix tram d'obres s'han executat tres excavacions més en jaciments localitzats que anaven des del neolític fins a l'època visigoda. En un d'aquests, el de la Rosella, d'entre els segles II i I aC, s'han destapat quatre habitatges i una sèrie de sitges i fosses que completaven l'assentament.

Al jaciment de la Fogonussa, a Sant Martí de Riucorb, s'han localitzat una necròpoli romana i restes d'edificacions iberes i visigodes.

A Maldà, també a l'Urgell, a la zona de la Cantorella, també es van trobar restes del neolític final i del començament de l'edat de bronze, segons va fer públic ahir la Confederació Hidrogràfica de l' Ebre (CHE).

En aquesta última excavació els equips d'intervenció van descobrir una gran necròpoli en dues fases d'obres. En una es van destapar unes sitges que, després de servir per emmagatzemar gra, es van usar per a enterraments, i els arqueòlegs hi van comptar fins a una quarantena de persones enterrades. I en una segona, fins a 76 restes humanes més. Totes elles, segons les primeres anàlisis, serien d'aquesta etapa històrica de transició entre finals del neolític i principis del bronze.

Les obres formen part del projecte del quart tram del canal principal del Segarra-Garrigues, que abraça l'Urgell, als termes de Tàrrega, Verdú, Sant Martí de Riucorb i Maldà.

L'adjudicació d'aquesta part té un cost de 41,3 milions i un termini de 28 mesos, incloent-hi aquestes excavacions i altres mesures correctores. El tram cobrirà una superfície de regadiu de prop de 40.000 hectàrees i una longitud total de 21 quilòmetres.